Viquipèdia

Zazaqui

llengua iraniana

El zazaqui (en zazaqui: zazaki), també anomenat zazaki, kirmanjki, kirdki i dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a l'Anatòlia oriental (Turquia). La llengua forma part del grup nord-occidental de les llengües iranianes de la família indoeuropea, i pertany als grups dialectals Zaza-Gorani i del Caspi.[2] El zazaqui comparteix molts trets, estructures i vocabulari amb el gorani. El zazaqui també té algunes similituds amb el talyshi i altres llengües caspianes.[3]

Infotaula de llenguaZazaqui
Zazaki Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsZaza, Kirmanjki, Kirdki i Dimli
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1,6 milions (1998)[1]
Parlants nadius1.640.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deTurquia Oriental: Tunceli, Bingol, Erzincan, Sivas, Elazig, Malatya Gümüşhane, Şanlıurfa, i Adıyaman; diàspora a Mutki, Sarız, Aksaray, i Taraz
EstatTurquia Turquia
Geòrgia Geòrgia
Kazakhstan Kazakhstan
Alemanya Alemanya
Les regions on es parla zazaki a Turquia, amb les tres zones dialectals principals: Dersim, Palu-Bingöl, i Siverek (i diàspora a Kars, Sarız, Aksaray, i Taraz)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques nord-occidentals
llengües zaza-gorani Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet zazaqui, alfabet llatí i alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióEnstitüyê Zazaki
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2zza Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3zza Modifica el valor a Wikidata
Glottologzaza1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuezza Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1985 Modifica el valor a Wikidata
IETFzza Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5628 Modifica el valor a Wikidata

El zazaqui presenta moltes similituds d'estructura i vocabulari amb el gileki, parlat a l'Iran, a la costa de la mar Càspia.

Parlants modifica

Segons el cens turc, en 1965 hi havia 171.057 parlants de zazaqui (el 0,54% de la població total), dels quals 150.644 l'utilitzaven com a segona llengua, i 20.413 com a llengua materna. Tanmateix, segons Ethnologue (que cita [Paul 1998][3]), el nombre de parlants oscil·la entre 1,5 i 2,5 milions (inclosos tots els dialectes). Segons Nevins, el nombre de parlants de zazaqui suma entre 2 i 4 milions.[4]

Dialectes modifica

Hi ha tres principals dialectes zazaqui:

  • Zazaqui del nord:[5] És parlat a les províncies de Tunceli, Erzincan, Erzurum, Sivas, Gumushane, Mus (Varto) i Kayseri (Sariz). Té els subdialectes:
  • Dersim occidental[6]
  • Dersim oriental
  • Varto
  • Dialectes de frontera com Sarız, Koçgiri (Giniyan)
  • Zazaqui central: És parlat a les províncies d'Elazığ, Bingöl, Solhan, Girvas i Diyarbakır. Té els subdialectes:
  • Bingol
  • Palu
  • Dialectes de frontera com Hani, Kulp, Lice, Ergani, Piran
  • Siverek
  • Cermik, Gerger
  • Dialectes de frontera com Mutki i Aksaray

Literatura i programes de radiodifusió modifica

Les primeres declaracions escrites en zazaqui van ser compilades pel lingüista Peter Lerch en 1850. Dos documents importants són els escrits religiosos d'Ehmedê Xasi de 1899,[8] i d'Usman Efendiyo Babıc (publicades a Damasc en 1933 per Celadet Bedir Khan[9]); ambdós treballs estan escrits en alfabet àrab.

L'ús de l'alfabet llatí per escriure zazaqui es va fer popular en la diàspora de Suècia, França i Alemanya al començament de la dècada de 1980. Això va ser seguit per la publicació de revistes i llibres a Turquia, sobretot a Istanbul. Els esforços dels intel·lectuals zazes per avançar en la comprensió de la seva llengua materna utilitzant aquest alfabet ajudà a multiplicar el nombre de publicacions en zazaqui. Aquest redescobriment de la cultura nativa pels intel·lectuals zazes no només va causar un renaixement de la llengua i la cultura zaza sinó també que desencadena sentiments entre les generacions més joves de zazes (que, no obstant això, poques vegades parlen zazaqui com a llengua materna) a favor d'aquest ús modern occidental del zazaqui, revifant el seu interès en la seva llengua ancestral.

La diàspora també ha generat una quantitat limitada de radiodifusió en zazaqui. D'altra banda, després d'eliminar les restriccions als idiomes locals a Turquia durant el seu moviment cap a una eventual adhesió a la Unió Europea, la televisió estatal turca TRT la televisió va llançar un programa de televisió i un programa de ràdio en zazaqui els divendres.

Classificació modifica

 
Arbre de les llengües iranianes

El zazaqui és una llengua iraniana de la família indoeuropea. Des del punt de vista de la llengua parlada, els seus parents més propers són els mazandarani, Hewrami, gilaki i altres llengües caspianes. No obstant això, la classificació del zazaqui ha estat un tema de discussió política. De vegades se'l classifica com un subdialecte del kurd, però això és discutit.[10][11] La majoria de parlants zazaqui al Kurdistan s'identifiquen com a kurds ètnics mentre que altres no.[12]

A les llistes "Nota d'Antecedents" del Departament d'Estat dels Estats Units enumera el zazaqui com una de les principals llengües de Turquia, juntament amb el turc (oficial), kurd, armeni, grec, i àrab.[13] Els lingüistes connecten la paraula Dimli amb els daylamites de les muntanyes Alborz vora els marges de la mar Càspia a l'Iran i creuen que els Zazes emigraren des de Deylaman cap a l'oest. El zazaki mostra moltes connexions amb les llengües iranianes de la regió del Caspi, especialment el gilaki.

