Obre el menú principal

Ahd

(S'ha redirigit des de: 'ahd)

El terme àrab ahd donava nom al tractat de pau i submissió que signaven les comunitats cristianes o jueves conquerides per l'Islam. Aquesta religió sempre va mantenir les altres dues en un estatus especial de tolerància al considerar-les religions revelades. Per virtut d'aquest tractat les comunitats jueves o cristianes podien mantenir dels seus statu quo interns, les seves institucions i governants (naturalment sempre sotmesos a l'estat islàmic), les seves propietats, i podien continuar practicant llur religió. A canvi aquestes comunitats havien de pagar uns tributs especials: un per capitació en metàl·lic (el gizya) i un altre de territorial en espècies (harag), que podia arribar al 50% de la collita. Els cristians i jueus que mantenien llur religió passaven a anomenar-se dimnís (els "protegits") o ahl al-kitab ("gent del Llibre").[1] El Tractat d'Oriola n'és un exemple. També el Tractat de Capdepera, en sentit invers, en conté els seus elements essencials. Hi ha indicis que un ahd, no conservat, es degué signar després d'una algara islàmica a les illes Balears, l'any 707, dirigida per Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, ratificat o modificat el 848, després d'una expedició de càstig pel seu incompliment. En ambdues dates es documenten els viatges de submissió dels governants insulars davant els corresponents califes. L'estat més o menys independent que es sustentava sota l'ahd es mantingué fins a l'any 903.

ReferènciesModifica

  1. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 16