Àugur

Sacerdot romà
(S'ha redirigit des de: Àugurs)

Un àugur[1] era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública. La paraula llatina augur és d'etimologia incerta. A Roma, aquests endevins feien els auguris que interpretaven el vol de les aus i altres signes considerats com a signes enviats pels déus,[2] cosa que els permetia endarrerir certs actes si declaraven que els auspicis no hi eren favorables, i fins i tot podien aconseguir l'anul·lació de votacions, la qual cosa els feia molt influents.[3]

Infotaula ocupacióÀugur
Tipus d'ocupació
Ancient Roman priest (en) Tradueix modifica
Representació d'un àugur amb una au

Segons la llegenda, Ròmul va establir el col·legi romà d'àugurs. Un àugur posseïa els coneixements necessaris per a interpretar els auspicis i fer l'auguri.

El col·legi originari, el van formar tres patricis, un dels quals era el rei de Roma, i ja durant la monarquia el nombre se'n va doblar. Amb la república es va mantenir dos segles estable, però vers el 300 aC va ser-ne elevat a nou (4 patricis i 5 plebeus). Sul·la els va augmentar a 15 i Juli Cèsar a 16, nombre que va romandre sense canvis durant l'imperi. Van existir fins al final del segle iv.

Per a ser àugur calia ser una persona notable i de mèrit. L'exercici era vitalici i les vacants es cobrien per cooptació. A partir del 104 aC el càrrec fou electiu pels comicis tribunats, però entre persones prèviament designades, i el més vell dels àugurs era el president. La seva insígnia era la tràbea, una vestimenta especifica amb vora de porpra, i el lituus, un bastó amb el cap en espiral o caragol (els posteriors bastons de bisbe).

Els auguris es basaven en la tradició escrita. Els Libri Augurales recollien una sèrie d'indicacions; bàsicament, s'estudiava els ocells i els senyals fora del temple i de l'espai en què l'observació es feia. Al final del dia, a la mitjanit, l'àugur es col·locava en un lloc amb la màxima vista possible i feia unes cerimònies traçant unes línies paral·leles de nord a sud i d'est a oest, que formaven una figura rectangular, i acompanyat d'un oració religiosa; a partir d'allí feia les observacions, en uns casos per la manera de volar de determinats ocells, d'altres pels seus crits, i d'altres per la seva simple aparició (en aquest cas, se suspenia l'auguri fins a un altre dia).

Els àugurs eren importants perquè se'ls consultava els afers d'estat, i per a celebrar comicis havien de donar el seu informe, i fins i tot podien impedir la construcció d'edificis que els tapessin la vista. Si un acte polític de caràcter públic era posat en qüestió, el col·legi podia decidir si era vàlid o no, i en el seu cas es procedia a l'anul·lació.

Cap al final de la república havien perdut tota credibilitat, encara que van seguir existint més per costum que per creences.

ReferènciesModifica

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela Ma. Trepat i Anna Ma. de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932, p. 37. 
  2. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Augur». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 58. ISBN 84-7838-400-6. 
  3. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Auspicios». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 58. ISBN 84-7838-400-6. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àugur

Vegeu tambéModifica