Çorum és una ciutat de Turquia, capital de la Província de Çorum, a la regió de la Mar Negra, i a 244 km al nord d'Ankara. El districte té una superfície de 12.820 km². La població és de 178.500. La zona gaudeix de diverses fonts termals, i té diverses restes arqueològiques hitites i frígies. A 7 km a l'oest corre el Çorum Çay, afluent del Mecitözu, que desaigua al Çekerek Irmak (afluent del Yesil Irmak)

Plantilla:Infotaula geografia políticaÇorum
Imatge
Tipusciutat, gran ciutat i municipi Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 32′ 56″ N, 34° 57′ 12″ E / 40.5489°N,34.9533°E / 40.5489; 34.9533
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Çorum Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població263.895 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud801 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webcorum.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

X: crmbelediyesi Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes de Hattusa.

Història

modifica

S'han fet algunes troballes del paleolític en llocs que van ser excavats durant el segle xx. Es creu que fou un centre comercial assiri vers 1950-1850 aC. La zona va ser centre de l'Imperi Hitita, i la capital Hattusas (Bogazköy) estava situada a la regió, al districte de Sungurlu, al sud-oest de la ciutat. Després de la caiguda de l'Imperi davant els Pobles de la Mar, es va acabar organitzant el regne de Frígia; després van governar els medes, els perses, els macedonis, els selèucides, el regne de Pèrgam, els gàlates i els romans. Generalment es va confondre amb Tavium, però va quedar demostrat que aquesta es trobava prop de Nefezköy, al sud de Sungurlu.[1]

Fou durant segles possessió romana d'Orient que va caure en mans dels turcmans després de la batalla de Mantziciert (1071) quedant inclosa després al sultanat de Konya o Rum. Finalment va acabar en mans dels otomans al segle xiv. Mai va gaudir d'importància ni fou teatre de cap fet destacat. L'única mesquita destacada, Djami, no es va construir fins al 1909 encara que probablement sobre una més antiga, potser del segle xviii o XIX.

Fou capital d'un sandjak (liwa) de l'eyalat de Sivas i després d'un kada (districte) del sandjak de Yozgat (dins el wilayat d'Ankara), abans de ser erigida en capital de província.

Durant la guerra contra Grècia de 1920-1922 la ciutat va patir moltes baixes (unes 1510 persones) i va rebre la medalla de la independència turca.

Llocs destacats

modifica

Les antigues cases otomanes del segle xix i els jaciments arqueològics de la rodalia (Hattusas i Alaca Hüyük principalment) són els punts més visitats pels turistes. El Museu de Çorum presenta nombrosos objectes trobats a les excavacions. La ciutat celebra cada tres anys un congrés internacional d'arqueòlegs i experts en el món hitita.

Economia

modifica
 
Çorum es famosa amb la seva leblebi.

L'activitat tradicional és l'agricultura. Darrerament la indústria ha augmentat notablement destacant l'enginyeria elèctrica i d'ordinadors, ciment, components d'automòbil, sucre, tèxtils, indústria lletera. Produeix també artesania destacant els articles de coure.[2]

Població

modifica
Evolució de la població de la ciutat de Çorum
2000 161.321
1990 116.810
1985 96.725
1980 75.726
1970 57.576
1960 34.726
1950 22.835 (i tot el districte 87.965)


Personatges notablea

modifica
  • Mahmut Atalay, campió del món de lluita i medalla olímpica
  • Cevdet Cerit, matemàtic, professor a la Universitat Tècnica d'Istanbul
  • Tevfik Kış, campió del món de lluita i medalla olímpica

Referències

modifica
  1. W. Ruge, Pauly-Wissowa, IV, Stuttgart, 1932
  2. «Economia de Çorum». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 5 març 2009].

Enllaços externs

modifica