Xueiv
Xueiv és una pel·lícula francesa dirigida per Patrick Brunie i estrenada el 1984.[1][2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Patrick Brunie ![]() |
Protagonistes | |
Guió | Patrick Brunie ![]() |
Música | Richard Cuvillier (en) ![]() ![]() |
Fotografia | Guy Chabanis Philippe Tabarly |
Muntatge | Arnaud Boland |
Productora | La Boîte à Images |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 1984 ![]() |
Durada | 105 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | documental ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Argument
modificaA un costat hi ha la gent gran. "És lleig, fa pudor". diuen els nens. De l'altra, hi ha Xueiv. Sense peus ni cap. “És que la primavera avança cap a la tardor o la tardor avança cap a la primavera? »… D'una banda, hi ha temps. I a l'altre extrem dels temps, la mort. Entremig, hi ha vida. Treball, joventut oblidada, cansament, esperances decebudes. Arrugues. I, just abans del final, potser, l’asil. On la soledat. A les finestres amb parets en ruïnes, totes les velles es diuen Juliette. Ja no es creuen els Romeus fatxendes, elfs verds plens d'afecte, que els declaren: “Us estimo! ". Van vessar una llàgrima davant de l'estàtua d'alabastre amb les seves formes perfectes que mai van tenir... S'aferren fredament a un nino vell: el seu darrer company. Allà fem festa. On la mascarada. "La vida és una festa. Una festa sense mi”... Xueiv no es pot resumir, no es pot reduir a una història. En cas contrari el de la vida. El devenir no existeix. Només s'està fent gran. El treball de fàbrica ha desgastat l'existència...
Repartiment
modificaReferències
modificaBibliografia
modifica- Mireille Amiel, Cinéma 83, numéro 284, juin 1983, p. 50
- Le Matin, 27 janvier 1984
- Françoise Audé, Positif, numéro 277, mars 1984, p. 70
- Télérama, 27 avril 1984
- Jacques Zimmer, La Revue du cinéma, numéro 395, juin 1984, p. 4