Yukpa
El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 7.500 (2011 ) |
| Autòcton de | Departament del Cesar |
| Estat | Colòmbia i Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües carib | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yup |
| Glottolog | yukp1241 |
| Ethnologue | yup |
| UNESCO | 326 |
| IETF | yup |
| Endangered languages | 632 |
Gramàtica modifica
La llengua yukpa, té deu pronoms personals. El Yukpa té dues primera persona del plural (nosaltres). epü, que s'usa quan el parlant es refereix a "tu i jo". L'altre es diu nana, quan es refereix "ell/ella i jo". El yukpa té dues tercera persona (ell, ella), el dt. o mash que es refereix a aquelles persones pròximes al parlant i el ake que es refereix als que estan a una distància llunyana. I també té tres terceres persones plural (ells/elles), el masha que són les persones que són a prop, el aksha que són les persones que a una distància llunyana i el oka que es refereix al que està repetit o que es va esmentar abans.[1]
Número Singular Plural Persona Primera awü: jo epü: tu i jo nana: ell/ella i jo
Segona amo: tu amora: vostès o vosaltres/as Tercera dt., mash: ell (proximal) ake: ell/ella (distal)
masha: ells/elles (proximal) aksha: ells/elles (distal)
oka: ells/elles (anafòric)
postposicions modifica
El yukpa, com altres idiomes caribes, usa en general postposicions:
- jenja pë këpëi
- j-enja pë k-ëpëi
- 1p-mà per 2A1P-prendre:PASSAT
- '[tu] em vas prendre de la mà'
-Bon dia = penash nekena -Bona tarda = kowanna -Bona nit = kokoshna -hola = pena
Fonologia modifica
Registra 5 vocals i 10 consonants.[2]
Vocals modifica
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | ɨ | o | |
| Mitjanes | e | o | |
| Obertes | a |
La semitancada /e/ varia lliurement amb la tancada i.[2]
Consonants modifica
| labial | alveolar | palatal | velar | ||
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | p | t | k | ||
| nasals | m | n | |||
| fricativa | s | ʃ | |||
| africada | ʧ | ||||
| vibrant | ɾ | ||||
| aproximant | w | j | |||
S'ha proposat incloure entre els fonemes yukpa l'oclusiva glotal /ʔ/, que entre alguns parlants és substituïda per la fricativa glotal /h/, però podrien interpretar-se com a realitzacions glotals o aspirades de les vocals, perquè es presenten solament al final d'una síl·laba abans de les consonant oclusives, fricatives i africada i, generalment són opcionals,[2] per exemple: "dona" = [woɾeʔpa] ~ [woɾehpa] ~ [woɾepa] "olla = [paʔʃe] ~ [pahʃe] ~ [paʃe]
L'aproximant /j/ pot realitzar-se com a africada sonora alveolar ʣ o postalvelar ʤ; l'africada sorda /ʧ/ pot realitzar-se com palatoalveolar ʨ; la labiovelar /w /pot realitzar-se com a bilabial β̞ o labidental ʋ.[2]
Accent modifica
L'accent cau més sovint sobre la segona síl·laba, però pot caure en la primera.[2]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Yukpa - apuntes
- Yukpa a native-languages.org
- Jeova Itachani (en yupka); Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania.