Carboncle (malaltia)

malaltia causada pel Bacillus anthracis
(S'ha redirigit des de: Àntrax)
No s'ha de confondre amb Àntrax (furunculosi).

El terme carboncle (del grec ἄνθραξ, que significa carbó), àntrax maligne, popularment malaltia dels drapaires,[1] malaltia dels cardadors de llana[1] o malaltia dels escorxadors[1] o malgrà[2] fa referència a una sèrie d'infeccions bacterianes produïdes pel bacteri Bacillus anthracis.[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaCarboncle o Àntrax maligne
Lesió de carboncle a la pell modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, zoonosi, primary Bacillaceae infectious disease (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i veterinària Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesúlcera, nàusea, diarrea, rectorrhagia (en) Tradueix, hematoquèzia, inflor, limfadenitis i signes de meningisme Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, Ascoli's test (en) Tradueix, cultiu microbiològic i microscopi òptic Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciópell, sistema limfàtic, gangli limfàtic, pulmó, intestí i meninge Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaSPSB1 (en) Tradueix i ASTN2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Transmissió patògenatransmissió per contacte, transmissió aèria i vector-borne transmission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat peranthrax toxin (en) Tradueix i Bacillus anthracis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B97 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A22.9 i A22 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9022.9, 022 i 022.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0167139 i 0079233 Modifica el valor a Wikidata
OMIM606410 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1203 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001325 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine212127 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKanthrax Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000881 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003175 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:7427 Modifica el valor a Wikidata

Els símptomes comencen entre el primer dia i dos mesos després que es contregui la infecció.[4] Pot ser de quatre tipus diferents: cutània, pulmonar, gastrointestinal i provinent d'una injecció.[5] Si és cutània, es formen petites butllofes amb inflamació al voltant que freqüentment es converteixen en úlceres indolores amb un centre negre. La de tipus pulmonar provoca febre, mal de pit i dispnea. La de tipus intestinal causa diarrea que pot contenir sang, mal abdominal, nàusea i vòmits. La infecció provinent d'una injecció produeix febre i abscés al lloc injecció.[4] És per tant una forma de piodermatitis.

No s'ha de confondre amb l'àntrax [benigne] o furunculosi (confluència de diversos furóncols), que és una infecció localitzada en el teixit subcutani produïda pel bacteri Staphylococcus aureus.

Bacteri

modifica
 
Micrografia del bacteri Bacillus anthracis amb la tinció de Gram, que és la causa del carboncle

Bacillus anthracis és un bacil grampositiu facultatiu anaeròbic de mida d'uns 1 per 9 μm.[3] Pertany al grup Bacillus cereus, subdivisió del gènere Bacillus. L'any 1876, Robert Koch va observar que era la causa de la malaltia quan va aïllar els bacteris d'una mostra de sang d'una vaca infectada i els va injectar a un ratolí.[6] Normalment, el bacteri es troba en forma d'espora al terra i hi pot sobreviure durant dècades en aquest estat. Els herbívors sovint s'infecten mentre pasten, especialment quan mengen vegetació àspera, irritant o punxeguda; s'ha fet la hipòtesi no comprovada que aquesta vegetació és la causa de ferides del tracte gastrointestinal, fet que permet l'entrada d'espores bacterianes als teixits. Un cop s'han ingerit els bacteris o aquests es troben a la ferida oberta, comencen a multiplicar-se dins l'animal o humà i típicament maten l'hoste al cap d'uns dies o setmanes. Les espores germinen al lloc d'entrada al teixit i llavors s'escampen a través de la circulació als vasos limfàtics, on els bacteris es multipliquen.

