Obre el menú principal

Àngel de Andrés López (Madrid, Espanya, 23 d'octubre de 1951 - 4 de maig de 2016) fou un actor de cinema espanyol.

Infotaula de personaAngel de Andres Lopez
Angel de Andres Lopez.jpg
Biografia
Naixement 23 octubre 1951
Madrid
Mort 4 de maig de 2016(2016-05-04) (als 64 anys)
Miraflores de la Sierra
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Actor
Obra
Papers destacats Manos a la obra

IMDB: nm0029278
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Paleta i pensadorModifica

Molts aficionats al cinema identificaran Ángel de Andrés com el divertit personatge que li donà els seus moments de més popularitat i el convertí en un rostre simpàtic i en una icona afectiva de la cultura popular, el paleta Manolo que suportava els disbarats, la caradura i la simulada immaduresa del seu company Benito, interpretat per Carlos Iglesias, en la sèrie de TV Manos a la obra, que tantes bones estones van fer passar des de 1998 i marcà sens dubte un pic màxim d'èxit en la carrera d'aquest actor. D'aquest personatge es recordarà de ben segur la seva sentencia favorita, que era en si mateix tota una declaració de principis i li servia com a targeta de presentació quasi inevitable en totes les seves aventures. Manolo s'auto-definia a si mateix com <paleta i pensador>. I Ángel de Andrés López sabía treure-li tant de suc a aquestes paraules com el que treu en l'actualitat Jordi Sànchez al seu personatge d'Antonio Recio en la sèrie La que se avecina. <Majorista, no netejo peix>. Cal comparar les dues frases perquè ambdues comparteixen la capacitat per a resumir aquesta inefable obstinació d'aquests temps per a ésser més del que hom és, per a disfressar-se per ésser el que hom no és, per usar de mascara per a presentar-se socialment i fer creure al veí que hom és més del que realment sap que és. Una ingènua recerca d'autoestima que a molts els fa definir-se com empresaris quan en realitat són empresaurius, o deixar-nos embolicar en una creuada per a convertir-nos en emprenedors quan en realitat sospitem que serem emperdedors. Són frases que defineixen perfectament aquesta tendència a donar a hom aires de grandesa, o ínfules, paraula pròpia d'una víctima d'aquest tipus de patologia com a Ínsuflas. Resumint, que Manolo, Antonio Recio i el de les ínsuflas són fills d'aquest joc del <vull i no puc> que tant de bé quadra als espanyols i tant encertadament saberen retratar els creadors de vinyetes del TBO espanyol, amb personatges com Mortadel·lo i Filemó, Pepe Gotera y Otilio, Anacleto, Sacarino, La família Cebolleta, etc...

De fet, els protagonistes de la sèrie Manos a la obra, a més d'esser una espècie de variants de Don Quixot i Sancho Panza, eren d'alguna forma fills pròfugs de Pepe Gotera y Otilio, els divertits personatges de TBO d'Ibáñez, de la mateixa manera que Antonio Recio i la resta d'habitants de La que se avecina i de la seva predecessora, Aquí no hay quien viva, són fills d'una altra creació d'aquest mateix mestre del còmic espanyol, 13, Rue del Percebe. El qual porta a pensar en què aquestes sèries han sabut ser millor relleu en la ficció televisiva per als personatges icones de les vinyetes del TBO que els diferents intents de traslladar directament aquests personatges tal qual a la pantalla petita, salvat de les sèries Makinavaja que protagonitzà el ja desaparegut Pepe Rubianes en els anys noranta recreant el popular personatge creat per Ivà per a les vinyetes.

Qualsevol aficionat sap que aquest tipus de personatges icònics necessiten trobar-se a més amb l'actor adequat per quan es converteixen en personatges de carn i os. I això no és gens fàcil. Ángel de Andrés López, Jordi Sánchez i Pepe Rubianes comparteixen aquesta habilitat, res senzilla, de mantenir l'esperit dels personatges anàrquics i absurds que interpreten al mateix temps que li atorgant a aquesta contradicció o xoc de la realitat i la ficció tant quixotesca que els caracteritza i s'expressa en aquestes frases citades més amunt una personalitat pròpia que excedeix la dels seus antecedents i fonts d'inspiració i, recolzada en el treball dels guionistes, li'n donen carta d'identitat pròpia, personal i intransferible als seus diàlegs. Aquest és el treball excepcional que fan els anomenats ?actors de caràcter, que amb freqüència demostren, si els donen l'oportunitat, com va ocórrer amb el protagonista d'aquest article, pot posar-se sobre les espatlles el rol de protagonista malgrat haver sigut durant la major part de la seva vida professional actors de repartiment, mai secundaris.

