Åsmund Kåresson

gravador de runes de l'epoca dels vikings

Åsmund Kåresson fou un viking d'Uppland i Gästrikland, Suècia, conegut com a mestre gravador de runes (erilaz) actiu a inicis del segle XI.[1]

Infotaula de personaÅsmund Kåresson

Inscripció rúnica U 859 signada per Åsmund Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstil Urnes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómestre rúnic, artista Modifica el valor a Wikidata
GènereEstil Urnes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Inscripció rúnica U 859 signada per Åsmund

A diferència de la població d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, es creu que molts escandinaus sabien llegir i escriure en alfabet rúnic i principalment sobre os i fusta.[2] Halvdan és conegut pel seu treball en estil Urnes inicial, de la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del segle xi i el començament del xii. Åsmund fou actiu sobretot a Uppland: vint pedres rúniques porten la seua signatura i se n'hi han atribuït unes altres trenta basant-se en similituds amb el seu estil.[3][4]

L'obra d'Åsmund Kåresson es caracteritza per una ornamentació ferma i seguretat en la composició. Åsmund és l'inventor de l'estil clàssic Uppland, amb un o dos animals (rundjur) que mostren els caps de perfil.

Una inscripció trobada a l'illa de Lidingö, catalogada a Rundata com U Fv1986;84, està signada per Åsmund i dedicada al seu avi Steinn i als fills d'aquest: Sibbi, Geirbjôrn i Ulfr. Tanmateix, no s'ha pogut establir amb seguretat si algun dels tres era pare d'Åsmund,[5] ja que en dues pedres rúniques, U 956 a Vedyxa i Gs 11 a Järvsta, Åsmund afegeix el seu patronímic al text com osmuntr kara sun ('Ásmundr, fill de Kári').

Més de vint inscripcions apareixen a la Rundata com a obra d'Åsmund: U 301 a Skånela, la hui perduda U 346 a Frösunda, U 356 a Ängby, la hui perduda U 368 a Helgåby, U 824 a Holm, U 847 a Västeråker, U 859 a Måsta, U 871 a Ölsta, U 884 a Ingla, U 932 a la Seu d'Uppsala, U 956 a Vedyxa, U 969 a Bolsta, la hui perduda U 986 a Kungsgården, U 998 a Skällerö, U 1142 a Åbyggeby, U 1144 a Tierp, U 1149 a Fleräng, U Fv1986;84 a Bo gård, U Fv1988;241 a Rosersberg, Gs 11 a Järvsta, Gs 12 a Lund, i Gs 13 a Söderby.

Sobre altres inscripcions com U 859, U 986, U 969, U 998, U 1149 i Gs 13, hi apareix una petita variació en el nom: Åsmund desplaça la runa Reith sobre un espai perquè el seu nom es pronunciï osmunrt.

Galeria modifica

Referències modifica

  1. Fuglesang, Signe (1998) Ed. Klaus Düwel, Runeninschriften als Quellen Interdisziplinärer Forschung, ISBN 3-11-015455-2 pp. 197, 208–09
  2. Vilka kunde rista runor? (en suec).
  3. Entrada urnesstil en Enciclopèdia nacional sueca (1996).
  4. Åsmund en Nationalencyklopedin (1996).
  5. Gustavson, Helmer (1986), revista Fornvännen, vol. 8, pàgs. 84–87 ISSN 1404-9430.