Àvars de Pannònia
Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el segle vi. Històricament, se'ls coneix com a àvars, encara que els romans d'Orient els anomenaven pseudoàvars. L'historiador romà d'Orient Teofilacte Simocates distingeix dos grups d'àvars, els vertaders, o Juan-juan, que van dominar Mongòlia al segle v i al 552 en foren expulsats pels turcs orientals (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. És Teofilacte Simocates qui anomena falsos àvars (pseudoàvars/pseudoavaroi) els àvars medievals.
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|
Aquests estarien formats per dues hordes. Els uar o war (dels quals derivaria el nom àvar) i els khuni o kunni (potser huns), anomenats pels romans d'Orient uarkhonitai; els romans d'Orient els consideraven dues tribus dels ogor (uigurs), però això no és possible, ja que els uigurs eren turcs i els àvars de Pannònia eren mongols. Per tant, és possible pensar que es tractaria dels mateixos Juan-juan, clarament mongols, i la distinció entre "vertaders àvars" i "pseudoàvars", únicament derivada de la font romana d'Orient esmentada; seria, doncs, errònia. Si no eren els mateixos Juan-juan,[1] els àvars emigrats a Europa serien una part dels huns heftalites, desposseïts dels seus dominis a Transoxiana, l'Ili i Bactriana el 565 pels turcs orientals.
La seva llengua, extinta, era d'arrels túrquiques. Una fracció del poble va emigrar al Caucas i es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena Avaristan (vegeu àvars).
Diverses troballes de l'art àvar, força semblants a les trobades a l'Ordos datades de l'època dels xiongnu, dels Juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a Hongria, i en destaquen les troballes fetes a Keszthély, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ullö i Kiskörös. Es pensa que foren els àvars els que van introduir a Europa l'ús de les abraçadores.
Història modifica
En el regnat de Justinià I, vers el 557, els àvars van emigrar a Europa. Teofilacte diu que van empènyer les hordes dels Hunnougour i els Sabir. El rei dels alans, Sarosios, era el seu aliat. Justinià va rebre el seu ambaixador, Kandikh, que va demanar terres i tribut. Justinià, al seu torn, va enviar un ambaixador, Valentí, per instigar el seu kagan a combatre les hordes, Hunnougour i Sabir o Viguri i Sabiri, i com a aliats romans d'Orient els van eliminar, igual que després els huns Kutrigur i els huns Uturgur, descendents del poble d'Àtila, que vivien, respectivament, al nord-oest de la mar d'Azov i a la desembocadura del Don, i que es van unir als àvars. El 560, dominaven des de la desembocadura del riu Volga a la del Danubi. Al nord d'aquest, van eliminar les tribus eslaves dels antes o ants (antes), eslovens i wendes; llavors, van penetrar a l'oest a Germània, però finalment foren derrotats en una batalla a Turíngia pel rei franc Sigebert I d'Austràsia (562), i es retiraren cap a la mar Negra.
Vers el 565, va pujar al tron un qaghan de nom Bayan (nom mongol). El 567, es va aliar als longobards de Panònia i junts van destruir els gèpides, poble germànic que vivia a Hongria i Transsilvània; ocuparen els seus territoris. Bayan va establir la capital prop de l'antiga capital d'Àtila. A l'oest, Bayan va retornar després del 570 a la guerra contra els francs i va derrotar Sigibert I d'Austràsia; una vegada aconseguida aquesta victòria, no tardarà a girar-se contra els romans d'Orient.
Els turcs (T'ou-kiue) es van queixar de l'aliança romana d'Orient-àvar i el qaghan turc Tardu va rebre (575-576), a l'alt Yulduz, al nord de Kutcha, l'ambaixador romà d'Orient Valentinos, per queixar-se. Els turcs els anomenaven ouarkhouni (varchonitae). Els turcs van enviar a l'estepa russa (576) un contingent militar manat per un general de nom Bokhan, que, aliat al darrer cap dels huns Uturgur, Anagaï, van atacar la ciutat romana d'Orient de Bosporos o Panticapea, prop de la moderna Kertx, a Crimea.
El 582, el qaghan Bayan va començar la guerra contra Bizanci, i conquerí Sírmium (Mitrovitsa), cap de pont sobre el Save. Sota pressió dels àvars, el poble dels búlgars, probablement d'ètnia turca i descendents dels huns Kutrigur, es van establir a Bessaràbia i a Valàquia, des d'on, a l'arribada dels magiars, van emigrar després a Mèsia (que va esdevenir part del país dels búlgars o Bulgària). Bayan va conquerir Singidum (Belgrad) i va saquejar la Mèsia fins a Anquialos (prop de Burgàs). El 587, fou derrotat pels romans d'Orient prop d'Adrianòpolis, i per un temps va restar quiet, però el 592 tornava a l'atac ocupant Anquialos i assolant Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu). El general romà d'Orient Prisc va derrotar altre cop els àvars, va creuar el Danubi i va atacar el cor de l'imperi a la moderna Hongria, derrotant l'enemic completament a la vora del Theiss o Tisza, matant quatre dels fills del qaghan (601). Bayan va morir a l'any següent (602).
