William Martin Leake
William Martin Leake (14 de gener de 1777 – 6 de gener de 1860) va ser un militar anglès, topògraf, diplomàtic, antiquari, escriptor i membre de la Royal Society. Va servir a l'exèrcit britànic, passant gran part de la seva carrera als ports marítims del Mediterrani. Va desenvolupar un interès per la geografia i la cultura de les regions visitades, i va ser autor d'una sèrie d'obres, principalment sobre Grècia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1777 Londres |
| Mort | 6 gener 1860 (82 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Sepultura | cementiri de Kensal Green |
| Ambaixador del Regne Unit | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia Militar de Woolwich |
| Activitat | |
| Camp de treball | Antiguitat, topografia i estudi de la història de l'art |
| Ocupació | diplomàtic, militar, antiquari |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Charlotte Elizabeth Wilkins (en)  |
| Pares | John Martin Leake (en) i Mary Calvert (en) |
Premis | |
Biografia modifica
Va néixer a Londres, fill de John Martin Leake i Mary Calvert Leake. Després de completar la seva educació a la Reial Acadèmia Militar de Woolwich, va ser nomenat 2n Tinent al Regiment Reial d'Artilleria el 1794.[1] Després d'haver passat quatre anys a les Índies Occidentals com a tinent d'artilleria marina, va ser ascendit a capità i va ser enviat el 1799 pel govern a Constantinoble per entrenar les forces de l'Imperi Otomà en l'ús de l'artilleria. L'Imperi Britànic havia decidit donar suport a l'otomà en la seva defensa contra la França napoleònica. Un viatge per Àsia Menor l'any 1800 per unir-se a la flota britànica a Xipre li va inspirar un interès per la topografia antiquari. El 1801, després de viatjar a través del desert amb l'exèrcit turc a Egipte, va ser, després de l'expulsió dels francesos, emprat en l'estudi de la vall del Nil fins a les cataractes ; però després d'haver navegat amb el vaixell compromès per transportar els marbres d'Elgin d'Atenes a Anglaterra, va perdre tots els seus mapes i observacions quan el vaixell es va enfonsar davant de Cerigo a Grècia.[2]
Poc després de la seva arribada a Anglaterra va ser enviat a inspeccionar la costa d'Albània i la Morea, amb l'objectiu d'ajudar els turcs contra els atacs dels francesos des d'Itàlia, i d'això va aprofitar per formar una valuosa col·lecció de monedes i inscripcions. i explorar llocs antics. El 1807, havent esclatat la guerra entre Turquia i Anglaterra, va ser fet presoner a Salónica ; però, aconseguint el seu alliberament el mateix any, va ser enviat en missió diplomàtica a Ali Pasha de Ioannina, la confiança del qual va guanyar completament, i amb qui va romandre durant més d'un any com a representant britànic.[2]
El 1810 se li va concedir una suma anual de 600 lliures esterlines pels seus serveis a Turquia. El 1815 es va retirar de l'exèrcit, en el qual ostentava el grau de coronel, dedicant la resta de la seva vida als estudis topogràfics i antics.[2] Va ser admès com a membre de la Royal Society el 13 d'abril de 1815.[3]
Va morir a Steyning, Sussex el 6 de gener de 1860. Els marbres recollits per ell a Grècia van ser presentats al Museu Britànic ; els seus bronzes, gerros, gemmes i monedes van ser comprats per la Universitat de Cambridge després de la seva mort, i ara es troben al Museu Fitzwilliam. També va ser elegit membre de la Royal Geographical Society, va rebre el DCL honorífic a Oxford (1816) i va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín i corresponsal de l'Institut de França.[2]
Obres modifica
- Researches in Greece (1814)
- The topography of Athens: With some remarks on its antiquities (1821)
- Journal of a tour in Asia Minor,: with comparative remarks on the ancient and modern geography of that country (1824)
- Travels in the Morea: With a map and plans (1830), and a supplement, Peloponnesiaca (1846)
- Travels in Northern Greece (1835)
- Numismata Hellenica (1854), followed by a supplement in 1859.[2]
La seva Topografia d'Atenes, el primer intent de tractament sistemàtic, va romandre durant molt de temps com una autoritat.[2]
Referències modifica
- ↑ Marsden 1864.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Chisholm, 1911.
- ↑ «Lists of Royal Society Fellows». Arxivat de l'original el 10 de desembre 2004. [Consulta: 15 December 2006].
Bibliografia modifica
- Marsden, John Howard. A brief memoir of the life and writings of the late Lieutenant-Colonel William Martin Leake. Londres: Printed by Whittingham and Wilkins for private circulation only, 1864.
- the Architect for 7 October 1876
- Ernst Curtius in the Preussische Jahrbücher (September 1876)
- JE Sandys, Hist. of Classical Scholarship, iii. (1908), p. 442.
- J.M. Wagstaff, Colonel Leake in Laconia, in J.M. Sanders (ed), ΦΙΛΟΛΑΚΩΝ. Lakonian studies in honour of Hector Catling. (1992) Athens, 277–83.
- J.M. Wagstaff, Pausanias and the topographers. The case of Colonel Leake, in S.E. Alcock, J.F. Cherry, and J. Elsner (eds), Pausanias. Travel and memory in Roman Greece. (2001a) Oxford, 190–206.
- J.M. Wagstaff, Colonel Leake. Traveller and scholar. in S. Searight and M. Wagstaff (eds), Travellers in the Levant. Voyagers and visionaries. (2001b) Durham, 3–15.
- CL Witmore, On multiple fields: Two cases from the Peloponnesus, Greece, Archaeological Dialogues, (2004) 11(2), 133–164. link
- CL Witmore and TV Buttrey, William Martin Leake: a contemporary of P.O. Brøndsted in Greece and in London, in P.O. Brøndsted (1780–1842) – A Danish Classicist in his European context. Rasmussen, B.B., Jensen, J.S., Lund, J. and Märcher (eds) Historisk-filosofiske Skrifter (2008) 31, 15–34.
Enllaços externs modifica
- Viatges al nord de Grècia de William Martin Leake, llibre en línia. Inclou biografia i bibliografia.