Ángela Rodicio
Ángela Rodríguez González, més coneguda com a Ángela Rodicio (Ribadavia, província d'Ourense, 6 de març de 1963), és una periodista gallega.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ángela Rodríguez González 6 març 1963  (61 anys)San Cristovo de Regodeigón, Ribadavia (Ourense) (en)  |
| Corresponsal Televisió Espanyola | |
| 1992 – 2003 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, periodisme televisiu i notícies globals |
| Ocupació | periodista, corresponsal de guerra, corresponsal, escriptora |
| Activitat | 1986 – |
| Mitjans | La Voz de Galicia, Faro de Vigo, Diario 16, Marie Claire, Vanity Fair, CNN, BBC, TVE… |
| Gènere | Periodisme de guerra |
| Nom de ploma | Ángela Rodicio |
| Obra | |
| Programa | Informe Semanal |
Premis
| |
   | |
Trajectòria modifica
Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid. Va prendre com a cognom professional el d'una àvia seva, Rodicio. Ha col·laborat, entre d'altres mitjans, a La Voz de Galicia, Faro de Vigo, A Nosa Terra, Diario 16, Marie Claire, Vanity Fair, a CNN i a BBC. Des de 1989 treballa a Televisió Espanyola, amb la qual va començar cobrint la guerra Iran-Iraq.[2] De 1992 a 1996 fou corresponsal a l'Europa Oriental i de 2000 a 2003 a l'Orient Mitjà. El 2007 entrà a formar part de l'equip del programa Informe Semanal.[2][3]
És pública la seva enemistat amb seu col·lega de professió Arturo Pérez-Reverte,[4] que l'havia deixat força malparada en el seu llibre Territorio comanche (1994), on l'anomenava la "niña Rodicio" i n'airejava aspectes personals.[5] En contestació, ella va publicar Acabar con el personaje.[6]
El desembre de 2003 fou destituïda com a corresponsal a l'Orient Mitjà per "irregularitats econòmiques" en la corresponsalia a Jerusalem[7][8] El 5 de febrer de 2004 fou acomiadada de TVE per aquest motiu.[9] Tanmateix, el juny de 2004 el Tribunal Social núm. 28 declarà improcedent l'acomiadament[10] i al juny de 2005 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid ho confirmà en sentència.[11] L'octubre del mateix any es va reincorporar a TVE.[12]
En el terreny personal, va estar relacionada amb Carlos García Revenga, secretari de les infantes Helena i Cristina de Borbó.[13]
Obres modifica
- La Guerra sin frentes. De Bagdad a Sarajevo: memorias de una enviada especial, Temas de hoy, 1998. ISBN 84-7880-953-8.[14]
- Acabar con el personaje, Plaza & Janés, 2005. ISBN 978-84-01-30542-9.[15]
- Palestina, Afganistán, Centro Andaluz de la Fotografía, 2007. ISBN 9788496466869.
- El Jardín del Fin: viaje por el Irán de ayer y hoy, Debate, 2011. ISBN 9788499920382.[16]
- Dulcinium: El amor perdido de Cervantes, Confluencias, 2016. ISBN 9788494476143.[17]
Premis i reconeixements modifica
- Premi Internacional de la RAI, 1991, per les seves cròniques del Golf Pèrsic.[18]
- Cirilo Rodríguez, Asociación de la Prensa de Segovia, 1992.[19]
- Víctor de la Serna, Asociación da Prensa de Madrid, 1994.[20]
- ¡Bravo!, Conferencia Episcopal Española, 2001.[21]
- Premi Galicia en Feminino, 2002.
- Maria Grazia Cutuli, 2011.[22]
- Ricardo Ortega, United Nations Correspondents Association, 2015.[23]
Referències modifica
- ↑ «La otra verdad de la periodista» El Mundo, 11/1/2004 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 «El equipo» Informe Semanal, 2/3/2010 (castellà)
- ↑ «Lecturalia».
- ↑ Villena, Miguel Ángel (1998) Españoles en Los Balcanes: Misiones Civiles y Militares en la Antigua Yugoslavia[Enllaç no actiu] ISBN 84-8319-034-6
- ↑ TERRITORIO COMANCHE: Las menciones a la "Niña Rodicio" Libertad Digital, 26 de desembre de 2003
- ↑ Ángela Rodicio, de nuevo en el ojo de huracán Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine., prnoticias.com, juny de 2005
- ↑ TVE destituye a Ángela Rodicio, corresponsal en Oriente Próximo, 27 de desembre de 2003
- ↑ Ángela Rodicio: «Urdaci me compelió a firmar un documento en inglés, sin tiempo para leerlo, y me dijo que estaba cesada» ABC, 27/12/2003.
- ↑ TVE despide a Ángela Rodicio por irregularidades en los gastos, El País, 6 de febrer de 2004
- ↑ «El juez declara improcedente el despido de Ángela Rodicio» La Voz de Galicia, 9/7/2004.
- ↑ El TSJ de Madrid confirma que el despido de Ángela Rodicio es improcedente, El País, 28 de juny de 2005
- ↑ Ángela Rodicio se reincorpora al 'Telediario 3', de TVE, El País, 21 d'octubre de 2005
- ↑ «El centinela de las infantas», Las Provincias, 4/2/2013 (castellà)
- ↑ La Guerra sin frentes
- ↑ Acabar con el personaje
- ↑ «Donde el paraíso» La Opinión Coruña, 29/7/2012 (castellà)
- ↑ Dulcinium. El amor perdido de Cervantes
- ↑ Angela Rodicio, premio de la RAI por sus crónicas sobre el Golfo, El País, 7 d'agost de 1991
- ↑ «El equipo de TVE en el conflicto yugoslavo, premio Cirilo Rodríguez» El País, 31/5/1993 (castellà)
- ↑ «Palmarés del Premio APM al Mejor Periodista del Año» APM (castellà)
- ↑ «Premios de la Conferencia Episcopal a periodistas y comunicadores» Zenit, el mundo visto desde Roma, 31/5/2001 (castellà)
- ↑ «Ángela Rodicio premio internacional de xornalismo Maria Grazia Cutuli» Secretaría Xeral da Igualdade da Xunta de Galicia (gallec)
- ↑ «Announcing the Winners of the 2015 UNCA Awards» United Nations Correspondents Association (anglès)
Bibliografia modifica
- Enciclopedia Galega Universal, Ir Indo Edicións, Vigo, t. 14, p. 495. ISBN 84-7680-288-9.
- Dicionario biográfico de Galicia, Ir Indo Edicións, 2010-2011, Vigo, t. 3, p. 175. ISBN 978-84-7680-686-9.
- Barrera, Feliciano. Gallegos. Quién es quien en la Galicia del siglo XXI. El Correo Gallego / O Correo Galego. ISBN 84-8064-113-4.
- Castro Antonio, Ana María (2012) Galegas ilustres para nenas do século XXI, Editorial Trymar, ISBN 978-84-92959-75-4.
Enllaços externs modifica
- Agència EFE: Ángela Rodicio: «Sabía demasiado y en esas situaciones lo mejor es callarse» Arxivat 2019-09-25 a Wayback Machine. Diario de León, 24/5/2005.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando Trias de Bes El libro prohibido de la economía |
Premi Espasa d'Assaig 2016 |
Succeït per: ' |