Àngels Masià de Ros
Àngels Masià de Ros (Figueres, Alt Empordà, 24 d'agost de 1907 - el Masnou, Maresme, 1 de març de 1998) fou una historiadora medievalista i professora d'educació secundària catalana.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1907  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 1r març 1998 (90/91 anys) el Masnou (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, medievalista, professora de secundària |
BiografiaModifica
Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1927) i es doctorà en història a Madrid (1931) amb l'estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943). S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a les publicacions Hispania, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Anuario de Historia del Derecho Español, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia. També publicà diversos llibres de divulgació històtica.[3]
Treballà de professora d'institut, tasca que combinà amb la recerca històrica. El seu primer destí fou l'institut de Vilafranca del Penedès (1933).[1]
ObraModifica
- Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943)
- La Corona de Aragón y los estados del Norte de África. Política de Jaime II y Alfonso IV en Egipto, Igriquía y Tremecén (1951)
- Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell (1956), en col·laboració amb Francesca Vendrell i Gallostra.
- Jaume II: Aragó, Granada i Marroc: aportació documental (1989)
- Relación castellano aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (1994)
- El dissortat comte d'Urgell (1997)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Àngels Masià de Ros». Diccionari d'historiografia catalana. L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ «Necrológicas - Maria dels Àngels Masià i de Ros». La Vanguardia, 02-03-1998, p. 30.
- ↑ «Àngels Masià de Ros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.