Ángel González García

Ángel Lorenzo González García (Burgos, 1948 - 21 de desembre de 2014) va ser un historiador, crític d'art i professor universitari espanyol, destacat autor d'obres d'estudi i de divulgació de la història de l'art, guardonat en 2001 amb el Premi Nacional d'Assaig.[1]

Infotaula de personaÁngel González García
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador de l'art, crític d'art, assagista i professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Professor d'Història de l'art en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid, crític d'art en diverses publicacions especialitzades i en diaris i revistes generalistes com El País (anys 1980) o Cambio 16, va formar part del consell assessor del Museu Reina Sofia en els seus inicis.[1]

Tant des de les aules com en les seves publicacions, va impulsar el coneixement de la història de l'art des d'altres perspectives, usant «multiplicitat d'enfocaments i referències» i buscant en qui escolta o llegeix una reacció nova enfront de l'obra, l'autor, l'exposició.[2] Va mantenir forts llaços amb els artistes emergents de la seva generació, com Carlos Alcolea o Juan Navarro Baldeweg[1] i es va mostrar crític amb cert col·leccionisme privat que atresorava les obres solament per comerciar, com una inversió. A més, li semblava un escàndol que els «propietaris» de les obres d'art situades en museus públics —els ciutadans— haguessin de pagar per entrar-hi i contemplar «les seves obres»[3] va defensar l'art com un «esdeveniment sensorial», no com a transmissor de coneixement.[3]

Autor de dos estudis de la pintura renaixentista italiana, Tratado de la pintura de Leonardo y Da Pictura Antiga (Francisco de Holanda), va bolcar el seu interès per l'art dels segles XIX i XX. De les recopilacions de les seves crítiques d'art va néixer El resto. Una historia invisible del arte contemporáneo, publicat l'any 2000 i que va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Assaig a l'any següent. A partir d'aquest moment van veure la llum diverses obres, de les quals la crítica va destacar Pintar sin tener ni idea y otros ensayos sobre arte (sobre Alberto Giacometti), Roma en cuatro pasos, arte y terror i Algunos avisos urgentes sobre decoración de interiores y coleccionismo.[1]

Peio H. Riaño va assenyalar sobre ell que la seva va ser «la carrera més brillant i independent de totes les que naveguen pel fanguer de la Història de l'Art».[4] Miguel Zugaza, director del Museu del Prado, va destacar la seva labor com a autor, crític i professor, faceta en la que el va qualificar d'«extraordinari»[1] i també se li va reconèixer ser un mestre de mirada independent.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Zugaza, Miguel «Muere Ángel González García, historiador y crítico de arte». El País, 22-12-2014 [Consulta: 18 gener 2016].
  2. Parreño, José María «El resto. Una historia invisible del arte». www.elcultural.com, 03-01-2001 [Consulta: 18 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 «"El arte ha sido secuestrado por los ricos y sus cómplices"». Público, 16-11-2011 [Consulta: 18 gener 2016].
  4. Riaño, Peio H. «Muere Ángel González García, la voz independiente de la historia del arte», 21-12-2014. [Consulta: 18 gener 2016].
  5. «El arte invisible de Ángel González». www.elcultural.es, 22-12-2014 [Consulta: 18 gener 2016].


Premis i fites
Precedit per:
Javier Echeverría Ezponda
Los señores del aire:
Telépolis y el Tercer Entorno
Premi Nacional d'Assaig
2001
Succeït per:
José Álvarez Junco
Mater Dolorosa. La idea de España
en el siglo XIX