La màgia d'aquests personatges i dels actors que els interpreten en la ficció audiovisual espanyola, és que són ca-passos de fer que hom es miri en aquests com en un espill, circumstància de la que sol sorgir aquest afecte que hom acaba professant-los.

Molt més que Manos a la obraModifica

 
Poster del film Mujeres al borde de un ataque de nervios, on Àngel de Andrés López, interpretava el rol de policia 1

Després de reconèixer i tractar d'explicar les circumstàncies que han fet d'Ángel de Andrés López un dels actors més destacats en la ficció televisiva espanyola dels últims anys, just és reconèixer igualment que l'actor tenia en la seva filmografia una amplia col·lecció de personatges i obstinacions professionals molt més variats que el que li depararà la seva dedicació durant diversos anys a la sèrie Manos a la obra i al personatge de Manolo.

De jove, Àngel de Andrés, que es definia a si mateix com de família burgesa, anava per advocat i diplomàtic. Estudià dret i tot semblava indicar que les seves passes anirien per un camí totalment diferent al que finalment el va convertir en un dels actors que més afecte ha suscitat entre els espectadors espanyols. El motiu principal del canvi de rumb professional fou el seu oncle, que l'havia precedit en això d'ésser un actor capaç de suscitar afectes notables entre el públic. Els joves d'avui no encertaran a fer-se una idea d'aquest fet, però Àngel de Andrés, oncle, fou una figura destacada de la TV i el Teatre, un d'aquests astres entre els actors de repartiment que amb tan sols sortir al escenari o en la pantalla es ficava automàticament a la butxaca al públic perquè sabia com treure xispa a això de convertir-se en mirall de les filies i les fòbies del respectable reflectint-les en els seus personatges, convertint-se així en un dels més populars actors de comèdia dels anys cinquanta i seixanta, principalment.

Seguint les passes del seu oncle, Ángel de Andrés debutà amb quatre anys en un film on hi intervenia aquell, i més tard decidí combinar els estudis de Dret que seguia per manament familiar als matins, amb la seva verdadera vocació, l’actuació, per a la que es preparava per la tarda en l’Escola d'rt Dramàtic. A la seva família no li agradà gens que finalment Ángel es decantés per la segona d'aquestes dues opcions, però finalment va poder incorporar-se a la companyia de teatre banoque reptà al franquisme amb la revista stañuela 70 en la que hi va romandre durant deu anys. Ángel de Andrés aconseguí obrir-se camí també en la pantalla gran principalment mercès a personatges d'antagonista o tipus perillós en les antípodes de l'afable Manolo un registre en el que brillà specialment encarnant al marit del personatge interpretat per Carmen Maura a ¿Que he hecho yo para merecer esto? film amb el que Pedro Almodóvar li proporcionà un brillant debut en la pantalla gran. De manera que abans de ser una figura televisiva l’actor ja s’havia guanyat un reconegut prestigi en el teatre i en el cinema, mitjà aquest últim en el que fou molt demanat des dels anys vuitanta, incorporant a la seva filmografia treballs amb Almodovar, Carlos Saura, Jaime Chávarri, Pilar Miró i Álex de la Iglesia. Curiosament, en la majoria dels casos el cinema no el requerí per a repetir esquemes o etiquetes del seu cèlebre desenvolupament televisiu com el ñapas Manolo, sinó que el cercà per a interpretar rols més sobris, en alguns moments inquietants, d'antagonista ubicat en la violència en diversos casos.

El seu any de màxima ocupació en el cinema fou el 1996, almenys en el que es refereix a estrenes simultanis en la cartellera d'un ample ventall de treballs que deixaren ben clara la seva versatilitat com a actor: Corsarios del chip, Taxi, Tu nombre envenena mis sueños, La Celestina, El perro del hortelano. Ocupacions teatrals l'impediren estar en els repartiments de La vaquilla i La ley del deseo, però no obstant aquestes absències, la seva carrera en el cinema li proporcionà nombrosos moments notables d'actor complet i versàtil.

FilmografiaModifica

Any Pel·lícula Personatge
1977 Con uñas y dientes Maton 3
1984 ¡Que he hecho yo para merecer esto? Antonio
1985 Luces de bohemia Dorio
1985 Platos rotos (sèrie de televisió) David
1986 Manuel y Clemente Clemente
1986 La voz humana Pio
1986 Pareja abierta (Episodi televisió)
1987 Lorca, muerte de un poeta (mini sèrie de televisió) Ruiz Alonso
1988 Mujeres al borde de un ataque de nervios Policia 1
1988 No hay planes con Marga Lolo
1988 Baton Rouge Policia
1989 Delirios de amor Jorge
1989 Las coses del querer Juan
1990 La forja de un rebelde (sèrie de televisió) Sacerdot
1990 Adan y Eva, agencia matrimonial (episodi televisió, Solo para mirones) Benigno García
1990 Cajon desastre (sèrie de televisió) Fede
1991 La hija de los lobos, film per a la televisió. Corbon
1991 La huella del crimen, (episodi El caso de Carmen Broto, sèrie de televisió) Ramón Muñoz
1991 Eurocops. episodi Shangai Lili (sèrie de televisió) Roberto
1991 Martes de Carnaval Enterramorts
1991 Las chicas de hoy en dia, episodi, Las chicas de hoy en dia se buscant la vida (sèrie de televisió) Pilot
1991 Como levantar mil kilos
1992 Crónicas del mal. Episodi La casa embrujada (sèrie de televisió)
1993 Menos lobos, episodi El baul de los secretos (sèrie de televisió)
1993 Huevos de oro Gil, el de los garbanzos
1993 Cienaga
1994 ¡Ay, Señor, Señor!, episodis Dinero caído del cielo, ¡Su padre! (sèrie de televisió) Mauro
1994 Villarriba y Villabajo (sèrie de televisió) Mariano
1994 Serie negra, La sombra del delator (minisèrie TV)
1995 Pepa y Pepe (sèrie de televisió) Rafa Romero
1995 Oh, cielos
1995 Antartida Matón
1996 Corsarios del chip Productor
1996 Tu nombre envenena mis sueños Paco Valduque
1996 La Celestina Centurió
1996 El perro del hortelano Ricardo
1997 Contigo pan y cebolla (sèrie de TV) Manolo
1997 Solo se muere dos veces Rector Kramer
1997 ¿De qué se ríen la mujeres?, Claudio
1997 En brazos de la mujer madura Víctor
1998 Me llamo Sara Pancho
1998 Manos a la obra (sèrie de TV)) Manolo Jumilla Pandero
2002 Ochocients balas Cheyenne
2003 Platillos volantes José
2004 Diez en Ibiza (sèrie de TV) Ángel
2004 Tiovivo c. 1950 Acisclo
2005 Tapas Lolo
2005 Desde que amanece apetece Prados
2006 Las locuras de Don Quijote Sancho Panza
2006 Teresa, el cuerpo de Cristo Obispo de Toledo
2006 Manolo y Benito Corporeison (sèrie de TV) Manolo Jumilla Pandero
2007 Hermanos y detectives, episodi Tiempos dificiles (sèrie de TV) D. Luis Valero
2008 Sexkyller, moriras por ella Inspector
2008 El comisario, episodis En carne viva, Besos para todos (sèries de TV) Justo Palomero
2009 Pelotas, (sèrie de TV) Florencio Sáez
2010 El Kaserón Modesto
2011 Los Quien, episodi Matrimonio de conveniència (sèrie de TV) Chicho
2015 Cuentame como pasó, (episodi de TV), Muchos fantasmes, varios zombis y un Spectrum. Sebastián
2015 Carlos, rey Emperador (sèrie de TV) Clemente

ReferènciesModifica

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de maig de 2016. (ISSN: 2172-0517)