José Castro Veiga, conegut com a O Piloto, (O Corgo, 11 de febrer de 1915Belesar, Chantada, 10 de març de 1965) fou l'últim maquis antifranquista, mort en combat per la guàrdia civil el 1965.

Infotaula de personaXosé Castro Veiga
Biografia
Naixement11 febrer 1915 Modifica el valor a Wikidata
Boelle (Lugo) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
San Fiz de Asma, Chantada (Lugo) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

El seu malnom es devia a la seva condició de soldat (caporal) d'aviació, de la que va desertar per a lluitar en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. Capturat a Madrid al final de la guerra, va ser condemnat a 30 anys de presó, fou indultat el 1943, però continua la seva activitat política en la clandestinitat, com a militant del Partit Comunista d'Espanya, fent-se passar per un treballador d'hospital.[1] Fugint d'unes batudes a Madrid, aconseguí fugir a Galícia i marxà a la muntanya l'estiu de 1945. De seguida va formar la seva pròpia unitat amb el seu lloctinent Xosé Arias Cristo, composta de desertors de l'exèrcit i de la marina franquista, i la va instal·lar als contraforts orientals de la Serralada Cantàbrica, al sud de Lugo.

Des del 1946 van batre una zona amplísima de la línia Castroverde-O Corgo-Sobrado que arribava fins a Astúries i León, per la comarca dos Ancares (Pedrafita do Cebreiro, Paradela, Vila de Frades, Becerreá, Toldaos, As Nogais, San Román de Cervantes, Noceda i Navia de Suarna). Per aquesta zona va col·laborar amb la partida d'Antonio Crespo de Fuenteoliva, amb base en la Serra de Ancares (en la divisòria Lugo-Zamora). Després va ampliar encara més el radi d'acció fins a la zona de Monforte de Lemos-Quiroga-riu Sil, que travessaren sovint per a atacar el nord de la província d'Ourense.[2]

El 27 de maig de 1954, en una dura trobada, va perdre el seu lloctinent i la major part dels seus homes a la zona de Paradela-Castro de Rei (al nord de Monforte de Lemos), cosa que l'obligà a estar inactiu el 1955-1956. Després va estar inactiu i a l'espera, donant de tant en tant algun "cop econòmic" (atracaments).[3] Va reaparèixer a la mateixa zona el 1964, però fou reconegut per un antic company del servei militar a O Saviñao i denunciat. Pocs dies després fou abatut a Belesar, el 10 de març de 1965, a la vora de l'embassament de la central elèctrica, per la guàrdia civil de Chantada.

Referències modifica

  1. El último guerrillero antifranquista. Homenaje a El Piloto, muerto hace hoy 21 años a El País
  2. «40 aniversario del último maquis. José Castro Veiga fue el último «fuxido» que falleció en una acción armada» (en castellà). Nodo50.org - Foro por la Memoria. [Consulta: 2009].
  3. "El último guerrillero antifranquista", en El País, 10 de marzo de 1986. Citat per José Javier Esparza a "El libro negro de Carrillo", Edita Libros Libres, Madrid, 2010, p. 241.

Enllaços externs modifica