L'àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[4] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[5][6][7][8][9]

Infotaula de llenguaÀzeri
Azərbaycan dili Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Parlants
30.000.000[1] principalment a Àsia
Parlants nadius32.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAzerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3]
Oficial aAzerbaidjan
Idioma azerí.png
Distribució de l'àzeri
Classificació lingüística
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sudoccidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan
Codis
ISO 639-1az
ISO 639-2aze
ISO 639-3aze Modifica el valor a Wikidata
SILazj
Glottologazer1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comaze Modifica el valor a Wikidata
ASCL4302 Modifica el valor a Wikidata
IETFaz Modifica el valor a Wikidata

Fins a la independència de l'Azerbaidjan, s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la Viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí, però fa servir també l'alfabet àrab).

Els primers textos daten del segle xiv i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica; dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka.

L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català:

"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."

"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."

AlfabetsModifica

Alfabet àzeri: taula de transliteració
Àrab Llatí Ciríl·lic Llatí IPA
—1918 1918–1939 1958–1991 1992—
A a А а A a [ɑ]
B в Б б B b [b]
C c Ҹ ҹ C c [dʒ]
چ Ç ç Ч ч Ç ç [tʃ]
D d Д д D d [d]
E e Е е E e [e]
ع Ə ə Ә ә Ə ə [æ]
F f Ф ф F f [f]
گ G g Ҝ ҝ G g [ɡʲ]
Ƣ ƣ Ғ ғ Ğ ğ [ɣ]
ﺡ,ﻩ H h Һ һ H h [h]
X x Х х X x [x]
ی Ь ь Ы ы I ı [ɯ]
ی I i И и İ i [ɪ]
ژ Ƶ ƶ Ж ж J j [ʒ]
ک K k К к K k [k]
Q q Г г Q q [ɡ]
L l Л л L l [l]
M m М м M m [m]
N n Н н N n [n]
O o О о O o [ɔ]
Ɵ ɵ Ө ө Ö ö [œ]
پ P p П п P p [p]
R r Р р R r [r]
ﺙ,ﺱ,ﺹ S s С с S s [s]
Ş ş Ш ш Ş ş [ʃ]
ﺕ,ﻁ T t Т т T t [t]
U u У у U u [u]
Y y Ү ү Ü ü [y]
V v В в V v [v]
ی J j Ј ј Y y [j]
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ Z z З з Z z [z]

Una comparació de les paraulesModifica

Àzeri Català Àzeri Català Àzeri Català
yaşam vida bəli sabahınız xeyir bon dia
ana mare ata pare günortanız xeyir bona tarda
oğlan fill qız noia axşamınız xeyir bona nit
salam hola sağ olun gràcies blanc

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. UNPO
  2. Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
  3. [enllaç sense format] http://monderusse.revues.org/docannexe4079.html стр.188, Арсений Саппаров, International Relations Department, London School of Economics, Houghton Street, London WC2A 2AE, A.Saparov@lse.ac.uk — According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.29
  4. Official portal of Nakhchivan Autonomous Republic :Nakhchivan Autonomous Republic
  5. "Peoples of Iran" in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat on 22 gener 2009.
  6. "Iran: People", CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat on 22 gener 2009.
  7. G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat on 22 gener 2009.
  8. "Iran", Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
  9. "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5.

Enllaços externsModifica

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida