Wo soll ich fliehen hin, BWV 5

Wo soll ich fliehen hin, BWV 5 (On podré fugir),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, estrenada a Leipzig el 15 d'octubre de 1724 i destinada al dinovè diumenge després de la Trinitat.

Infotaula obra musicalWo soll ich fliehen hin, BWV 5
Títol originalWo soll ich fliehen hin Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 5 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena15 octubre 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 030ed1d6-6405-4a60-b414-08c0b8e78500 IMSLP: Wo_soll_ich_fliehen_hin,_BWV_5_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356198 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

Cronològicament és la segona per a aquest diumenge, flanquejada per la BWV 48 i la BWV 56, estrenades els anys 1723 i 1726, respectivament. Forma part del segon cicle de les cantates corals, que s'inicia amb la BWV 20. El text és d'autor desconegut, i aprofita un himne de l'any 1630 de Johann Heerman – considerat un dels autors més destacat d'aquest tipus d'obres – que dona nom a la cantata. Les estrofes 1 i 11 de l'himne s'empren en el primer i darrer número de la cantata, mentre que en els cinc restants es fa una glossa de les altres estrofes. El text tracta del pecat i la seva redempció per la sang de Jesús, d'acord amb l'evangeli del dia (Mateu 9,2) sobre l'episodi del paralític, a qui Jesús curà amb les paraules els teus pecats et són perdonats.

Anàlisi modifica

Escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa ''de tirarsi'', dos oboès, corda i baix continu. Consta de 7 moviments:

  1. Cor: Wo soll ich fliehen hin (On podré fugir)
  2. Recitatiu (baix): Der Sünden Wust hat mich nicht nur befleckt (Els meus pecats no només m'han corromput)
  3. Ària (tenor): Ergieße dich reichlich, du göttliche Quelle (Brolla amb abundància, font divina)
  4. Recitatiu (contralt): Mein treuer Heiland tröstet mich (El meu fidel Salvador em consola)
  5. Ària (baix): Verstumme, Höllenheer (Calla, exèrcit infernal)
  6. Recitatiu (soprano): Ich bin ja nur das kleinste Teil der Welt (Només sóc una ínfima part de món)
  7. Coral: Führ auch mein Herz und Sinn (Dirigeix-me el cor i l'ànima)

La cantata s'inicia amb divuit compassos orquestrals, quasi un moviment instrumental independent, encara que presenti un material procedent del coral; les veus de soprano reforçades per la trompa de tirarsi – instrument poc freqüent que apareix de tant en tant a les cantates de Bach – entona la melodia Auf meinen liebe Gott. Sentiments oposats caracteritzen les dues àries; la primera, el número 3, il·lustra la “font divina”, mentre que la segona, el número 5, el baix, amb un ritme apassionat i vigorós, increpa el poder infernal i il·lustra “calla”. El recitatiu número 4 és l'autèntic eix de la cantata, sobre un recitat del contralt, que canta paraules de consol, se superposa l'oboè serè i confiat. Un recitatiu senzill de soprano, motiva el cant del coral final que clou la cantata amb sobrietat. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica