Wolfgang Krull
Wolfgang Krull (Baden-Baden, 26 d'agost de 1899 - Bonn, 12 d'abril de 1971) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra modifica
No es coneix gran cosa de la joventut de Krull, que era fill d'un dentista.[1] El 1919 va ingressar a la universitat de Friburg de Brisgòvia i, després d'estudiar un semestre a la universitat de Rostock i un curs sencer a la de Göttingen on va ser fortament influenciat per Emmy Noether,[2] va obtenir el doctorat a Friburg el 1922 amb una tesi sobre la teoria dels divisors elementals dirigida per Alfred Loewy.
A partir de 1922 va ser professor assistent de la universitat de Friburg de Brisgòvia[3] fins que el 1928 va ser nomenat professor titular de la universitat d'Erlangen.[4] El 1938 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Bonn per substituir Otto Toeplitz que havia estat acomiadat per en aplicació de les lleis racials nazis. Durant la Segona Guerra Mundial va ser destinat al Observatori de la Marina a la ciutat de Greifswald (Pomerània),[5] on va estar fent estudis d'interès militar sobre la propagació del so i sobre higrometria.[6] Com que aparentment va ser membre del partir nazi, NSDAP, va ser sospitós acabada la guerra, però, després d'un investigació dels aliats, va ser re-instaurat en la seva càtedra a Bonn el 1946.[7] Es va retirar de la docència el 1969 i va morir ds anys després per problemes circulatoris.[8]
Krull, amb Emmy Noether, va convertir la teoria dels ideals multiplicatius en una teoria autónoma que s'ha convertit en una eina poderosa en geometria algebraica i en geometria analítica complexa.[9] El seu llibre de 1935 sobre aquest tema, reeditat el 1968, va tenir una gran influència en el desenvolupament posterior de la matèria.[10] També va fer aportacions importants en altres dominis de l'àlgebra o connexes com la teoria de Galois, la teoria d'anells, les extensions algebraiques infinites o la teoria de grups.[11]
Referències modifica
- ↑ Schöneborn, 1980, p. 51.
- ↑ Ribenboim, 1991, p. 1.
- ↑ Schöneborn, 1980, p. 52.
- ↑ Schöneborn, 1980, p. 53.
- ↑ Schmaltz, 2005, p. 332.
- ↑ Schmaltz, 2005, p. 333.
- ↑ Höpfner, 1999, p. 484.
- ↑ Ribenboim, 1991, p. 2.
- ↑ Halter-Koch, 1998, p. iii.
- ↑ Lambek, 1970, p. 287.
- ↑ Ribenboim, 1991, p. 2-3.
Bibliografia modifica
- Halter-Koch, Franz. Ideal Systems: An Introduction to Multiplicative Ideal Theory (en anglès). Marcel Dekker, 1998. ISBN 0-8247-0186-0.
- Höpfner, Hans Paul. Die Universität Bonn im Dritten Reich (en alemany). Bouvier, 1999. ISBN 978-3-416-02904-9.
- Lambek, J. «"Idealtheorie" by Wolfgang Krull» (en anglès). Canadian Mathematical Bulletin, Vol. 13, Num. 2, 1970, pàg. 287. DOI: 10.1017/S0008439500031738. ISSN: 0008-4395.
- Neukirch, Jörgen. «Erinnerungen an Wolfgang Krull». A: Paulo Ribenboim (ed.). Wolfgang Krull: Gesammelte Abhandlungen (en alemany). Walter de Gruyter, 1991, p. 47-54. ISBN 3-11-012771-7.
- Ribenboim, Paulo. «Wolfgang Krull - Life, Work, and Influence». A: Paulo Ribenboim (ed.). Wolfgang Krull: Gesammelte Abhandlungen (en anglès). Walter de Gruyter, 1991, p. 1-20. ISBN 3-11-012771-7.
- Schmaltz, Florian. Kampfstoff-Forschung im Nationalsozialismus (en alemany). Wallstein Verlag, 2005. ISBN 9783892448808.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Schöneborn, H. «In memoriam Wolfgang Krull» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 82, Num. 2, 1980, pàg. 51-62. ISSN: 0012-0456.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolfgang Krull |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wolfgang Krull» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schoenebkorn, Heinz. «Krull, Wolfgang». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 març 2021]. (anglès)
- «Krull, Wolfgang». Universität Bonn. [Consulta: 14 març 2021]. (alemany)