Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Infotaula d'ésser viuÀnec blanc
Tadorna tadorna Modifica el valor a Wikidata
Common shelduck arp.jpg
Exemplar mascle
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes78 g (pes al naixement)
1,261 kg (pes adult, mascle)
1,043 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura112 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou30 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22680024 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereTadorna
EspècieTadorna tadorna Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Tadorna tadorna distribution.png
Distribució geogràfica de l'ànec blanc: blau (hivern), verd (tot l'any) i groc (estiu).
Endèmic deAsan Conservation Reserve (en) Tradueix, Nameri National Park (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Thol Lake (en) Tradueix, Sunderbans Wildlife National Park (en) Tradueix, Gajoldoba (en) Tradueix, Bakkhali (en) Tradueix, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Parc Nacional de Manas, Dipor Bil (en) Tradueix, Dibru-Saikhowa National Park (en) Tradueix i Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Fa uns 60 cm.
  • Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
  • El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
  • Llueix un davantal marró.
  • La femella és quelcom més petita que el mascle.

ReproduccióModifica

Nia en diversos punts d'Europa (des d'Escandinàvia a la Mar Negra). Als litorals catalans és rar, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.

Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetació, dels terrenys terrestres o aquàtics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous però se n'han observat postes de fins a 32, ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous són de color blanc, de closca molt dura i fan 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat només per la femella) dura 30 dies i el període, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que són vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migració de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situació no poden volar i són fàcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar més respecte als seus enemics.[1]

AlimentacióModifica

Quan es retira la marea aprofita per a pescar mol·luscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matèria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).

Distribució geogràficaModifica

Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britàniques, Mar del Nord, Mar Bàltica, nord de França, Balcans) i a l'Àsia Central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Països Catalans però, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.

CostumsModifica

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica