Àngel Ferrant Vázquez

escultor espanyol
(S'ha redirigit des de: Àngel Ferrant)

Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola. Era fill del també pintor Alejandro Ferrant y Fischermans.

Infotaula de personaÀngel Ferrant Vázquez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Enginyeria tèxtil (1961), a la plaça Ferran Casablancas, La Bonanova, Barcelona.
Àngel, una obra encara figurativa al Portal de l'Àngel (Barcelona)

Estudià a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, a l'Acadèmia de San Fernando i al taller d'Aniceto Marinas. Va ampliar els seus coneixements durant viatges per Europa i una estada a París. Per l'obtenció d'una càtedra a l'Escuela de Artes y Oficios de La Corunya l'any 1918 residí durant dos anys a Galícia, fins al seu trasllat a Barcelona, on estigué fins al 1934, quan s'establí definitivament a Madrid.

El 1926 guanya el Concurs Nacional d'Escultura en relleu. Exposa a diverses galeries i amb diferents grups com Els Evolucionistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'Associació d'Escultors i amb Amics de l'Art Nou (ADLAN), on comença la seva tendència al surrealisme.

El 1931 publicà un article titulat «Diseño de una configuración escolar» en la revista Arte, on proposava un pla estatal d'ensenyament artístic per infants, anomenat popularment «pla Ferrant», que defensava una formació no autoritària i basada en la llibertat d'expressió. Aquests plantejaments entroncaven amb els de l'Escola Nova i l'Associació d'Estudiants de la Llotja de Barcelona.[1]

A partir del 1936 continuà amb la seva tasca artística, però amb grans dificultats econòmiques i ideològiques. A la fi dels anys 1940 s'uneix com a artista clau amb l'Escola d'Altamira, fundada per Mathias Goeritz. El 1960 obtingué el premi especial d'escultura a la XXX Biennal de Venècia.

Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi.[2]

El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[3]

Anàlisi

modifica

Ferrant obrí el camí de la no figuració, renunciant a les tècniques tradicionals de l'escultura, i proposava l'ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn, que en deslliurar-se de la seva funció mecànica i ésser reordenats i combinats podien assolir valors purs i sensacions plàstiques properes al lirisme.[4] Ferrant indicava el camí i la funció que havia de complir fonamentalment l'escultura, la funció animadora de l'espai.[4]

Referències

modifica
  1. Martínez Gómez, Eduardo «Les beceroles de la creativitat». La Directa, 14-03-2023 [Consulta: 30 març 2023].
  2. xtec.es, LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART., pàgina 140
  3. Combalia, Victòria «Explicar l'art català». ARA Diumenge (Diari Ara), 16-08-2015, p. 12-13 [Consulta: 23 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
  5. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.106. ISBN 84-931438-3-9. 

Bibliografia

modifica
  • Alix, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid: El Viso, 1985. ISBN 84-7483-412-0. 

Enllaços externs

modifica