Xenotima
La xenotima és el nom obsolet per adreçar-se als minerals: xenotima-(Y) i xenotima-(Yb); tot i que es pot emprar per referir-se gairebé exclusivament a la xenotima-(Y), donat que l'espècie xenotima-(Yb) és molt poc freqüent.[1] Aquestes dues espècies formen part del grup de la xenotima, grup al que donen nom. Pertanyen a la classe dels fosfats, i reben el seu nom del grec κευός ("va") i τιμή ("honor"), en al·lusió al fet que l'itri que conté va ser confós amb un nou element.
 Xenotima | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 | |
| Fórmula química | Y[PO₄] |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.35  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.14 |
| Dana | 38.4.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Grup espacial | grup espacial 141 |
| Color | marró groguenc, verdós, gris, marró |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | rugosa |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | grassa, vítria |
| Color de la ratlla | blanca. marró groguenca |
| Diafanitat | translúcid |
| Densitat | 4,5 a 5,1 |
Mineral radioactiu  | |
Sinònims poc usats són: castelnaudita, hussakita, tankelita i xenotimita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertanyen a "08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoita, monetita, weilita, Švenekita, archerita, bifosfammita, fosfammita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), pretulita, wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments modifica
Apareixen en roques ígnies alcalines i a les pegmatites de granit associades, on poden formar cristalls de grans dimensions. També poden aparèixer en gneis micacis i quarsosos, així com en material detrític. Solen trobar-se associades amb altres minerals com: zircó, anatasa, rútil, sil·limanita, columbita, monacita i ilmenita. La xenotima-(Yb) s'ha trobat a la zona d'albita sacaroidea dins d'una roca pegmatítica de tipus granit.
És extret a les mines com important mena d'itri.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- http://webmineral.com/data/Xenotime-(Y).shtmll
- http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/xenotimey.pdf
- http://www.wissen-im-netz.info/mineral/lex/abc/x/xenotim.htm Arxivat 2015-06-11 a Wayback Machine.
- http://www.webmineral.com/data/Xenotime-(Y).shtml
- http://www.mindat.org/search.php?minname=Xenotime
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xenotima |