Yukio Mishima

escriptor i dramaturg japonès

Yukio Mishima (japonès: 三島 由紀夫) (Tòquio, 14 de gener de 1925 - Tòquio, 25 de novembre de 1970) pseudònim de Kimitake Hiraoka (japonès: 平岡 公威, Hiraoka Kimitake) fou un escriptor i dramaturg japonès.[1] Als ulls de la cultura occidental és un dels anomenats escriptors «maleïts», per la seva fascinació per la mort, la seva vida excessiva inclòs el seu suïcidi ritual per seppuku, la seva suposada proximitat al feixisme, i per la seva homosexualitat.[2] Va ser proposat tres vegades al Premi Nobel de Literatura, sense èxit.[3] Mishima era un nacionalista especial. Va ser odiat pels políticament esquerrans, en particular perquè mantenia el codi dels samurais.

Infotaula de personaYukio Mishima

(1955) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 三島 由紀夫
(ja) 平岡 公威 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ja) 平岡 公威 Modifica el valor a Wikidata
14 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Apunyalament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Tama 35° 41′ 07″ N, 139° 30′ 35″ E / 35.6853°N,139.5097°E / 35.6853; 139.5097 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXintoisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret i Política de la Universitat de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Alçada163 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, teatre, interpretació, modelatge, acció política i poesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Japó Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, actor de cinema, actor de teatre, crític, director de cinema, model, director de teatre, activista polític, traductor, poeta, prosista, assagista, novel·lista, guionista, dramaturg, funcionari Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –  25 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMinisteri del Tresor
Bungakuza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la, novel·la curta, conte, forma dramàtica, guió cinematogràfic, poesia, assaig, manifest, classe magistral i curtmetratge Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme japonès, escola romàntica japonesa, segona generació d'escriptors de postguerra, esteticisme i postmodernitat Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaYukio Mishima
榊山保
三島由紀夫 Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficKing Records Modifica el valor a Wikidata
Esportculturisme
Kendo
karate Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeYōko Hiraoka (1958–1970), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsNoriko Hiraoka, Iichirō Hiraoka Modifica el valor a Wikidata
ParesAzusa Hiraoka Modifica el valor a Wikidata  i Shizue Hiraoka Modifica el valor a Wikidata
GermansChiyuki Hiraoka i Mitsuko Hiraoka Modifica el valor a Wikidata
ParentsKoji Tomita (gendre)
Hashi Kenkō (oncle)
Natsu Hiraoka (àvia paterna)
Sadatarō Hiraoka (avi patern)
Kenzō Hashi (en) Tradueix (avi matern)
Hiraoka Takichi (en) Tradueix (paternal great-grandfather (en) Tradueix)
Nagai Iwanojō (en) Tradueix (besavi)
Hashi Kendō (en) Tradueix (besavi)
Nagai Naoyuki (en) Tradueix (rebesavi patern)
Matsudaira Yoritaka (en) Tradueix (rebesavi)
Matsudaira Noritada (en) Tradueix (quadravis)
Matsudaira Yorisuke (en) Tradueix (quadravis)
Hiraoka Manjirō (en) Tradueix (besoncle)
Atsushi Ōya (en) Tradueix (besoncle) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
25 novembre 1970Incident Mishima Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0592758 Allocine: 43546 Rottentomatoes: celebrity/yukio-mishima Anime News Network: 14351 Allmovie: p49588 TCM: 1211618 Metacritic: person/yukio-mishima TV.com: people/yukio-mishima AFI: 158704 TMDB.org: 140102
Last fm: yukio+mishima Musicbrainz: c4dbf00b-4a0c-40f1-ba48-639c9dd570d1 Discogs: 1563852 Goodreads author: 35258 Goodreads character: 43304 Find a Grave: 6133770 Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom japonès, el cognom és Mishima.

