Obre el menú principal

Àustria al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Àustria ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1957. El país ha guanyat en 2 ocasions: el 1966, amb Udo Jürgens i la cançó «Merci, chérie»; I en 2014, amb Conchita Wurst i la cançó Rise Like a Phoenix.[1]

Àustria

EuroAustria.svg

Estació membre ORF logo.svg
Final Nacional Elecció interna (1957-2002, 2007, 2014, 2017-2019)
Final nacional (2003-2005, 2011-2013, 2015-2016)
Aparicions 52 (47 finals)
Primera aparició 1957
Millor resultat
Final 1r 1966, 2014
Semifinal 1r 2014
Pitjor resultat
Final 26è 2015
Semifinal 27è 2007
Enllaços externs
Pàgina d'Àustria en Eurovision.tv

En anys recents, Àustria ha tendit cap a cançons diferents, en contrast amb l'èxit de les cançons pop. L'any 2003 va representar Àustria el comediant Alf Poier amb «Weil Der Mensch Zählt», una cançó de tipus infantil barrejada amb rock i lletra satírica amb la qual el país va quedar en sisè lloc.[2] En 2005, hi van aportar la interpretació de la banda de folk Global Kryner amb una cançó d'influència llatina en anglès i espanyol anomenada «Y Así».[3] Aquesta va ser la primera vegada que Àustria va aparèixer en una semifinal i el país no va aconseguir classificar-se a la final.

Després d'un any d'absència voluntària, en 2007 van presentar el tema pop-rock «Get a life, get alive», que va quedar penúltim amb tan sols 4 punts. Després d'aquest resultat, l'ORF va decidir tornar a retirar-se. Després de 3 anys, Àustria, en veure la victòria de la seva veïna Alemanya, decidí participar en l'edició de 2011 que se celebraria a Düsseldorf. Amb la balada «The secret is love», interpretada per Nadine Beiler, aconseguiren superar una semifinal per primera vegada. Després de l'any 2011, Àustria no va aconseguir superar una semifinal fins que Conchita Wurst ho va fer i va guanyar el festival, fet que va donar la segona victòria a Àustria després de 48 anys. Amb la felicitat d'acollir a la seva capital el Festival d'Eurovisió 2015, acabarien últims a casa amb 0 punts. Després d'aquesta derrota, en 2016 van aconseguir donar la sorpresa i classificar-se per a la final en la qual van aconseguir 151 punts i la tretzena posició. A pesar de no estar entre els favorits, en 2018 va aconseguir acabar en tercera posició, per primera vegada, amb Cesár Sampson i «Nobody but you», qui va aconseguir fins i tot guanyar el vot del jurat d'aqueix any. En 2019, Pænda no va passar de la seva semifinal.

En un total de 20 vegades, Àustria ha quedat al TOP-10 dins d'una gran final.

AbsènciesModifica

Àustria ha optat per no competir en diferents edicions. La primera ocasió en què van faltar a la cita va ser en Eurovisió 1969, celebrat a Madrid. Com que Espanya era governada pel dictador Francisco Franco, en aquesta època, Àustria va decidir no assistir al Festival per tal de boicotejar-lo. L'historiador del concurs John Kennedy O'Connor va assenyalar que Àustria li havia donat dos punts a Espanya en l'esdeveniment previ i Espanya va guanyar només per un punt, per tant la protesta política també era per un sentiment de culpa.[4]

Al següent any, Àustria també estaria absent, aquesta vegada a causa del resultat sense precedents del 1969, en el qual quatre cançons van empatar en el primer lloc, un resultat que va fer que diversos països abandonessin el concurs en la següent edició.[4]

Entre 1973 i 1975, Àustria tampoc no hi va participar. La raó exacta d'això no està molt clara. No obstant això, el sistema de puntuació en un dels Festivals - que permetia a totes les cançons un nombre mínim de punts garantit - va poder haver estat un factor.

