Viquipèdia

Willi Domgraf-Fassbaender

Willi Domgraf-Fassbaender (Aquisgrà, 19 de febrer de 1897[1]- Nuremberg, 13 de febrer de 1978) va ser un baríton alemany famós per les seves interpretacions de Fígaro, Comte Almaviva, Rigoletto, Wolfram, Papageno, Don Giovanni, Comte Lluna, Renato, Escamillo, Comte Liebenau, Orest, Scarpia, Marcello, Amfortas, Wolfram i Hans Sachs.

Infotaula de personaWilli Domgraf-Fassbaender

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Aquisgrà (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1978 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Nuremberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professor d'universitat, actor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNuremberg University of Music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–) Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficElectrola
EMI Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSabine Peters Modifica el valor a Wikidata
FillsBrigitte Fassbaender Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0231421 TMDB.org: 1330667
Musicbrainz: 69daa70d-a7c2-43ee-83ca-61b8aa4f728d Discogs: 1047977 Modifica el valor a Wikidata

Nomenat Kammersänger va tenir àmplia actuació a Aquisgrà, Düsseldorf i Stuttgart, va ser membre de la Staatsoper Unter den Linden (1928-1946) i la Wiener Staatsoper i va cantar en el Festival de Salzburg amb Arturo Toscanini (1937) i Festival de Glyndebourne sota les ordres de Fritz Busch.

La Temporada 1929-1930 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Va fer diverses pel·lícules entre elles Die verkaufte Braut amb Jarmila Novotná. Es va casar amb l'actriu Sabine Peters amb qui va tenir la seva única filla, la celebrada mezzosoprano Brigitte Fassbaender. Es va retirar el 1954 i es va dedicar a l'ensenyament a Nuremberg.

Biografia modifica

Fassbaender va estudiar a Aquisgrà amb Felix Knubben així com a Berlín amb Jacques Stückgold i Paul Bruns i finalment a Milà amb el tenor Giuseppe Borgattis. Va fer el seu debut el 1922 a Aquisgrà al Stadttheater local com el Comte Almaviva a Les noces de Fígaro.

De 1923 a 1925 Va treballar a la Städtische Opernhaus de Berlín, de 1925 a 1927 a l'Òpera de Düsseldorf i de 1927 a 1928 a la Staatsoper Stuttgart. En el període de Stuttgart, Fassbaender va afegir el sobrenom de "Domgraf" al seu cognom a causa de la freqüent confusió amb el seu col·lega Wilhelm Fassbinder.

Per recomanació de Richard Tauber, el 1928 es va comprometre a la "Staatsoper Unter den Linden" de Berlín, on va ser membre permanent del conjunt fins al 1948. Després que els nacionalsocialistes "prengueren el poder" esdevingué membre del NSDAP el maig de 1933.[2] El 1944 va estar a la llista de persones dotades per Déu del Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich.[3] Després d'acabar el seu compromís amb Berlín, primer es va traslladar a Hannover i després va anar a Nuremberg, on va treballar com a director superior (1953-1962) i director als teatres municipals; El 1964 es va fer càrrec de la classe d'òpera i cant del Conservatori Meistersinger.

Actuacions convidades, per al Festival de Glyndebourne,[4] al Festival de Salzburg i al Festival de Bregenz[5] així com a l'Òpera Estatal de Viena[6] i a la Scala de Milà, el van donar a conèixer internacionalment. Willi Domgraf-Fassbaender va tenir un èxit particular com a intèrpret de Mozart, Wagner i Verdi. Va ser considerat un dels principals barítons lírics alemanys del seu temps. També se'l coneixia sovint com el baríton més italià d'Alemanya. Segons les seves pròpies declaracions, va aconseguir els seus majors èxits com a Figaro (Le nozze di Figaro) i Guglielmo (Così fan tutte), que va cantar sota la batuta d'Otto Klemperer a l'Òpera Kroll i també al Festival de Glyndebourne els anys 1934 i 1935. sota la batuta de Fritz Busch. El 1937 va debutar al Festival de Salzburg com Papageno a La flauta màgica de Mozart.[7] També va tenir èxit en papers de compositors d'òpera italians i francesos, com Rigoletto, Escamillo (Carmen), Scarpia (Tosca), Tonio (Pagliacci), Sharpless (Madame Butterfly), Ford (Falstaff), Marcello (La Bohème) o com a Charles Gerard (Andrea Chenier). Els companys més freqüents van ser el tenor danès Helge Rosvaenge i la soprano romanesa (Moldàvia) Maria Cebotari.

El versàtil repertori de l'artista incloïa operetes i pel·lícules d'èxit, així com lieder (partners de piano: Hubert Giesen, Michael Raucheisen), i també es va convertir en un actor de cinema d'èxit. A la pel·lícula The Bartered Bride (La núvia venuda) basada en l'òpera homònima de Bedřich Smetana, la primera adaptació cinematogràfica d'òpera alemanya de la història,[8] va cantar el rol de Hans, encara que aquest paper estava pensat en realitat per a un tenor.

Willi Domgraf-Fassbaender també era un professor de cant molt sol·licitat. Els seus alumnes inclosos Rita Streich, Erwin Wohlfahrt i la seva filla, la mezzosoprano Brigitte Fassbaender.

Es va casar tres vegades, primer amb Mathilde Maria Henriette Reiff, després amb Ilse Berta Emma Seeger i finalment amb l'actriu Sabine Peters. D'aquest matrimoni neix la filla Brigitte Fassbaender, nascuda l'any 1939, que després esdevingué una important mezzosoprano.

Discografia modifica

Filmografia (selecció) modifica

  • 1932: Der Sieger
  • 1932: Die verkaufte Braut[10]
  • 1932: Theodor Körner[11]
  • 1933: Ich will Dich Liebe lehren/ L'home que no pot dir que no (versió en francès)
  • 1934: Aufforderung zum Tanz. Der Weg de Carl Maria von Weber[12]
  • 1938: Ein Lied von Liebe (Una cançó d'amor)[13]
  • 1940: Lauter Liebe (tot l'amor)
  • 1949: Les noces de Fígaro[14]

Referències modifica

  1. ↑ Font: Heiratsurkunde Nr. 851 vom 15. November 1930, Standesamt Berlin-Wilmersdorf II, Landesarchiv Berlin
  2. ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 118.
  3. ↑ Domgraf-Fassbaender, Willi. In: Theodor Kellenter: Die Gottbegnadeten : Hitlers Liste unersetzbarer Künstler. Kiel: Arndt, 2020 ISBN 978-3-88741-290-6, S. 241
  4. ↑ Aufführungen mit Willi Domgraf-Fassbaender beim Glyndebourne Festival.
  5. ↑ Aufführungen mit Willi Domgraf-Fassbaender bei den Bregenzer Festspielen.
  6. ↑ Aufführungen mit Willi Domgraf-Fassbaender an der Wiener Staatsoper.
  7. ↑ Aufführungen von Mozarts Zauberflöte unter der Leitung von Arturo Toscanini bei den Salzburger Festspielen 1937.
  8. ↑ Alois Büchl: Domgraf-Fassbaender, Willi. A: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 5 (Covell – Dzurov). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2001, ISBN 3-7618-1115-2, Sp. 1227–1228 (versió en línia, subscripció requerida)
  9. ↑ CD-Besprechung von Kurt Malisch, 1. Oktober 2002
  10. ↑ [enllaç sense format] https://www.imdb.com/title/tt0023657/?ref_=nm_flmg_act_9
  11. ↑ [enllaç sense format] https://www.imdb.com/title/tt0023579/?ref_=nm_knf_t2
  12. ↑ [enllaç sense format] https://www.jpc.de/jpcng/movie/detail/-/art/Der-Weg-von-Carl-Maria-von-Webers-Aufforderung-zum-Tanz/hnum/2982147
  13. ↑ [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=qI-YmAbcB58
  14. ↑ [enllaç sense format] https://www.jpc.de/jpcng/movie/detail/-/art/figaros-hochzeit-erstmals-als-komplettfassung/hnum/6930002

Bibliografia modifica

  • Art. »Domgraf-Fassbaender, Willi«, in: Riemann Musiklexikon, Personenteil A–K, hg. von Willibald Gurlitt, Mainz u. a. 1959, S. 410f.
  • Harald Rosenthal: Art. »Domgraf-Fassbaender, Willi«, in: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, hg. von Stanley Sadie, 5. Bd., London u. a. 1980, S. 533, ISBN 0-333-23111-2.
  • Art. »Domgraf-Fassbaender, Willi«, in: Das grosse Lexikon der Musik, hg. per Marc Honegger i Günther Massenkeil, Freiburg u. a. 1992 (Taschenbuchausgabe), 2. Bd., S. 335.
  • Harald Rosenthal: Art. »Domgraf-Fassbaender, Willi«, in: The New Grove Dictionary of Opera, hg. per Stanley Sadie, 1. Bd., London u. a. 1997, S. 1193f., ISBN 0-333-73432-7.
  • Alois Büchl: Domgraf-Fassbaender, Willi. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Segona edició, People Part, volum 5 (Covell – Dzurov). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2001, ISBN 3-7618-1115-2, Sp. 1227–1228 (Edició en línia, cal subscripció per accedir-hi complet)
  • Anonym: »Konzert Willy Fassbänder«,  : Pilsner Tagblatt, 25. Juny 1927, S. 2.
  • Joachim Vierrath: »Willi Domgraf-Fassbaender«, a: Veus que van fer la volta al món. Una revista per als amants dels enregistraments sonors històrics, hg. per Günter Walter, Münster 1992, Heft 35, S. 1–66.
  • Günter Walter: »Willi Domgraf-Fassbaender in Nürnberg – Sänger und Regisseur«, a: Veus que van fer la volta al món. Una revista per als amants dels enregistraments sonors històrics, Münster 1992, Heft 35, S. 69–75.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Willi_Domgraf-Fassbaender&oldid=33185525»