Working Girl

Working Girl
Fitxa
Direcció	Mike Nichols
Protagonistes	Melanie Griffith; Harrison Ford; Sigourney Weaver; Alec Baldwin; Joan Cusack; Philip Bosco; Nora Dunn; Oliver Platt; Kevin Spacey; Olympia Dukakis; Amy Aquino; Jeffrey Nordling; Robert Easton; David Duchovny; Caroline Aaron; Zach Grenier; Timothy Carhart; Marceline Hugot; Ricki Lake; Elizabeth Whitcraft; Suzanne Shepherd
Producció	Douglas Wick
Dissenyador de producció	Patrizia von Brandenstein
Guió	Kevin Wade
Música	Carly Simon
Fotografia	Michael Ballhaus
Muntatge	Sam O'Steen
Vestuari	Ann Roth
Productora	20th Century Studios
Distribuïdor	Mokép i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	21 desembre 1988
Durada	109 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1989); Oscar a la millor actriu secundària (1989); Oscar a la millor actriu secundària (1989); Oscar a la millor actriu (1989); Oscar a la millor direcció (1989) ;

Working Girl és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mike Nichols, estrenada el 1988. La pel·lícula inclou una destacada seqüència d'obertura en la qual treballadors es dirigeixen a Manhattan en el Ferry de Staten Island acompanyats per la cançó de Carly Simon, "Let the River Run", per la qual va rebre l'Oscar a la millor cançó. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla, amb uns guanys mundials de 103 milions de dòlars.

Argument modifica

Tess McGill (Melanie Griffith) és una secretària amb la pruïja de formar-se i prosperar en la vida. S'incorpora a una nova empresa com a secretària de Katherine Parker (Sigourney Weaver), una directora molt superficial. Quan aquesta se'n va de vacances, Tess ha d'ocupar-se dels assumptes en curs. Buscant documents en el despatx de Katherine, Tess descobreix que la seva cap està preparant un important pla de negoci basat en un informe que ella havia preparat i que segons li havia manifestat Katherine no tenia cap interès.^[1]

Melanie Griffith interpreta el paper principal de Tess McGill. Foto de 1990.

Repartiment modifica

Melanie Griffith: Tess McGill
Sigourney Weaver: Katharine Parker
Harrison Ford: Jack Trainer
Alec Baldwin: Mick Dugan
Joan Cusack: Cynthia
Philip Bosco: Oren Trask
Nora Dunn: Ginny
Oliver Platt: David Lutz
James Lally: Turkel
Kevin Spacey: Bob Speck
Robert Easton: Armbrister
Olympia Dukakis: el director de personal
Amy Aquino: Alice Baxter
Jeffrey Nordling: Tim Rourke
Elizabeth Whitcraft: Doreen DiMucci

Al voltant de la pel·lícula modifica

El rodatge ha començat el febrer de 1988 i s'ha desenvolupat a Nova York.
Una sèrie de televisió Working Girl, spin-off de la pel·lícula, va ser dirigida per Matthew Diamond el 1990.
Abans que els papers no fossin assignats a Sigourney Weaver i Melanie Griffith, la producció va pensar en Michelle Pfeiffer i Meryl Streep per interpretar Tess i Katharine.
La pel·lícula marca l'inici en el cinema de David Duchovny. Se'l pot veure, amagat en el bany, en la festa d'aniversari de Tess.
Abans d'actuar a Working Girl , Olympia Dukakis i Amy Aquino havien rodat juntes sota la direcció de Norman Jewison a Moonstruck (1987).
En la seva primera trobada amb Jack Trainer, Tess McGill li dirà la cèlebre frase "Un cap per als negocis, un cos per al pecat."

Banda original modifica

Let the River Run, interpretat per Carly Simon
I'm So Excited, interpretat per The Pointer Sisters
The Lady In Red, interpretat per Chris de Burgh
Straight From the Heart, interpretat per The Gap Band
St. Thomas, compost per Sonny Rollins
Isn't It Romantic, compost per Richard Rodgers
The Man That Got Away, compost per Harold Arlen
Poor Butterfly, compost per John Golden i Raymond Hubbell

Anàlisi del film modifica

Working Girl és una de les rares pel·lícules americanes de l'època que tracta de la feina i la carrera professional de les dones^[2] Per usurpar un lloc superior al seu, la secretària Tess McGill utilitza nombroses vegades la roba de Katharine Parker, canvia la seva aparença així com la seva manera de parlar.^[3]^[4] La pel·lícula descriu d'aquesta manera la importància que la societat dona als codis del vestuari i a l'aparença. Gail Ching-Liang Low utilitza el terme de travestisme cultural per descriure portar roba que no pertany a les seves funcions i al seu rang social^[4]