El país no hi va participar en 1998 ni en 2001, ja que no havia aconseguit suficients bons resultats els cinc anys previs i van ser relegats per la UER.[4]

Abans del concurs del 2006, Àustria va anunciar que no hi participaria en protesta pel mal resultat obtingut en anys previs, amb l'argument que el talent musical dels intèrprets ja no era un factor determinant per a l'èxit al Festival.[5][6] Àustria hi va tornar en 2007 a Hèlsinki, però van acabar en penúltima posició a la semifinal. L'ORF va citar el resultat del 2007, així com a la pèrdua d'interès per part de l'audiència, perquè Àustria no hi tornés en 2008. El director de programació d'ORF, Wolfgang Lorenz, també va deixar entreveure que Àustria podria retirar-se del festival de manera indefinida, amb el manifest que "ORF no té desitjos de manar més talent fora d'Àustria a un Festival on aquests no tenen oportunitats... Si la situació canvia, estarem feliços de formar-ne part de nou".[7] No obstant això, aquesta situació va canviar a causa dels canvis que va implementar la UER en 2009 i a la victòria de la veïna Alemanya en 2010 amb una cançó, "Satellite", que va tenir èxit comercial a Àustria. Àustria hi va tornar a participar en 2011.[8]

Processos de seleccióModifica

Àustria seleccionava la seva cançó a través del festival song. XX (on XX representa els últims dos dígits de l'anys - exemple: song.null.funf en 2005). Quan Àustria va tornar al festival després de tres anys d'absència en 2011, va canviar de format de preselecció. La preselecció, anomenada "Düsseldorf, Wir Kommen!" constava d'una fase de votació per Internet prèvia a la final televisada.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1957   Frankfurt del Main Bob Martin «Wohin, kleines pony?» 10 3 No va haver-hi semifinals
    1958   Hilversum Liane Augustin «Die ganze Welt braucht Liebe» 5 8
    1959   Canes Ferri Graf «Der K und K Kalypso aus Wien» 10 4
    1960   Londres Harry Winter «Du hast mich so fasziniert» 7 6
    1961   Canes Jimmy Makulis «Sehnsucht» 15 1
    1962   Luxemburg Eleonore Schwarz «Nur in der Wiener Luft» 13 0
    1963   Londres Carmela Corren «Vielleicht geschieht ein Wunder» 7 16
    1964   Copenhaguen Udo Jürgens «Warum nur, warum?» 6 11
    1965   Nàpols Udo Jürgens «Sag ihr, ich laß sie grüßen» 4 16
    1966   Luxemburg Udo Jürgens «Merci, chérie» 1 31
    1967   Viena Peter Horton «Warum es hunderttausend Sterne gibt» 14 2
    1968   Londres Karel Gott «Tausend Fenster» 13 2
    No hi va participar entre 1969 i 1970
    1971   Dublín Marianne Mendt «Musik» 16 66 No va haver-hi semifinals
    1972   Edimburg Milestones «Falter im Wind» 5 100
    No hi va participar entre 1973 i 1975
    1976   La Haia Waterloo & Robinson «My Little World» 5 80 No va haver-hi semifinals
    1977   Londres Schmetterlinge «Boom Boom Boomerang» 17 11
    1978   París Springtime «Mrs. Caroline Robinson» 15 14
    1979   Jerusalem Christina Simon «Heute in Jerusalem» 18 5
    1980   La Haia Blue Danube «Du bist Musik» 8 64
    1981   Dublín Marty Brem «Wenn du da bist» 17 20
    1982   Harrogate Mess «Sonntag» 9 57
    1983   Munic Westend «Hurricane» 9 53
    1984   Luxemburg Anita Spanner «Einfach weg» 19 5
    1985   Göteborg Gary Lux «Kinder dieser Welt» 8 60
    1986   Bergen Timna Brauer «Die Zeit ist einsam» 18 12
    1987   Brussel·les Gary Lux «Nur noch Gefühl» 20 8
    1988   Dublín Wilfried «Lisa Mico Lisa» 21 0
    1989   Lausana Thomas Forstner «Nur ein Lied» 5 97
    1990   Zagreb Simone Stelzer «Keine Mauern mehr» 10 58
    1991   Roma Thomas Forstner «Venedig im Regen» 22 0
    1992   Malmö Tony Wegas «Zusammen geh'n» 10 63
    1993   Millstreet Tony Wegas «Maria Magdalena» 14 32 Kvalifikacija za Millstreet
    1994   Dublín Petra Frey «Für donin Frieden der Welt» 17 19 No va haver-hi semifinals
    1995   Dublín Stella Jones «Die Welt dreht sich verkehrt» 13 67
    1996   Oslo George Nussbaumer «Weil's dr guat got» 11 68 6 80
    1997   Dublín Bettina Soriat «One Step» 21 12 No va haver-hi semifinals
    No hi va participar en 1998
    1999   Jerusalem Bobbie Singer «Reflection» 10 65 No va haver-hi semifinals
    2000   Estocolm The Rounder Girls «All to you» 14 24
    No hi va participar en 2001
    2002   Tallinn Manuel Ortega «Say a Word» 18 24 No va haver-hi semifinals
    2003   Riga Alf Poier «Weil der Mensch zählt» 6 101
    2004   Istanbul Tie Break «Du bist» 21 9 Top 11 de l'any anterior
    2005   Kíev Global Kryner «Y así» No es va classificar 21 30
    No hi va participar en 2006
    2007   Hèlsinki Eric Papilaya «Get a Life – Get alive» No es va classificar 27 4
    No hi va participar entre 2008 i 2010
    2011   Düsseldorf Nadine Beiler «The Secret Is Love» 18 64 7 69
    2012   Bakú Trackshittaz «Woki mit deim Popo» No es va classificar 18 8
    2013   Malmö Natália Kelly «Shine» 14 27
    2014   Copenhaguen Conchita Wurst «Rise Like a Phoenix» 1 290 1 169
    2015   Viena The Makemakes «I Am Yours» 26 0 País amfitrió[nota 1]
    2016   Estocolm Zoë «Loin d'ici» 13 151 7 170
    2017   Kíev Nathan Trent «Running on Air» 16 93 7 147
    2018   Lisboa Cesár Sampson «Nobody but You» 3 342 4 231
    2019   Tel Aviv Pænda «Limits»
    (Gabriela Horn)
    No es va classificar 17 21
    2020   Rotterdam

