William Gilbert

físic anglès
Per a altres significats, vegeu «W. S. Gilbert».

William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603)[1] fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat. Va ser el metge dels reis anglesos Elisabet I i Jaume I.

Infotaula de personaWilliam Gilbert

William Gilbert
Biografia
Naixement24 maig 1544 Modifica el valor a Wikidata
Colchester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1603 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pesta Negra Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Nacionalitat Anglesa
FormacióSaint John's College, Cambridge
Es coneix perEstudis sobre Electricitat
Estudis sobre Magnetisme
Activitat
Camp de treballFísic, metge, física, astronomia, magnetisme, electricitat i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
Família
ParesJerome Gilberd (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Jane Wingfield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansWilliam Gilbert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 21266 Project Gutenberg: 36635 Modifica el valor a Wikidata

La seva primera obra va ser De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre el magnetisme i els cossos magnètics, i el gran imant de la Terra) publicada el 1600.[2] En aquest llibre descriu moltes de les seves experiències amb un model de terra anomenat terrella. D'aquestes experiències va concloure que la Terra és magnètica i que per això la brúixola indica el nord (fins aleshores es pensava que era degut a l'estrella polar o una gran illa magnètica en el Pol Nord). Al seu llibre, va estudiar igualment l'electricitat estàtica utilitzant l'ambre, nom que a partir del grec elektron llatinitzat electricus va a passar a denominar l'electricitat (amb el significat «com l'ambre») gràcies a Gilbert.

L'existència de l'electricitat ja era coneguda a l'antiguitat, però se'n desconeixia la manera de produir-la. El 1600 Gilbert n'exposà la teoria moderna, tot i que la recerca restà reduïda a l'obtenció de màquines productores per fricció i la manera d'utilitzar aquesta energia.[3]

Una unitat de força magnetomotriu s'anomena gilbert (Gi) en honor seu.

Referències modifica

  1. Asimov, Isaac. «Gilbert, William». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 75. ISBN 8429270043. 
  2. Tractatus, sive Physiologia nova de Magnete, magneticisque corporibus et magno magnete tellure sex libris comprehensus a Guilielmo Gilberto ... Omnia nunc diligenter recognita&emendatius quam ante in lucem edita, aucta,&figuris illustrata opera et studio Wolfgangi Lochmans. Typis Gotzianis, 1633, p. 1–. 
  3. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 39. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 15 maig 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.

Enllaços externs modifica