Àcid aspàrtic

L'àcid aspàrtic, (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminoàcids amb què les cèl·lules formen les proteïnes. Els seus codons són GAU o GAC. Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.

• A pH fisiològic té càrrega negativa, pel que també és denominat aspartat.
• Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades.
• Pot ser sintetitzat pels humans.
• La seua biosíntesi té lloc per transaminació de l'àcid oxalacètic, un producte intermedi del cicle de Krebs.

Àcid aspàrtic

Substància química	compost químic, medicament, Aromatitzant, aminoàcid, aminoàcid proteïnogen, L-aminoàcid i aminoàcid no essencial
Massa molecular	133,038 Da
Trobat en el tàxon	bolet de la palla, Arabidopsis thaliana, Cannabis sativa, Abies balsamea, xampinyó silvestre, all, aràcies, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, ananàs, Aranda (en) , Archontophoenix alexandrae (en) , Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, colza, Byrsonima crassifolia, Cassia obtusifolia, floravia, Chrysophyllum roxburghii, Donella lanceolata, cocoter, Commelina nudiflora, Murdannia nudiflora, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis (en) , Cyperus aromaticus (en) , Pastanaga, Dendrobium crumenatum (en) , Dieffenbachia reginae, Donax canniformis (en) , Donax grandis (en) , jacint d'aigua, flammulina, maduixot, Gloriosa superba, soia, Bolet de greix, Hydrilla verticillata (en) , Indigofera endecaphylla (en) , Indigofera hendecaphylla (en) , Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi (en) , Juniperus occidentalis, Juniperus scopulorum (en) , guixera, Morchella angusticeps (en) , Morchella crassipes (en) , Morchella deliciosa (en) , Múrgola, Musa × paradisiaca, tabaquera, Oncidium, Panax, Pandanus odorifer, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla (en) , Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, Citrus grandis, pi ponderosa, pèsol, prunera, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Tradescantia spathacea (en) , Sagittaria sagittifolia, Epipremnum aureum, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita (en) , Sida hermaphrodita (en) , acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Tacca cristata (en) , Tacca integrifolia, Thymus transcaucasicus (en) , Treculia africana, Tsuga heterophylla, valeriana vera, Verpa bohemica (en) , Chlamydomonas reinhardtii, Escherichia coli, Homo sapiens, Streptomyces platensis, Abutilon indicum (en) , Allium rotundum, Conillets, castanyer, Colchicum trigynum, Onobrychis kachetica (en) , Puccinia graminis, Morró, Streptomyces akiyoshiensis (en) , vesc, Candida albicans, Lotus burttii (en) , lot corniculat, Lot de creta, Lotus tenuis (en) , Lotus uliginosus, trèmol, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas putida, Salmonella enterica, tomàquet, Staphylococcus aureus, Synechocystis, Thalassiosira pseudonana, Trypanosoma brucei, Cycas rumphii (en) , Cyperus kyllingia (en) , Kyllinga nemoralis (en) , Rhynchospora colorata (en) , Juniperus communis var. communis, Myxotrichum (en) , Onchidium, Aranja grossa, ginebre comú, Cyperus mindorensis (en) i Lotus japonicus (en)
Estructura química
Fórmula química	C₄H₇NO₄
SMILES canònic	Model 2D C(C(C(=O)O)N)C(=O)O
SMILES isomèric	N[C@@H](CC(O)=O)C(O)=O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
PKa	3,86
1 1 0

Vegeu també

• Reacció anapleròtica
• Àcid oxalacètic

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid aspàrtic