Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França. Limita al sud amb Navarra, al nord amb els departaments de Landes i Gers, a l'est amb el departament dels Alts Pirineus, i a l'oest amb la Baixa Navarra. Administrativament està dins del departament dels Pirineus Atlàntics (regió d'Aquitània) i les comunes que la componen formen part dels cantons de Maule-Lextarre, Atharratze-Sorholuze i Oloron-Sainte-Maire-Oest (només Eskiula) al districte d'Oloron-Sainte-Marie, a més del cantó de Donapaleu al districte de Baiona. Addicionalment, els municipis que es consideren pertanyents a aquest territori històric i formen part del districte d'Oloron-Sainte-Marie s'han associat en una mancomunitat de municipis anomenada Comunitat de comunes de Zuberoa, mentre que els pertanyents al de Baiona no formen part de la mancomunitat. La seva capital és Maule-Lextarre, dos municipis fusionats el 1841.

Plantilla:Infotaula geografia políticaZuberoa

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 14′ N, 0° 53′ O / 43.23°N,0.88°O / 43.23; -0.88
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.350 (2006) Modifica el valor a Wikidata (19,88 hab./km²)
Geografia
Superfície772 km² Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès modifica

En el Paleolític Mitjà, aquest territori històric ja estava poblat pel que sembla, car s'han trobat restes prehistòriques de l'home de Neanderthal a les coves de Xaxixiloaga (Altzürükü) i Etxeberri. Al final del neolític, la població s'havia estès i assimilat tècniques i coneixements d'altres pobles. Els romans van tenir gran influència a Zuberoa, igual que en la resta d'Aquitània, encara que es va mantenir el protobasc (antecessor i continium de l'euskera). Després de la caiguda de l'Imperi Romà van arribar les invasions dels visigots i les dels francs en el segle v.

 
Comunes de Zuberoa.

En l'any 602, els territoris vascons del nord dels Pirineus van ser reunits en el ducat de Vascònia, vencent poc després (635) a l'exèrcit del rei franc Dagobert I i intentant així assegurar-se una relativa independència. Desaparegut el Regne de Tolosa, que estava en mans franques, el ducat de Vascònia es va fer amb les terres del ducat d'Aquitània (660), encara que va ser independent fins que els carolingis el van conquistar en 768. A pesar de les lluites per mantenir-se independent, el Ducat de Vascònia va acabar unit al d'Aquitània entre els segles VII i IX.

Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès modifica

En el segle ix sorgeix el vescomtat de Zuberoa a causa del naixement del regne de Pamplona (824), el primer rei del qual, Iñigo Arizta, va nomenar Aznar primer vescomte en 832, donant començament a una dinastia que s'estendria fins al segle xiii. En el segle xi, el duc de Gascunya va cedir els seus drets relatius a Zuberoa al vescomte de Bearn, mentre que el rei seguia sent amo del castell de Maule.

El ducat d'Aquitània va dominar els territoris bascos, conservant les seves institucions, per a passar poc després juntament amb Lapurdi a les mans dels anglesos en 1152 a causa del casament entre Elionor d'Aquitània i Enric Plantagenet. Sota el domini anglès, Sola va aconseguir gran llibertat i va guardar els seus costums, desenvolupant al seu torn l'economia. Després del domini anglès va passar a les mans del vescomte de Bearn Gastó IV de Foix en 1449.

Cultura i tradicions modifica

A Zuberoa existeix una tradició de teatre musical folklòric, l'anomenada pastoral: els habitants dels pobles dediquen tot l'any a preparar i assajar danses i obres de teatre. Tradicionalment, el tema de l'obra era sobretot religiós, però des de fa poc es venen representant també episodis de la història dels bascos.

El francès és la llengua oficial, però s'hi parla un dialecte basc, força original, conegut en basc com a Zuberera, que és usat quotidianament pel 64% de la població[1] Endemés, la seva identitat cultural és força alta, ja que el 71% dels habitants es declaren bascos.[2]

Comunes modifica

Comuna Districte Cantó Notes
Ainharp (Ainharbe) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Alçay-Alçabéhéty-Sunharette (Altzai-Altzabeheti-Zunharreta) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Alos-Sibas-Abense (Aloze) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Aroue-Ithorots-Olhaïby (Arüe) Baiona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Arrast-Larrebieu (Ürrüstoi-Larrabile) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Aussurucq (Altzürükü) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Barcus (Barkoxe) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Berrogain-Laruns (Berogaine-Lahüntze) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Camou-Cihigue (Gamere-Zihiga) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Charritte-de-Bas (Sarrikotapea) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Chéraute (Sohüta) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Domezain-Berraute (Domintxaine-Berroeta) Bayona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Espès-Undurein (Ezpeize-Ündürein) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Esquiule (Eskiula) Oloron-Sainte-Marie Oloron-Sainte-Marie-Ouest Comuna de Bearn durant l'Antic Règim. Se la inclou habitualment en la llista de poblacions suletines, en ser la seva població històricament bascòfona.
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa. Tampoc ha sol·licitat el seu ingrés en els Consells del País Baso francès.
Etcharry (Etxarri) Baiona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Etchebar (Etxebarre) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Garindein (Garindaine) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Gestas (Jestaze) Bayona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Gotein-Libarrenx (Gotaine-Irabarne) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Haux (Hauze) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Idaux-Mendy (Idauze-Mendi) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut (Lakarri) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Laguinge-Restoue (Liginaga-Astüe) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Larrau (Larraine) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
L'Hôpital-Saint-Blaise (Ospitalepea) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Lichans-Sunhar (Lexantzü-Zünharre) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Licq-Athérey (Ligi-Atherei) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Lohitzun-Oyhercq (Lohitzüne-Oihergi) Bayona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Mauléon-Licharre (Maule) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Menditte (Mendikota) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Moncayolle-Larrory-Mendibieu (Mitikile-Larrori-Mendibile) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Montory (Montori) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Musculdy (Muskildi) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Ordiarp (Urdiñarbe) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Ossas-Suhare (Ozaze-Zühara) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Osserain-Rivareyte (Ozaraine-Erribareita) Bayona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Pagolle (Pagola) Bayona Saint-Palais No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Roquiague (Arrokiaga) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
Sainte-Engrâce (Urdatx) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Sauguis-Saint-Étienne (Zalgize-Doneztebe) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Tardets-Sorholus (Atharratze Sorholuze) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Trois-Villes (Iruri) Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus
Viodos-Abense-de-Bas (Bildoze-Onizpea) Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre
 
Vista de Santa Grazi

Bibliografia modifica

  • Juan José Lapitz Amar a Euskalerría conociéndola (1984), Hondarribia, ISBN 84-400-5011-9

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zuberoa

Referències modifica

  1. Jacques Leclerc. "Les variétés dialectales du basque Arxivat 2007-11-02 a Wayback Machine.". Université Laval, Trésor de la langue française au Québec. 23 de març de 2006
  2. Richard Y. Bourhis. "La continuidad del euskera: Clasificación de la población según la identidad cultural. Universidad de Québec en Montréal (novembre de 1994). Consultat el 23-12-2006