    Festivals organitzats a ÀustriaModifica

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1967 Viena Großer Festsaal der Wiener Hofburg Erica Vaal
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2015 Wiener Stadthalle Mirjam Weichselbraun, Alice Tumler i Arabella Kiesbauer

    Votació d'ÀustriaModifica

    • Fins a 2019, la votació d'Àustria ha estat:
    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 189
    2   Suècia 177
    3   Irlanda 172
    4   França 148
    5   Alemanya 144
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Irlanda 214
    2   Suècia 200
    3   Regne Unit 189
    4   Països Baixos 174
    5   Suïssa 168
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 126
    2   Bèlgica 121
    3   Irlanda 103
    4   Suècia 100
    5   Alemanya 97
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 149
    2   Bèlgica 148
    3   Irlanda 146
    4   Suïssa 136
    5   Alemanya 125

    12 puntsModifica

    • Àustria ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)Modifica

    Any País Any País Any País Any País Any País
    No hi va participar el 1975 1981   França 1987   Irlanda 1993   Regne Unit 1999   Bòsnia i Hercegovina
    1976   França 1982   Regne Unit 1988   Dinamarca 1994   Polònia 2000   Alemanya
    1977   Regne Unit 1983   Israel 1989   Suècia 1995   Regne Unit No hi va participar en 2001
    1978   França 1984   Suècia 1990   Irlanda 1996   Països Baixos 2002   Regne Unit
    1979   Suïssa 1985   Noruega 1991   França 1997   Regne Unit 2003   Turquia
    1980   Països Baixos 1986   Irlanda 1992   Regne Unit No hi va participar en 1998

    Galeria d'imatgesModifica

    NotesModifica

    1. A la final de 2015, tant Alemanya com Àustria no van rebre cap punt. No obstant això, segons les normes de desempat del Festival, com a última mesura en cas d'empat total, s'afavoreix la cançó que va actuar abans en l'ordre d'actuació. Per tant, si bé les dues va obtindre cap punt, Alemanya va quedar última i Àustria, penúltima.

    ReferènciesModifica

    1. http://www.diggiloo.net/?1966at Àustria, 1968 en Diggiloo Thrush
    2. http://www.diggiloo.net/?2003at Àustria, 2003 en Diggiloo Thrush
    3. http://www.diggiloo.net/?2005at Àustria, 2005 en Diggiloo Thrush
    4. 4,0 4,1 4,2 O'Connor, John Kennedy (2005). The Eurovision Song Contest: The Official History.
    5. https://web.archive.org/web/20061129231239/http://www.esctoday.com/news/read/4715 Philips, Roel (18 de juny de 2005). Àustria withdraws from 2006 Eurovision Song Contest. Recuperat el 10 de desembre de 2006.
    6. https://web.archive.org/web/20061129221326/http://www.esctoday.com/news/read/4717 Philips, Roel (20 de juny de 2005). Austrian Broadcaster explains withdrawal. Recuperat el 12 de desembre de 2006.
    7. https://web.archive.org/web/20071121003524/http://www.esctoday.com/news/read/9678 Hoyler, Stece (20 de novembre de 2007). Àustria will not go to Belgrade. Recuperat el 20 de novembre de 2007.
    8. «Austria will return to Eurovision in 2011». ESCToday, 27-07-2010.

    Enllaços externsModifica