Biografia modifica

Infantesa modifica

 
El jove Mishima l'abril de 1931

El seu nom de naixement era Kimitake Hiraoka. Va néixer a la casa dels seus avis a Tòquio. La família Hiraoka era de classe mitjana-alta; el seu pare, Azusa, era un funcionari del govern, tot i que la seva família, d'origen humil, havia ascendit gràcies a la major mobilitat social que s'havia produït des de la Reforma Meiji; la seva mare, Shizue, era la filla d'un director d'escola. Quan va néixer Mishima tenia vint-i-dos anys.[4]

La infantesa de Mishima va ser dominada per l'ombra de la seva àvia, Natsu, que va educar-lo separadament de la seva família durant anys.[5] L'àvia tenia pretensions aristocràtiques i era propensa a la violència i a la morbositat. De forma ocasional Mishima al·ludeix a aquesta àvia en les seves obres. Alguns biògrafs atribueixen a l'àvia Nautsu la fascinació per la mort que sentia Mishima.[6] Natsu no va permetre que Mishima fes exercicis a l'aire lliure ni que jugués amb altres nois, Mishima va passar molt de temps jugant amb les seves cosines i les seves nines. Moltes d'aquestes qüestions autobiogràfiques les reflecteix a la seva segona nivel·la, Confessions d'una màscara.

Als sis anys Mishima entrà en un col·legi d'elit Gakushuin (学習院).[7] Als 12, Mishima va començar a escriure les seves primeres obres. Li agradaven molt Oscar Wilde, Rainer Maria Rilke i nombrosos autors clàssics japonesos, especialment Tachihara Michizō. A aquesta edat Mishima també tornà amb la seva família nuclear. Al seu pare li agradava la disciplina militar i considerava «efeminat» l'interès per la literatura que mostrava el seu fill.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser cridat a files però no va arribar a combatre, ja que va fer creure al metge militar que un refredat que tenia eren símptomes de tuberculosi. Practicava el que actualment s'anomena culte al cos. Així mateix, deplorava que els intel·lectuals donessin tanta importància a la ment i tan poca al cos. El 1947 va llicenciar-se en dret en la Universitat de Tòquio, però tan sols va exercir la professió durant un any abans de centrar-se en la seva carrera d'escriptor. Va contraure matrimoni amb Yoko (que va morir el 1995), i va tenir un fill i una filla, Ichiro i Noriko. No obstant això, tot i el seu matrimoni, ell mateix relata molts episodis homosexuals al llarg de la seva vida.[8]

Altres activitats modifica

Mishima va ser un escriptor disciplinat i versàtil, a més de novel·les i contes també va fer assaigs i obres de teatre (kabuki) amb versions dels drames tradicionals noh. Mishima també va ser actor. A les ordres del director Yasuzo Masumura participà en la pel·lícula Karakkaze Yarō (Por de morir), del 1960. També aparegué en dues pel·lícules basades en contes breus seus: Yukoku (Patriotisme), dirigida pel mateix Mishima i Domoto Masaki (1966), i Kurotokage (Llangardaix negre), dirigida per Kinji Fukasaku (1968); i en Hitokiri, de Hideo Gosha (1969).

Cop d'estat i suïcidi modifica

El 25 de novembre de 1970, Mishima i quatre persones més de la seva milícia privada, el Tatenokai, entraven al quarter de la Divisió Oriental de l'Exèrcit, forces d'autodefensa a les quals Mishima s'havia unit tres anys abans. A dins va fer un discurs als vuit-cents homes del regiment exhortant-los a fer un cop d'estat. Denuncià la decadència del Japó contemporani i expressà la necessitat de restaurar els poders de l'emperador. No fou secundat i, a causa d'això, Mishima va suïcidar-se pel sistema ritual del seppuku, tallant el seu ventre d'esquerra a dreta. Havent preparat meticulosament el suïcidi, va voler escriure amb la seva pròpia sang el caràcter d'espasa, però no va poder a causa del dolor. Per acabar amb el seppuku, dos dels seus ajudants el van decapitar.[9][10] John Nathan, amic i biògraf de l'escriptor afirma que el cop d'Estat només va ser un pretext per a cometre suïcidi.[11]

L'incident i la mort de Mishima van causar gran impacte a nivell mundial. Arran d'això, la seva vida ha cridat l'atenció i, per exemple es va dur a terme la pel·lícula Mishima: A Life in Four Chapters (Mishima: una vida en quatre capítols) del director Paul Schrader l'any 1985.[10]

