Xavier Oriach i Soler
Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 20 de novembre del 1927) és un pintor català. Ha viscut a Sabadell, València, París i Normandia. Va formar part del Grupo Z, entre 1948 i 1950, per traslladar-se després a la capital francesa, on entrà en contacte amb l'escola de París. La tardor de 2013 el Museu d'Art de Sabadell li organitzà una exposició retrospectiva.[1]
 (2009) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1927  (96 anys)Sabadell (Vallès Occidental) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
Signatura  | |
Biografia modifica
En traslladar-se els seus pares a València el 1932, en Xavier romangué al costat del seu oncle, el fotògraf Albert Rifà, a l'estudi del qual s'hi reunia la intel·lectualitat progressista de Sabadell dels primers anys del segle xx.
El 1943 se n'anà a viure a València inscrivint-se l'Escola de Belles Arts. El 1947 formà part de l'avantguarda participant en el "Grup Z". La seva primera exposició individual tingué lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès.
El 1951 Xavier Oriach rebé una beca de l'Institut Francès de València. Viatjà a París on s'instal·là a la Ciutat Universitària. En aquesta ciutat es trobà amb Chillida, Palazuelo, Clavé i d'altres artistes i poetes d'avantguarda.
L'any 1953 va participar en la primera edició del Saló Biennal de Belles Arts que es presentava a la Caixa d'Estalvis de Sabadell.[2]
Exposà a la Galerie Breteau, al Salon des réalités nouvelles i al "Salon de Mai". El 1980 s'instal·là a Jouy-sur-Eure (Normandia) on fundà el "Centre d'Art Contemporain" i la "Biennale Européenne de sculpture de Normandie". Va retornar a Sabadell el 1992.
L'any 2012 va ser un dels autors, junt amb els pintors sabadellencs Fina Miralles, Alfons Borrell i Agustí Puig i el ceramista Lluís Clapés, d'un plat d'art per al Memorial Àlex Seglers.[3][4]
Es conserva obra de Xavier Oriach al Museu d'Art de Sabadell.[5]
Judici modifica
"A l'inici dels anys seixanta, l'estil de Xavier Oriach ja es troba immers en un procés de canvi. La figuració de traç expressionista ha donat pas a un llenguatge abstracte d'arrel constructiva. Es tracta de composicions abstractes de geometria desbordada que, tanmateix, garanteixen un ordre visual i compositiu amb una morfologia creada a base de camps de colors contrastats. (...) La segona etapa, que evolucionarà al llarg dels anys setanta, es caracteritzarà per (...) un diàleg entre el pur gest i certs signes plens de referències flotants en l'espai pictoric. (...) Ja apunten alguns dels trets que caracteritzaran l'evolució posterior de Xavier Oriach, ens referim a certs referents d'arrel figurativa que constituiran, a partir dels anys vuitanta, el signe distintiu de la seva pintura. (...) Viurà un intens procés creatiu amb la maduració d'un llenguatge pictoric d'evocació mitologica i simbolica poblat de presències formals (hominids, bestiari, estructures biologiques, vestigis arquitectonicos, poblat mil·lenaris...) que emergeixen dels seus emnlemàtics fons mastèrics (...)"
- Maia Creus, Xavier Oriach, Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, 2006.
Premis i reconeixements modifica
Xavier Oriach ha rebut nombroses mostres de reconeixement de la seva obra :
Referències modifica
- ↑ Xavier Oriach. Cartografia pictòrica 1941-2013 Museu d'Art de Sabadell, Bonart, oct 2013 pàgina 65.
- ↑ Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 145.
- ↑ «El ceramista Lluís Clapés i els pintors Alfons Borrell, Fina Miralles, Xavier Oriach i Agustí Puig donen forma al Memorial Àlex Seglers». Ràdio Sabadell. Arxivat de l'original el 2016-12-31. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Memorial Àlex Seglers». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2015].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Oriach i Soler |
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Xavier Oriach (Dolors Forrellad i Doménech, Joaquim Sala-Sanahuja, Eric Villedieu), Museu d'Art de Sabadell, 1988.
- Xavier Oriach (Maria Lluïsa Borràs), ASB Gallery, Barcelona, 1990.
- Xavier Oriach (Sophie Fourny-Dargere, Joaquim Sala-Sanahuja, Gérard Xuriguera, Luis Porquet Gracia, R. Hanrion, Eric Villedieu), Musée A. G. Poulain, Vernon (França), 1990.
- Xavier Oriach (Maria Lluïsa Borràs), ASB Gallery, Barcelona, 1990.
- Xavier Oriach, Rétrospective (Gérard Xuriguera, R. Hanrion), Galerie Du Bellay, Mont Saint-Aignan, Rouen (França), 1995.
- Xavier Oriach, Le Bestiaire, Peintures 1989-1999 (Maia Creus, Angela Cuenca Julià), Musée A. G. Poulain, Vernon (França), 2000.
- Xavier Oriach (Maia Creus), Galeria Trama, Barcelona, 2003.
- Xavier Oriach, Soixante annnées de peinture (Michel-Georges Bernard, Robert Ferrer, Maia Creus, Maurice Maillard), Somogy Editions d'art, Paris / Musée d'Evreux, Evreux (França), 2005. ISBN 2850568740
- Xavier Oriach (Maia Creus, Antoni Clapès, Philippe Gelain, Maria Balcells), Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, 2006.
- Xavier Oriach (Joaquim Sala-Sanahuja), Galeria Trama, Barcelona, 2007.
- Xavier Oriach, Cartógrafia pictorica, 1941-2013 (Pilar Parcerisas, Michel-Georges Bernard, Maia Creus), Ajuntament de Sabadell, Museus Municipals / Alliance française, Sabadell, 2013. ISBN 978-84-922173-3-5