Zrenjanin

Zrenjanin
	Зрењанин (sr)
Epònim	Žarko Zrenjanin
Localització
	45° 22′ 40″ N, 20° 23′ 10″ E / 45.3778°N,20.3861°E
Estat	Sèrbia
Província autònoma	Voivodina
Districte	Districte de Banat Central
Municipi	Zrenjanin
Capital de	Zrenjanin ; Districte de Banat Central ; Comtat de Torontál ; Banat (1941–1942)
Població humana
Població	67.129 (2022) (351,64 hab./km²)
Geografia
Superfície	190,9 km²
Banyat per	riu Bega
Altitud	76 m
Creació	1326 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal	23000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	023
Altres
Agermanament amb	Arad ; Timișoara ; Békéscsaba ; Bijeljina (2018–)
Lloc web	zrenjanin.rs

Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, alemany: Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina. Va ser fundada el 1735 per exiliats catalans de la Guerra de Successió, que li van donar el nom de Nova Barcelona.

La seua població (2002) era de 132.051 habitants. Entre les seues indústries destaquen: la conserveria de verdures, el refinatge de sucre, el molt de farina, la cervesera, la fabricació de maquinària agrícola, el processament de melassa i de polpa de remolatxa i l'elaboració de productes lactis; en les proximitats d'aquesta ciutat es fabriquen catifes.

Història modifica

Situada en la regió del Banat, el seu origen es remunta a l'assentament Nova Barcelona, fundat per un miler d'austriacistes exiliats després de la Guerra de Successió, la major part dels quals eren catalans. Fou fundat l'any 1735 sobre unes terres despoblades després de l'ocupació otomana de la zona, però atesa l'edat avançada dels pobladors, els problemes de salubritat i l'esclat de la guerra amb els turcs el 1738 s'abandonà. L'assentament també fou conegut amb el nom de Carlobagen.^[1]^[2]

La ciutat es va anomenar Nagybecskerek quan va passar a formar part d'Hongria, abans de 1919; a partir d'aqueix any es va constituir com a part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens rebent el nom de Veliki Beckerek fins a la fi de la dècada de 1930, i el de Petrovgrad durant la següent dècada. En 1992 va passar a pertànyer a la República Federal de Iugoslàvia.