Una querella pòstuma dels fills: drets d'autor o homofòbia? modifica

El 1998, l'escriptor Jiro Fukushima va publicar un llibre on descrivia la seva relació sexual amb Mishima des de 1951 i citava la correspondència personals entre ambdós. El mateix any, els fills de Mishima van querellar-se davant els tribunals contra Fukushima perquè se sentien perjudicats per infracció als drets d'autor i el dret de vida privada de llur pare, atès que es publicaven les seves cartes sense la seva autorització. Van apel·lar fins a la Cort Suprema, que va arxivar el cas el novembre del 2000.[12] Segons l'editor de Fukushima, Bungei Shunju, la querella dels fills era més un cas d'homofòbia que de drets d'autor o de vida privada. No hi havia res de personal al llibre de Fukushima que el mateix Mishima no hagués explicitat als seus llibres Confessions d'una màscara i Colors prohibits.[13]

Obres destacades modifica

Segons John Nathan: «El camí del descobriment i la constatació de la seva homosexualitat el porten a jugar a la tragèdia, en unes obres que mostren el seu procés d'erosió mental. Mishima és l'artista inquiet que necessita escriure per encaixar en el món, per esborrar l'escenari que és la vida.»[8] Quatre obres han estat traduïdes al català.

Novel·les
  • 假面の告白, Kamen no Kokuhaku (1948) - Publicada en català com a Confessions d'una màscara. Traducció d'Albert Nolla. Martorell: Adesiara, 2021.
  • 禁色, Kinjiki (1953) - Colors prohibits
  • 潮騷, Shiosai (1954) - traduït al català: La remor de les onades[14]
  • 金閣寺, Kinkaku-ji (1959), Premi Yomiuri, - traduït al català: El temple del pavelló daurat[15]
  • 午後の曳航 Gogo no Eikō (1963), traduït al català per Josep Maria Fulquet El mariner que va perdre la gràcia del mar (1984)[3]
  • サド侯爵夫人, Sado Kōshaku Fujin (1965) - Madame de Sade
  • 太陽と鐡, Taiyō to Tetsu (1970) - Sol i acer (tetralogia)
Teatre
  • Tres peces de teatre noh modern: L'armari, Aoi i El ventall d'Hanjo (català)[16] posades en escena pel grup Teatreneu a Barcelona el 1985.[3]

Referències modifica

  1. «Yukio Mishima». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Carreras i Aubets, Anna «Yukio Mishima: impostura». El Punt Avui, pàg. 29 [Consulta: 21 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Altimir Losada.
  4. Stokes, 1999, p. 37.
  5. «Profile of Yukio Mishima (1925–1970)». Arxivat de l'original el 2004-10-10. [Consulta: 6 juny 2010].
  6. [1]Arxivat 2008-11-21 a Wayback Machine. Perfil de Yukio Mishima (14 de febrer de 1925 - 25 de novembre de 1970. 2 o 6 febrer del 2007.
  7. «Guide to Yamanakako Forest Park of Literature(Mishima Yukio Literary Museum)». Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 20 octubre 2009]. «三島由紀夫の年譜». Arxivat de l'original el 2010-08-27. [Consulta: 20 octubre 2009].
  8. 8,0 8,1 Carreras i Aubets.
  9. Kakutani, Michiko «'Mishima': Film examines an affair with death» (en anglès). The New York Times, 15-11-1985.
  10. 10,0 10,1 Belinchón, Gregorio «La vida de Yukio Mishima, una obra de arte y muerte». El País, 26-06-2009 [Consulta: 16 desembre 2013].
  11. Nathan, John. Mishima: A biography. Boston/Toronto: Little Brown and Company, 1974. 
  12. Sato, Hiroaki «Suppressing more than free speech» (en anglès). The Japan Times, 29-12-2008 [Consulta: 16 desembre 2013].
  13. Sato.
  14. La remor de les onades, Barcelona, Ara llibres ISBN 9788493905514
  15. El temple del pavelló daurat, Barcelona, Amsterdam Llibres, ISBN 9788492941520
  16. Tres peces de teatre no modern: L'armari, Aoi i El ventall d'Hanjo, Tarragona, Arola Editors, 2007, ISBN 9788496366077

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yukio Mishima