El nom del successor no és conegut, però es va dirigir primer contra Itàlia, que en aquell moment estava governada pels longobards, que, aprofitant la seva emigració, ja havien arrabassat Panònia. El 610 van saquejar el Friule. El 619 es van acostar fins a les portes de Constantinoble. L'emperador Heracli va negociar amb el rei àvar, que va accedir a la retirada; l'emperador va anar al campament del bàrbar per negociar la treva definitiva; com que el rei àvar havia donat paraula de parar les hostilitats, les portes de la ciutat es van obrir i molta gent va sortir per veure l'entrevista. Només arribar l'emperador al campament àvar, fou rodejat per la guàrdia àvara, però es va poder escapar fuetejant el seu cavall i passant per entre la seva gent que van dificultar els moviments de la guàrdia dels àvars, aconseguint tornar a la ciutat, però els habitants que havien sortit foren massacrats o fets presoners. Els àvars es van retirar amb 250.000 presoners cap al seu país darrere el Danubi. Llavors van devastar les terres d'Il·líria, entre el Danubi i la mar Adriàtica, i les fronteres d'Itàlia. Aquestes terres imperials foren concedides per l'emperador com a feus imperials als dux dels eslaus (serbis i croats), amb l'obligació de defensar el territori contra els àvars amb els quals aviat es va signar un tractat de pau (vers 620).
Les hostilitats de Bizanci amb Cosroes II de Pèrsia van donar ocasió als àvars de reprendre la guerra. Perses i àvars es van aliar per assetjar Constantinoble i el 626 els àvars atacaven Tràcia assetjant la ciutat al juny, al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar (Chahrvaraz) avançaven per Àsia Menor cap a la capital (juliol). Llavors, estava Heracli acampat al riu Halis i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar el seu fill Teodor amb un exèrcit per envair Mesopotàmia, que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix, amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel, el kan dels khàzars; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar la guarnició persa de Tiflis i van posar el Regne d'Ibèria sota protectorat romà d'Orient. Units grecs i khàzars, van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair Mèdia i els grecs (amb 50.000 auxiliars khàzars) ven entrar a Assíria. Mentre Constantinoble, dirigida pel patriarca Sergi i el patrici Bonus, resistia bé l'assetjament, ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del Bòsfor, els àvars van intentar l'assalt sense èxit[2] del 31 de juliol al 3 d'agost i es van retirar (4 d'agost) després de patir algunes derrotes parcials, i Sarbar (Chahrvaraz), que estava assetjant Calcedònia, va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Pèrsia. El qaghan va morir el 630 i els búlgars, vassalls àvars, van demanar que el càrrec passés al seu kan, Kubrat; els àvars van haver de combatre amb les armes la pretensió a l'hegemonia dels búlgars, però aquests van quedar amos de Valàquia i la moderna Bulgària, mentre els eslaus s'apoderaven del territori entre el Danubi i el Save. Els àvars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle viii i començament del IX.
L'agost del 791, Carlemany va fer campanya al país àvar, i va penetrar fins a la confluència del Danubi i el Raab. El 795 el seu fill Pipí, ajudat per Eric, duc de Friul, va atacar la fortalesa àvar, el ring, i es va apoderar de part del tresor dels kaghans amb tot el saquejat durant dos segles. El 796, en la tercera campanya, Pipí va arrasar el ring i es va emportar la resta del tresor. Un cap àvar amb el títol turcomongol de tudun, va anar el 795 a batejar-se a Aix-la-Chapelle. El 799, aquest tudun es va revoltar contra el domini franc, però, reprimit, el va substituir un cap àvar anomenat Zodan, que el 803 va anar a la cort imperial a fer acte de submissió. El 805 regnava sobre els àvars, com a vassall de Carlemany, un qaghan de nom Teodor.
Després d'aquestes derrotes, els àvars ja no es podien defensar d'eslaus i búlgars. Al final del regnat de Carlemany, van obtenir l'autorització per emigrar sota Teodor a la Panònia occidental entre Carnuntum i Sabaria. Al final del segle ix, l'antiga Avària estava repartida entre l'anomenat imperi de Gran Moràvia de Sviatopolk (+ 895), que incloïa Bohèmia i Panònia, i el kanat dels búlgars, que dominaven l'Hongria del sud, Valàquia i Bulgària; la tribu búlgara dels Onoghundur o Onogur, que haurien donat nom a Hongria, ocupava la regió a l'est i sud dels Carpats.
Vegeu també modifica
- Marca àvara.
- Kaganat àvar, per a l'estat àvar del Caucas.
- Àvars, per a la nació àvar.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àvars de Pannònia |
- ↑ segurament els kermikhions de les fonts romanes d'Orient
- ↑ Nicolle, David; Haldon, John; Turnbull, Stephen Richard. The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium (en anglès). Osprey Publishing, 2007, p. 111. ISBN 1846032008.[Enllaç no actiu]
Grouset, L'empire des steppes.