Àlex Soler-Roig i Janer

pilot d'automobilisme català

Àlex Soler-Roig i Janer (Barcelona, 29 d'octubre de 1932) ha estat un pilot de Fórmula 1. És cunyat dels també pilots Josep Maria i Xavier Juncadella.[1]

Infotaula de personaÀlex Soler-Roig
Alex Soler-Roig, Spain 1931.jpg
Àlex Soler-Roig el 1972 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Àlex Soler-Roig i Janer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1932 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportral·li
automobilisme
Fórmula 1 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1971, 1972Campionat d'Espanya de velocitat en circuit - Turisme (1r) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsXavier Juncadella Salisachs (cunyat)
Daniel Juncadella i Pérez-Sala (nebot)
Josep Maria Juncadella Salisachs (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un conegut cirurgià català, Àlex Soler-Roig va començar a competir molt tard al món de l'automobilisme, ja que amb l'edat de 35 anys tot just participava en el campionat de Fórmula 2 de l'any 1967.

L'any 1968 va aconseguir la victòria a les 6 hores del Jarama tornant-se al volant d'un Porsche amb Jochen Rindt, futur campió de la Fórmula 1. Amb Rindt també van compartir volant als 1000 km. de Buenos Aires del 1970 on van acabar segons. Gràcies a la seva amistat amb Rindt, Soler-Roig va aconseguir que l'escuderia Lotus li deixés un cotxe amb el qual va intentar classificar-se, sense aconseguir-ho, a tres grans premis del mundial del 1970 (que obtindria el seu amic Jochen Rindt de forma póstuma).

A pesar dels pobres resultats, l'any 1971, l'escuderia March li va oferir un dels seus cotxes per córrer el mundial des del principi i amb Ronnie Peterson com a cap de files. A la primera prova, el Gran Premi d'Àfrica del Sud va classificar-se per disputar la carrera però va haver d'abandonar a la cinquena volta per problemes de motor. Al Gran Premi d'Espanya (que es va córrer a Montjuïc), va poder ferr 46 voltes i a la cursa disputada a Zandvoort (Gran Premi dels Països Baixos) va poder fer 57 voltes abans d'abandonar. Després de l'abandonament a la 4a volta del Gran Premi de França al Paul Ricard, va quedar fora de l'equip.

L'any 1972 va aconseguir una plaça a l'escuderia BRM,[2] per córrer amb Peter Gethin i Jean-Pierre Beltoise. Al Gran Premi de l'Argentina va xocar a la primera volta amb Gethin i al Gran Premi d'Espanya que es va córrer al Circuit de Jarama es va accidentar a la sisena volta.

Als dos anys que va estar a la Fórmula 1 es va proclamar campió d'Espanya de turismes, participant també al campionat d'Europa.

ReferènciesModifica

  1. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Noms propis». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 261. ISBN 84-320-6249-9. 
  2. «Àlex Soler-Roig Janer». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica