Viquipèdia

Xavier Rius Sant

periodista català

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista, mestre i escriptor català, especialitzat en temàtiques de drets humans,[1] conflictes internacionals, món àrab, immigració, ultradreta i terrorisme.[2] Ha estat col·laborador del Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, El País, El Independiente, El Mundo, El Observador, El Punt Avui i Nació Digital. També ha col·laborat als setmanaris El Triangle i El Temps, i al programa Planta Baixa de TV3. A la COM Ràdio dirigia l'espai Conflictes del Món.[3] És conegut per publicar abundant informació sobre moviments d'extrema dreta al seu blog personal[4] on a més de publicar els articles que escriu en diferents diaris i revistes, publica articles i reportatges de text i fotos sobre immigració, ultradreta, terrorisme gihadista, món àrab, conflictes internacionals, política catalana, i notícies de la comarca del Moianès. A més, de tot això, Xavier Rius Sant ha exercit 32 anys de professor de primària i secundària.[5]

Infotaula de personaXavier Rius Sant

Xavier Rius Sant a la manifestació per Palestina a Barcelona del 25 de febrer de 2024. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Interessat enUltradreta, drets humans, geopolítica, països àrabs, immigració i terrorisme Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc webxavier-rius.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: xavier.riussant Twitter (X): xrius1 Youtube: UC2C-V10tcscyuYl39Vg7IXw Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

De jove va participar en els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, fenomen sobre el qual ha publicat diversos llibres i estudis, el primer dels quals l'any 1988, La Objeción de Conciencia, motivacions historia y legislación actual, i Guía práctica del objetor.[6]

Des de l'any 1991 s'ha vist implicat en la confusió entre la seva persona i el periodista llavors també expert en temàtiques de defensa i interior, Xavier Tejedor Rius, quatre anys més jove, i que escrivia dels mateixos temes, el qual va decidir invertir l'ordre dels seus cognoms i no signar més amb el cognom patern Tejedor.[7][8]

De l'any 1989 a 1995 col·laborà amb el Centro de Investigación para la Paz (CIP), amb seu a Madrid, participant en diversos capítols en l'anuari sobre pau i conflictes que publicava el CIP, i participà activament en el debat polític i social sobre el servei militar obligatori que acabaria desapareixent l'any 2001.[9]

Com a analista s'implicà en articles contra la Guerra del Golf, en favor d'una intervenció internacional a Bòsnia, la creació d'un Tribunal Internacional a les guerres de l'antiga Iugoslàvia, i participà en el projecte humanitari de solidaritat de Barcelona amb Bòsnia, Districte11, impulsat per Pasqual Maragall.[10]

Sobre els conflictes dels Balcans i dels països àrabs i islàmics publicà nombrosos reportatges d'anàlisi i fotogràfics. Posteriorment, va fer un seguiment des de diversos diaris de l'evolució de la Primavera Àrab i l'Estat Islàmic. Sent el fet migratori una de les altres temàtiques sobre les quals ha publicat diversos llibres, defensant la regularització d'immigrants sense papers i criticant la Llei d'Estrangeria i els Centres d'Internament d'Estrangers.

 
Xavier Rius Sant fotografiant uns manifestants

També ha fet un seguiment de la ultradreta i els grups neonazis a l'Estat espanyol, publicant l'any 2011 el llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l'auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals de maig de 2011.[6] Arran d'això, patí reiterades amenaces a les xarxes socials i, l'any 2012, el president del partit, Josep Anglada, interposà contra ell diverses querelles criminals i denúncies, que foren arxivades o desestimades per l'Audiència Provincial de Barcelona. També ha estat objecte de pintades amenaçadores per part de grups neonazis. El novembre de 2021 va ser objecte d'amenaces de mort[11] després de la seva intervenció al programa Equipo de Investagación de La Sexta, que va motivar una alerta de Safety Journalist Plataform,[12][13] i també de la Plataforma del Consell d'Europa[14] que vetlla per la seguretat dels periodistes.[15]

L'any 2012 va publicar la novel·la Amor a la Carta,[16] però els anys posteriors ha seguit publicant llibres d'investigació sobre l'extrema dreta com Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox l'any 2022 i Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron l'any 2023.[17]

