Wolfsschanze
Wolfsschanze (El cau del llop en alemany) va ser el nom codi que designava la principal caserna d'Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial.[1] Estava situat enmig del bosc, a prop de Forst Görlitz (avui en dia Gierłoż), a l'actual municipi polonès de Kętrzyn, llavors anomenat Rastenburg.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | Wolfsschanze | |||
| Epònim | Adolf Hitler  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Quarter general i estructura arquitectònica | |||
| Part de | Casernes Generals del Führer | |||
| Empresa constructora | Hochtief AG Organisation Todt | |||
| Construcció | 1941 | |||
| Data de dissolució o abolició | 25 gener 1945 | |||
| Cronologia | ||||
| 20 juliol 1944 | complot del 20 de juliol | |||
| Característiques | ||||
| Material | formigó armat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kętrzyn (Polònia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Activitat | Búnquers de formigó camuflats i resistents a explosions | |||
| Fundador | Tercer Reich | |||
| Esdeveniment | Complot del 20 de juliol | |||
| Lloc web | wolfsschanze.pl… | |||
Posseïa uns 80 edificis camuflats, 50 dels quals eren búnquers. Estava rodejat de camps minats i de filferros de pues i immers en un atapeït bosc. Tenia la seva pròpia central elèctrica i rebia subministraments d'una base aèria propera.
Història modifica
Després d'una decisió presa a la tardor del 1940, va ser construït el 1941 per a l'ofensiva alemanya sobre Rússia.
Hitler va anar per primera volta a Wolfsschanze la nit del 23 de juny de 1941. En va marxar definitivament el 20 de novembre de 1944. Sumant-ho tot, va passar-hi 800 dies durant els tres anys i mig d'aquest període.[2]
És allà on va tenir lloc l'atemptat del 20 de juliol de 1944 contra Adolf Hitler. La bomba, dipositada per Claus Schenk von Stauffenberg, només va ferir lleugerament el Führer, però va matar diversos oficials, dels quals un n'era Rudolf Schmundt.[1]
El complex va ser destruït i abandonat pels alemanys el 25 de gener de 1945. L'Exèrcit Roig en va prendre possessió dos dies més tard.[1]
Encara que severament en ruïnes per la demolició alemanya, la zona resta al segle xxi com un lloc de visita popular. S'hi ha erigit un monument commemoratiu.
Plànol del complex modifica
- Locals residencials de Hitler i de la seva guàrdia personal
- Servei de protecció i de seguretat
- Generador d'urgència
- Búnquer
- Cap de premsa, Dr. Otto Dietrich
- Sala de conferències, emplaçament de l'atemptat contra Hitler del 20 de juliol de 1944
- Servei de Policia
- Refugi antiaeri per a convidats
- Guàrdies del cos personal de Hitler
- Reporters i periodistes
- Seguretat, guàrdia del cos de Hitler
- Tèlex
- Garatges
- Tren
- Cinema
- Calefacció
- M. Morell, Bodeschatz, Hewel, Voss, Wolff, Fegelein
- Intendència
- Refugi antiaeri de Bormann
- Funcionaris de Hitler i el personal de la Wehrmacht
- Personal militar II
- General Alfred Jodl, cap d'estat-major de les operacions de l'Alt Comandament de les Forces Armades (OKW)
- Extinció d'incendis
- Despatx del ministeri d'Afers Estrangers
- Fritz Todt, després del seu accident mortal: Albert Speer
- Lloc de comandament del RSD
- Refugi antiaeri amb les unitats de Flak i MG al sostre
- Personal militar I
- Nou saló de te
- General mariscal de camp Wilhelm Keitel, cap de l'Alt Comandament de la Wehrmacht
- Vell saló de te
- Hermann Göring, mariscal del Reich, cap de la Luftwaffe
- Refugi antiaeri de Göring per a ell i el personal.
- Oficines de l'Alt Comandament de la Força aèria.
- Oficines de l'Alt Comandament de la Marina.
- Búnquer i estació antiaèria.
- Línia ferroviària de Rastenburg a Angerburg.
Galeria d'imatges modifica
-
Es van utilitzar una gran quantitat d'explosius per destruir els búnquers. En aquest cas, l'explosió va aixecar el sostre d'una casamata de formigó armat de 2m de gruix. -
Un búnquer més ben conservat. -
Més ruïnes dels búnquers de Hitler.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Kershaw, Ian. Hitler, 1936–45. Nova York: W.W. Norton, 2000. ISBN 978-0-393-04994-7.
- Speer, Albert, "Inside the Third Reich", New York and Toronto: Macmillan, 1970, p. 217.
- Junge, Traudl, "Bis Zur Letzten Stunde: Hitlers Sekretärin erzählt ihr Leben", München: Claassen, 2002, pp. 131, 141, 162.
- Junge, Traudl, "Until the Final Hour: Hitler's Last Secretary", London: Weidenfeld and Nicholson, 2003, pp. 116, 126, 145.
- Junge, Traudl, "Voices from the Bunker", New York: G.P.Puttnam's sons, 1989.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolfsschanze |