Àguila imperial oriental
L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire que es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia Central. La major part de les poblacions són migratòries i passen l'hivern al nord-est d'Àfrica, i Àsia meridional i oriental.[1] L'àguila imperial ibèrica, que habita en aquesta península, era antany classificada juntament amb aquesta espècie, i el nom d'àguila imperial era utilitzat indiferentement per les dues poblacions. Avui es consideren espècies diferents[2] basant-se en les diferències morfològiques,[3] ecològiques[1] i moleculars.[4][5] Als Països Catalans poden ser observades en comptades ocasions.[6]
Aquila heliaca  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 2,585 kg (pes adult, mascle) 3,845 kg (pes adult, femella) 132 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 197,5 cm |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Període d'incubació de l'ou | 44 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 22696048 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Aquila |
| Espècie | Aquila heliaca Savigny, 1809 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Aquila heliaca heliaca
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
És un àguila gran, amb una llargària de 72-84 cm, una envergadura d'1,8 – 2,15 metres i un pes de 2.5 - 4.5 quilograms.[1] S'assembla molt a l'espècie ibèrica, però té molt menys blanc als "muscles".[1]
A Europa, l'àguila imperial oriental està en perill d'extinció. Pràcticament ha desaparegut de moltes zones de la seva antiga àrea de distribució, per exemple, Hongria i Àustria.[7] Avui dia, les úniques poblacions europees que estan augmentant són la de la conca dels Carpats, sobretot a les muntanyes del nord d'Hongria i la regió sud d'Eslovàquia. La població reproductora a Hongria està formada per unes 105 parelles.[8]
Aquestes àguiles solen triar per fer el niu, un arbre no envoltat d'altres, de manera que el niu és visible des d'una distància considerable, i els seus ocupants poden observar l'entorn sense obstacles. Aporten per a la construcción branques i l'entapissen d'herba i plomes. Molt poques vegades nien en penya-segats o a terra.[1]
Al març o abril, la femella pon 2 – 3 ous. Els pollets neixen després d'uns 43 dies i deixen el niu després de 60-77 dies.[1] Sovint, però, només un sobreviu. En almenys una part de la seva àrea de distribució, més de la tercera part dels intents de cria són totalment infructuosos.[1]
La dieta de l'àguila imperial oriental es compon en gran manera de llebres, hamsters europeus i faisans vulgars, així com una varietat d'altres ocells i mamífers.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Meyburg, B. U. (1994). Eastern Imperial Eagle (Aquila heliaca). Pp. 194-195 in: del Hoyo, Elliott & Sargatal. eds. (1994). Handbook of the Birds of the World, vol. 2. ISBN 84-87334-15-6
- ↑ Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002) Taxonomic recommendations for European birds. Ibis 144(1): 153–159. doi:10.1046/j.0019-1019.2001.00026.x PDF fulltext Arxivat 2019-09-13 a Wayback Machine.
- ↑ Cramp, S. & Simmons, K. E. L. (1980) Birds of the Western Palearctic, Vol. 2. Oxford University Press, Oxford
- ↑ Padilla, J. A.; Martinez-Trancón, M.; Rabasco, A. & Fernández-García, J. L. (1999) The karyotype of the Iberian imperial eagle (Aquila adalberti) analyzed by classical and DNA replication banding. Cytogenetics and Cell Genetics 84: 61-66. doi:10.1159/000015216 (HTML abstract)
- ↑ Seibold, I.; Helbig, A. J.; Meyburg, B. U.; Negro, J. J. & Wink, M. (1996): Genetic differentiation and molecular phylogeny of European Aquila eagles (Aves: Falconiformes) according to cytochrome-b nucleotide sequences. In: Meyburg, B. U. & Chancellor, R. D. (eds): Eagle Studies: 1–15. Berlin: World Working Group on Birds of Prey
- ↑ L'àguila imperial oriental al SIOC Rev.7-01-2011
- ↑ Justificació d'estatus i distribució de l'àguila imperial oriental a Redlist de IUCN Rev. 7-01-2011
- ↑ 8,0 8,1 Horváth M et al. 2010. Spatial variation in prey composition and its possible effect on reproductive success in an expanding eastern imperial eagle (Aquila heliaca) population. Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae, 56, 187–200.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àguila imperial oriental |