Exposició

modifica

Les espores de l'àntrax són capaços de sobreviure en condicions dures durant dècades o fins i tot segles.[7] Aquestes espores es poden trobar a tots els continents, inclosa l'Antàrtida.[8] Hi ha casos de sepultures d'animals infectats que provoquen la infecció després de setanta anys.[9]

Històricament, l'àntrax per inhalació es va anomenar malaltia de la llana perquè era un risc laboral per a les persones que classificaven la llana.[10] Molts treballadors que tracten amb llana i pells d'animals estan exposats habitualment a nivells baixos d'espores d'àntrax, però la majoria dels nivells d'exposició no són suficients per desenvolupar infeccions. Una infecció letal és el resultat de la inhalació d'unes 10.000 a 20.000 espores, tot i que aquesta dosi varia entre les espècies hostes.[11]

Mode d'infecció

modifica

L'àntrax pot entrar al cos humà a través dels intestins (ingestió), els pulmons (inhalació) o la pell (cutani) i provoca símptomes clínics diferents segons el lloc d'entrada. En general, un humà infectat es posa en quarantena. Tanmateix, l'àntrax no sol transmetre's d'un humà infectat a un humà no infectat.[12] No obstant això, si la malaltia és fatal per al cos de la persona, la seva massa de bacils d'àntrax es converteix en una font potencial d'infecció per als altres i s'han d'adoptar precaucions especials per evitar una contaminació addicional. L'àntrax per inhalació, si no es tracta fins que apareguin símptomes evidents, sol ser mortal.[12]

L'àntrax es pot contreure en accidents de laboratori o manipulant animals infectats, a través de la llana o les seves pells.[13] També s'ha utilitzat en agents de guerra biològica i per terroristes per infectar intencionadament, com va passar amb els atacs d'àntrax de 2001.[14]

Diagnosi

modifica

El carboncle s'escampa mitjançant el contacte amb l'espora del bacteri, que sovint apareixen en productes animals infectats. El contacte es produeix a partir de la seva respiració, ingesta o a partir d'àrea de pell lesionada. Típicament no es contagia directament entre persones.[15] Alguns exemples de factors de risc inclouen persones que treballen amb animals o productes provinents d'animals, viatgers, treballadors de correus i personal militar.[16] Es pot confirmar la diagnosi si es troben anticossos o la toxina a la sang del pacient o si es fa un cultiu d'una mostra del lloc d'infecció.[17]

Prevenció i tractament

modifica

Es recomana la vacunació contra el carboncle per aquelles persones que tenen un alt risc d'infecció.[16] També es recomana que s'immunitzin els animals en àrees on s'han produït infeccions prèvies.[15] Una forma de prevenir la infecció és a partir de l'ús d'antibiòtics durant dos mesos com ara ciprofloxacina, levofloxacina i doxiciclina.[18] Si algú s'infecta, es tracta amb antibiòtics i possiblement antitoxines.[19] El tipus i la quantitat d'antibiòtics depèn de la mena d'infecció. Es recomanen les antitoxines per aquelles persones amb una infecció escampada.[18]

Història, pronòstic, societat i cultura

modifica

Tot i que és una malaltia rara, quan es produeix aquesta malaltia sol ser a Àfrica i el sud-est i centre d'Àsia.[20] També es produeix més regularment a Europa del Sud que en qualsevol altre lloc del continent i és poc comú a Europa del Nord i Amèrica del Nord.[21] A nivell mundial, com a mínim hi ha uns dos mil casos a l'any amb un o dos casos a l'any als Estats Units.[22][23] Més del 95% dels casos provenen d'una infecció cutània. Sense tractament, el risc de mort de carboncle cutani és del 24%. Pel que fa a la infecció gastrointestinal, el risc de mort es troba entre el 25 i el 75%, mentre que la respiratòria té una mortalitat d'entre 50 i 80%, fins i tot amb tractament.[18][24] Fins al segle xx, les infeccions de carboncle van matar centenars de milers de persones i animals cada any.[25] Alguns països han utilitzat el carboncle com a arma.[24] Els animals que mengen plantes, s'infecten quan mengen o respiren espores mentre pasten,[20] o menjant-se altres animals infectats.[20]

Pulmonar

modifica

La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d'un refredat durant diversos dies, seguits d'un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%.[26] És molt important diferenciar l'àntrax maligne d'un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d'inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que poden morir amb una exposició molt inferior. Hi ha poca documentació sobre el nombre d'espores necessàries per produir una infecció.

Gastrointestinal

modifica

En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d'apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d'aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l'àntrax.

