Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia,[1] des del mar Egeu fins a Filomeli. La província va sorgir pel testament del rei Àtal III de Pèrgam el 133 aC que va deixar el seu regne a Roma.[2] El bastard Aristonic de Pèrgam es va revoltar i es va proclamar rei (131 aC) però el 129 aC, ja derrotat, es va crear la província pel cònsol Mani Aquil·li assistit pels seus comissionats. Ciceró diu que en feien part Frígia, Mísia, Cària i Lídia, així com les ciutats gregues d'Eòlia i Jònia i les ciutats dòriques. En realitat Frígia no en formà part perquè era en mans de Mitridates VI Eupator del Pont i quan fou ocupada es va constituir en entitat separada.

Plantilla:Infotaula geografia políticaÀsia
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 24′ N, 28° 18′ E / 38.4°N,28.3°E / 38.4; 28.3
Prefectura pretorianaprefectura del pretori d'Orient
Diòcesidiòcesi d'Àsia Modifica el valor a Wikidata
CapitalEfes Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació133 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució630 Modifica el valor a Wikidata
SegüentTema dels Anatòlics Modifica el valor a Wikidata

Conquesta romana d'Àsia Menor. Primera divisió de la província d'Àsia.

Durant el període republicà fou governada per un propretor, anomenat generalment pretor i de vegades procònsol. En temps d'August la província va correspondre al Senat i fou governada per un procònsol. Gaudia d'una gran quantitat de recursos naturals.[2]

Luci Corneli Sul·la, després de les guerres mitridàtiques va dividir Àsia en 40 districtes (84 aC). La província tenia unes 500 ciutats si bé menys de cent eren importants. La vectigàlia d'aquestes ciutats era recollida a la capital regional però les extorsions dels publicans van fer que Juli Cèsar no els permetés recollir les taxes i va permetre que algunes ciutats es quedessin amb un terç d'allò que havien de pagar als publicans i que poguessin recollir el decumae dels pagesos. Les ciutats petites van quedar llavors dependents de les grans a efectes fiscals i polítics. A les 40 seus regionals hi havia les oficines (ἀρχεῖα arkéia, γραμματεῖα grammatéia i γραμματοφυλακεῖα grammatophylakéia), que arxivaven els documents relatius a les taxes, títols de les terres i contractes. Al mateix temps que políticament i fiscalment existien 40 districtes, judicialment Sul·la va crear 10 convents jurídics o diòcesis: Efes, Tral·les, Alabanda, Laodicea (convent de Cibiràtica, amb 25 ciutats), Apamea Cibotos, Sinnada, Sardes (convent de Lídia, que al segle ii es va dividir en els convents de Sardes i de Filadelfia), Esmirna, Adramítion i Pèrgam. Més tard la divisió de regions va desaparèixer i només va restar la dels convents.

Amb l'imperi les ciutats es van classificar segons el rang: les principals capitals (Efes, Esmirna, Sardes, Pèrgam, Làmpsac i Cízic) eren metròpolis. Efes era la capital provincial. Les ciutats autònomes disposaven d'un notable autogovern i estaven exemptes de taxes (Alabanda, Apol·lonis, Afrodísias, l'illa d'Astipalea, Caune, Quios, Cnidos, Cos, Cízic, Ílion, Magnèsia del Sípil, Mitilene, Mílasa, Focea, Samos, Estratonicea, Tèrmera i Teos, i potser també Halicarnàs). Finalment, hi havia les colònies romanes: Alexandria de la Tròada, Pàrion i Tral·les.

Les illes de la província foren convertides en una província per Vespasià (Provincia Insularum).

Vers el 395 Àsia fou dividida en sis districtes:

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àsia
  1. «província d'Àsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Asia» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 29 març 2018. [Consulta: 14 novembre 2021].