La llengua zazaqui mostra similituds amb el hewrami o gorani), Shabaki i Bajelani. Les llengües Gorani, Bajelani, i Shabaki són parlades en la frontera entre Iran i Iraq; tanmateix, es creu que els parlants d'aquestes llengües emigraren del nord de l'Iran a la seva ubicació actual. Aquestes llengües sovint són classificades plegades en el grup de llengües Zaza-Gorani.

Correspondències fonològiques del zazaqui i altres llengües iranianes modifica

PIE. Persa antic Pahlaví Persa Avèstic Part Zazaqui Kurd Català
*ḱ θ h h s s s s -
?
?
 māhīg māhi masya māsyāg māsa māsî Peix
*ǵ(h) d d d z z z z -
ǵno- dān- dān- dān- zān- zān- zān- zān- Coneix
*kʷ č z z č ž j, ž, z ž -
*leuk- raučah rōz ruz raočah rōž roje, rož dia
*gʷ j z z j ž j ž -
* gwen-
?
 zan zan jaini žan jani žin dona
*d(h)w- duv- d- d- dv- b- b- d- -
* d (h)war- d u var- dar dar d var- bar -bar darî porta
*sw- (h)uv- xw- x- xv- wx- w- xw- -
* s wesor
?
 x wāhar xāhar xvahar w xar wā x weh germana
*-rd(h),*-ld(h) -rd -l -l -rd -r(δ) -r̄ uncertain -
*ḱered θar(a)d- sal sāl sarəδ-
?
 sar ri sāl any
*-rǵ(h),*-lǵ(h) -rd -l -l -rz -rz -rz uncertain -
?
?
 hil- hel- harəz- hir z- ar z- (canvi de significat) hêl- deixar
*-m -m -m -m -m -m -m -v/w -
nomn̥ nāman- nām nām nāman- nām nāme nāv, nāw nom
*w- v- w- b- v- w- v- b- -
* wīk'm̥tī
?
 wīst bist vīsiti- wīst vist bîst vint

Alfabet modifica

L'alfabet zazaqui consta de 31 lletres:[14]

Lletra A
a		 B
b		 C
c		 Ç
ç		 D
d		 E
e		 Ê
ê		 F
f		 G
g		 H
h		 I
i		 Î
î		 J
j		 K
k		 L
l		 M
m		 N
n		 O
o		 P
p		 Q
q		 R
r		 S
s		 Ş
ş		 T
t		 U
u		 Û
û		 V
v		 W
w		 X
x		 Y
y		 Z
z
Nom a be ce çe de e ê fe ge he i î je ke le me ne o pe qe re se şe te u û ve we xe ye ze
Pronunciació /a/ /b/ /dz/[alfabet 1] /ts/[alfabet 2] /d/ /ɛ/ /e/ /f/ /ɡ/ /h/ /ɪ/ /i/ /ʒ/ /k/ /l/ /m/ /n/ /o/ /p/ /q/ /r/ /s/ /ʃ/ /t/ /y/ /u/ /v/ /w/ /x/ /j/ /z/

Notes

  1. ↑ /dʒ/ abans /e i y/
  2. ↑ /tʃ/ abans /e i y/

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ Zazaqui referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. ↑ Encyclopædia Iranica No obstant això, la llengua ha conservat nombroses isoglosses amb els dialectes de la regió del Caspi meridional, i el seu lloc en el grup dialectal Caspi del Nord-oest de l'Iran és clar.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Position of Zazaki Among West Iranian languages by Paul Ludwig» (PDF). [Consulta: 24 desembre 2013].
  4. ↑ [1]
  5. ↑ Informació sobre Zazaqui a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “kiu” (anglès)
  6. ↑ Prothero, W. G.. Armenia and Kurdistan. Londres: H.M. Stationery Office, 1920, p. 19. 
  7. ↑ Informació sobre Zazaqui a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “diq” (anglès)
  8. ↑ Xasi, Ehmedê (1899) Mewlude nebi, reimprès en 1994 a Istanbul OCLC 68619349, (Poemes sobre el naixement de Mohammed i cançons pregant Al·là.)
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.zazaki.net/haber/kirmancca-zazaca-kurtcesinde-oykuculugun-gelisimi-737.htm
  10. ↑ «Kurdish language – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. [Consulta: 24 desembre 2013].
  11. ↑ «Segons el lingüista Jacques Leclerc de la "Universitat Laval de Quebec", el zazaqui forma part de les llengües kurdes, els zazes són kurds, i també inclou els Goura/Gorani com a kurds». Arxivat de l'original el 2012-09-28. [Consulta: 30 desembre 2014].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.jamestown.org/programs/gta/single/?tx_ttnews[tt_news]=34423&tx_ttnews[backPid]=458&no_cache=1
  13. ↑ «The US State Department "Background Note" on Turkey». State.gov. [Consulta: 24 desembre 2013].
  14. ↑ «Zazaki alphabet». Zazaki.net. [Consulta: 24 desembre 2013].

Enllaços externs modifica

Hi ha una edició en zazaqui de la Viquipèdia
Prova Wikipedia en Kirmanjki a Wikimedia Incubator.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zazaqui
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zazaqui&oldid=33107276»