Xera
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.
Chera (es)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Plana d'Utiel-Requena | ||||
| Capital | Chera (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 483 (2023) (9,72 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Xerà, xerana | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 49,7 km² | ||||
| Altitud | 600 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Requena | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Nuestra Señora de los Ángeles (es) i Josep de Natzaret | ||||
| Dia de mercat | Dijous | ||||
| Festa patronal | Primera setmana d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Alejandro Portero Igual | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46350 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46108 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46108 | ||||
| Lloc web | chera.es | ||||
Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol).
Geografia modifica
La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes emmarcades dins del Sistema Ibèric.
A l'entrada del congost de Tormagal es troba la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz, i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.
Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han sigut excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents, que han llaurat congosts profunds. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz, que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.
Història modifica
Xera va ser fundada pels almoràvits, qui en el segle xii van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigües avall del Tormagal i al costat del riu. Davall del mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València, com a localitat fronterera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós li'l va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.
Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes, de manera que passà a formar part del Regne de Castella fins a l'any 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 els moriscs varen ser expulsats i Xera va quedar despoblada fins a 1540, quan s'hi establiren 12 famílies cristianes.[1] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori va continuar pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan va passar a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova). En 1814 passà al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle xix José Enríquez Juana, un jueu madrileny, comprà tots els terrenys del senyoriu, els quals va vendre en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seues terres a altres xerans.
Demografia modifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 630 | 618 | 615 | 582 | 567 | 567 | 543 | 525 | 502 | 664 |
Economia modifica
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i s'hi conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.
Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.
Política i govern modifica
Composició de la Corporació Municipal modifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Alejandro Portero Igual | 230 | 64,25% | 5 ( )
| |
| Partit Popular | 
|
Carlos Montesinos Pérez | 124 | 34,64% | 2 ( )
| |
| Vots en blanc | 
|
4 | 1,12% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 358 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 4 | 1,10% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 362 | 84,58%** | ||||
| Abstenció | 66* | 15,42%** | ||||
| Total cens electoral | 428* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Alejandro Portero Igual (PSPV) (15/06/2019) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldia modifica
Des de 2007 l'alcalde de Xera és Alejandro Portero Igual, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Salvador García Martínez | IND | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Martínez García | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Martínez García | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Martínez García | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Martínez García | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Martínez García | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Martínez García | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
Monuments modifica
Monuments religiosos modifica
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. La seua construcció es remunta a principis del segle xix. En els últims anys s'hi ha dut a terme una restauració important.
- Ermita dels Àngels. L'ermita va ser construïda en 1681 a costa del senyor Vicente Jordá.
Monuments civils modifica
- Castell de Xera. És una fortalesa d'origen musulmà, que es localitza en un tossal situat a un quilòmetre de la població, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secció quadrada i caracteritzades per la sobrietat de línies, fabricades en tapial i maçoneria. S'observen també trams de mur realitzats amb carreus, així com altres tècniques constructives degudes a diferents etapes.
- Casa del Comte. Erigida per la família de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle xvi o principis del XVII.
- Presa de l'Embassament del Buseo. De principis de segle xx, va ser el primer que es construí en la conca del Túria.
Llocs d'interés modifica
- Parc Natural de Xera-Sot de Xera.
- Embassament del Buseo.
- Parc Geològic de Xera. Des de la seua inauguració en 1999, constituïx l'únic parc geològic que existix al País Valencià i el tercer que es realitza a Espanya, sent el més complet de tots. Compta amb un museu on s'exposen col·leccions de fòssils, roques i minerals, així com làmines i fotografies de les diverses estructures tectòniques de l'entorn.
Festes i celebracions modifica
Xera celebra les seues festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això habitualment es declara una setmana de festes que comença el dia 1 d'eixe mes i acaba el 6. També se celebren les festes dels quintos, el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de Los mayos el 30 d'abril.
Referències modifica
- ↑ Història de Xera, en encherate.com (castellà)
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.476 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 26 [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Xera», 26-05-2019. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs modifica
- Ajuntament de Xera (castellà)
- Portal web de Xera (castellà)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..