Xanthoria parietina
Xanthoria parietina (del grec "xanthos" [ros] i del llatí parietina [parets derruïdes]) és un liquen foliaci, de la família Teloschistaceae.[1] Creix sobre una gran varietat de substrats, és de fàcil reconeixement i present a gran part del món. Ha estat escollit pel Joint Genome Institute (JGI) com a organisme model per estudiar-ne el genoma. Degut a la seva abundància, fàcil reconeixement i resistència a la pol·lució, ha estat un liquen molt emprat com a bioindicador de diversos tipus de contaminació atmosfèrica.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Lecanoromycetes |
| Ordre | Teloschistales |
| Família | Teloschistaceae |
| Gènere | Xanthoria |
| Espècie | Xanthoria parietina (L.) Th. Fr. (1860) |
Morfologia modifica
Aquest liquen està format per un fong ascomicot (micobiont) i una alga del gènere Trebouixa (ficobiont). El seu tal·lus és de biotipus foliaci i normalment pot arribar fins als 10 cm de diàmetre. La cara superior del tal·lus és de color groc, taronja o verd groguenc segons l'exposició a la llum i la seva hidratació.[2] En el tal·lus s'hi observen lòbuls arrodonits d'entre 3 i 6 mm d'ample, així com un nombre abundant d'apotecis prominents (lecanorins), amb el disc de color ataronjat o taronja. La cara inferior (la part adherida al substrat) és blanca, amb ricines esparses, simples, d'aquest mateix color.[3]Normalment viu durant desenes d'anys.
Ecologia modifica
Aquest liquen es pot trobar sobre diferents substrats, tals com roques (epilític) o arbres (epífit), mostrant preferència per aquells rics en aports nitrogenats. El podem trobar sobre molts foròfits (arbre on se situa el liquen) diferents. Es tracta d'una de les espècies més abundants arreu del món, ben coneguda i de senzilla determinació. Espècie cosmopolita, és la més abundant del seu gènere a Europa, on és present des de les zones boreals fins a les zones mediterrànies. Existeixen moltes citacions ibèriques i catalanes.[4] Presenta una tolerància intermèdia a la pol·lució atmosfèrica, de manera que només és absent a les zones més contaminades (grans ciutats, zones properes a centrals tèrmiques o papereres).
Usos modifica
La seva àmplia distribució i la seva resistència intermèdia a la pol·lució han fet que sigui un dels líquens més emprats per fer estudis de deposició atmosfèrica de metalls pesants, especialment al sud d'Europa. A l'antiguitat, s'usava com a remei per la icterícia pel seu color groc. Avui en dia, s'ha observat que inhibeix la replicació del virus paragripal humà tipus 2.[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xanthoria parietina |
- ↑ «Catalogue of life». [Consulta: 6 abril 2010].(anglès)
- ↑ «Xanthoria parietina». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ Calatayud,V., Sanz, M.J., Sánchez. Guía de líquenes epífitos. Organismo Autónomo de Parques Nacionales.1991(català)
- ↑ Giralt,M. Esteve, M.G. Líquens Epífits i Contaminació Atmosfèrica a la Plana i les Serralades Litorals Tarragonines. Barcelona.Institut d'Estudis Catalans, 1996
- ↑ Karagoz A, Aslan A. (2005). Antiviral and cytotoxic activity of some lichen extracts. Biologia 60(3): 281-6.