Llibres modifica

  • Rius, Xavier. La objeción de conciencia: motivaciones, historia y legislación actual; contiene la guía práctica del objetor, 1988. ISBN 978-84-85351-83-1. 
  • Rius Sant, Xavier. Servei Militar i Objecció de Conciència. Barcanova, 1993, p. 128. ISBN 9788475338972. 
  • Rius Sant, Xavier. El libro de la inmigración en España. 1. ed. Córdoba: Almuzara, 2007. ISBN 978-84-96710-63-4. 
  • Rius Sant, Xavier. A vista de pájaro. 1ª ed., p. 124. 
  • Rius Sant, Xavier. Xenofòbia a Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. ISBN 978-84-92440-69-6. [18]
  • Rius Sant, Xavier. Amor a la carta. RAIMA EDICIONS, 2012, p. 176. ISBN 9788496700246. [15]
  • Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox. Pòrtic Edicions, 12 gener 2022, p. 296. ISBN 9788498095135. [19]
  • Rius Sant, Xavier. Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron. Madrid: Akal, 2023. ISBN 978-84-460-5307-1. 

Referències modifica

  1. ↑ Ramon, Júlia. «L'extrema dreta ha irromput pel tema català, no pel migratori», 15-02-2019. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. ↑ «Entrevista a Xavier Rius al programa 2324 de TV3 sobre l'extrema dreta», 14-10-2013.
  3. ↑ Iquadrat. «Rius Sant, Xavier». [Consulta: 25 febrer 2024].
  4. ↑ «Xavier Rius Sant». [Consulta: 25 febrer 2024].
  5. ↑ NacióManresa. «Xavier Rius Sant - Adéu a les vegueries». [Consulta: 25 febrer 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 NacióDigital. «Xavier Rius Sant: «De l'extrema dreta se n'ha d'informar sense legitimar els seus arguments»». [Consulta: 25 febrer 2024].
  7. ↑ Sant, Xavier Rius «Confusión» (en castellà). El País [Madrid], 21-12-1991. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Sant, Xavier Rius. «Xavier Rius Sant: ACLARIMENT SOBRE COSES QUE JO NO HE ESCRIT I EL MEU DOBLE SOBREVINGUT», diumenge, 27 maig 2012. [Consulta: 7 març 2024].
  9. ↑ Paz, Militarización y Conflictos.Anuario CIP 88/89 (en castellà). IEPALA Editorial, 1986. ISBN 978-84-85436-67-5. 
  10. ↑ «Barcelona con Bosnia, todavía». El País [Madrid], 26-03-1999. ISSN: 1134-6582.
  11. ↑ Sant, Xavier Rius. «Xavier Rius Sant: Poso denúncia per les amenaces de mort cap a mi fetes des d'un compte de Twitter després de la meva intervenció al programa "Los Cachorros Ultras" d'Equipo de Investigación a La Sexta», dimecres, 24 novembre 2021. [Consulta: 25 febrer 2024].
  12. ↑ Sant, Xavier Rius. «Xavier Rius Sant: Safety Journalist Plataform, Plataforma del Consell d'Europa que vetlla per la segurerat del periodistes i l'exercici del periodisme fa una alerta per les amenaces que vaig reber a Twitter després de la meva intervenció a Equipo de Investigación», dimarts, 30 novembre 2021. [Consulta: 25 febrer 2024].
  13. ↑ «Safety Of Journalists». [Consulta: 25 febrer 2024].
  14. ↑ Palés, Alejandra. «El Consell d'Europa denuncia les amenaces de mort contra el periodista Xavier Rius Sant», 30-11-2021. [Consulta: 25 febrer 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 Salicrú, Joan. «Xavier Rius Sant recorda l'Hospitalet de finals dels 90 en la seva primera novel·la». El Periódico, 06-11-2012. [Consulta: 6 juny 2020].
  16. ↑ «Amor a la carta». [Consulta: 25 febrer 2024].
  17. ↑ «Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron - Akal» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2024].
  18. ↑ «Xavier Rius presenta el llibre 'Xenofòbia a Catalunya' a la Casa del Llibre de Barcelona - 25/10/11». [Consulta: 25 febrer 2024].
  19. ↑ «Els ultres són aquí - Xavier Rius Sant». Grup62. [Consulta: 25 febrer 2024].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Rius Sant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Rius_Sant&oldid=33290566»