Cutània

modifica

La infecció cutània en els humans causa una lesió a la pell que s'acaba transformant en una úlcera de color negre i d'aquí ve el nom de carboncle. L'úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es fa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d'àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L'àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics.[27] Sense tractament, el 20% dels casos acaben morint.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «carboncle». enciclopèdia.cat. [Consulta: 14 març 2020].
  2. DIEC
  3. 3,0 3,1 «Basic Information What is anthrax?». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 17 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  4. 4,0 4,1 «Symptoms». CDC, 23-07-2014. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  5. «Types of Anthrax». CDC, 21-07-2014. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  6. Koch, R «Untersuchungen über Bakterien: V. Die Ätiologie der Milzbrand-Krankheit, begründet auf die Entwicklungsgeschichte des Bacillus anthracis». Beitrage zur Biologie der Pflanzen, 2, 2, 1876, pàg. 277–310. Arxivat de l'original el 18 de juliol de 2011. [Investigations into bacteria: V. The etiology of anthrax, based on the ontogenesis of Bacillus anthracis], Cohns
  7. «Crossrail work stopped after human bones found on site». London Evening Standard.
  8. «Acidophilic and thermophilic Bacillus strains from geothermally heated antarctic soil». FEMS Microbiology Letters, 60, 3, 2006, pàg. 279–282. DOI: 10.1111/j.1574-6968.1989.tb03486.x.
  9. ANTHRAX, the investigation of a Deadly Outbreak. 343. University of California Press, 1999, p. 3. DOI 10.1056/NEJM200010193431615. ISBN 978-0-520-22917-4. 
  10. Scientific American, "The Wool Sorter's Disease" (en anglès). Munn & Company, 1880-10-23, p. 261. 
  11. «Anthrax, Then and Now». MedicineNet.com. Arxivat de l'original el 20 maig 2008. [Consulta: 13 agost 2008].
  12. 12,0 12,1 «Anthrax». Centers for Disease Control, 26-08-2009. Arxivat de l'original el 26 desembre 2016. [Consulta: 26 desembre 2016].
  13. «How People Are Infected». Centers for Disease Control, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 26 desembre 2016. [Consulta: 26 desembre 2016].
  14. «Timeline: How the Anthrax Terror Unfolded». National Public Radio, 15-02-2011 [Consulta: 26 desembre 2016].
  15. 15,0 15,1 «How People Are Infected». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  16. 16,0 16,1 «Who Is at Risk». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  17. «Diagnosis». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  18. 18,0 18,1 18,2 Hendricks, KA; Wright, ME; Shadomy, SV; Bradley, JS; Morrow, MG; Pavia, AT; Rubinstein, E; Holty, JE; Messonnier, NE; Smith, TL; Pesik, N; Treadwell, TA; Bower, WA; Workgroup on Anthrax Clinical, Guidelines «Centers for disease control and prevention expert panel meetings on prevention and treatment of anthrax in adults». Emerging Infectious Diseases, 20, 2, Febrer 2014. DOI: 10.3201/eid2002.130687. PMC: 3901462. PMID: 24447897.
  19. «Treatment». CDC, 14-01-2016. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  20. 20,0 20,1 20,2 Turnbull, Peter. World Health Organization. Anthrax in humans and animals. 4, 2008, p. 20, 36. ISBN 9789241547536. 
  21. Schlossberg, David. Cambridge University Press. Clinical Infectious Disease, 2008, p. 897. ISBN 9781139576659. 
  22. GIDEON Informatics Inc. Anthrax: Global Status, 2016, p. 12. ISBN 9781498808613. 
  23. «Anthrax». CDC. National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, 26-08-2009. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  24. 24,0 24,1 «Anthrax». FDA, 17-06-2015. Arxivat de l'original el 7 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  25. Cherkasskiy, B. L. «A national register of historic and contemporary anthrax foci». Journal of Applied Microbiology, 87, 2, 1999, pàg. 192–195. DOI: 10.1046/j.1365-2672.1999.00868.x. PMID: 10475946.
  26. Bravata DM, Holty JE, Liu H, McDonald KM, Olshen RA, Owens DK «Systematic review: a century of inhalational anthrax cases from 1900 to 2005». Ann Intern Med, 144, 4, febrer 2006, pàg. 270–80. DOI: 10.7326/0003-4819-144-4-200602210-00009. PMID: 16490913.
  27. «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carboncle