Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Èlide (desambiguació)».

Èlide fou un territori de Grècia, la capital del qual fou la ciutat d'Elis. Era a la costa oest del Peloponès entre Acaia i Messènia. Tenia al nord el cap Araxos i el riu Larissos, i al sud el riu Neda; a l'est tenia les muntanyes d'Arcàdia i a l'oest la mar Jònica. Estava format per tres districtes: Èlide buida o pròpia (al nord), des de l'Araxos al Cap Ikthys; Pisatis, al centre, des l'Ikthys al riu Alfeios; i Trifília (al sud) des l'Alpheios al Neda. El primer déu adorat pels elians fou Apol·lo Opsòfag. Per posseir el temple del Zeus olímpic a la riba del riu Alfeios, el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys, se celebrava el seu festival que portava al país nombrosos visitants.

Infotaula de geografia políticaÈlide

Localització
 37° 40′ 00″ N, 21° 30′ 00″ E / 37.66666667°N,21.5°E / 37.66666667; 21.5

Capital Elis
Modifica les dades a Wikidata
Èlide.

Èlide buidaModifica

Èlide buida era el districte nord de la regió d'Èlide, i on era la capital Elis. Generalment va exercir domini sobre el districte central de Pisatis, però molt menys sobre el districte sud, la Trifília. El país es dividia en dos parts: la plana de Peneios (pel riu Peneios i el seu afluent Ladon) i el país muntanyós de l'interior o Acròreia. El nom d'Èlide buida es va donar primer a la plana perquè era buida de muntanyes. La plana era la part més fèrtil de tot el país i produïa un lli fi de molta qualitat entre molts altres productes. El vi també era apreciat i s'utilitzava en gran quantitats al culte de Dionís a la ciutat d'Elis i al festival anomenat Thyia en el qual tres gerres s'omplien soles de vi. També hi havia molta fusta i pastures i les ovelles del país ja són esmentades en temps del rei mític dels epeis d'Èlide, Augeias; també els cavalls eren de considerable categoria i esmentats als poemes d'Homer. Es deia que les mules no podien engendrar al país, però això era degut al fet que les mules d'Èlide eren portades a Arcàdia per ser fecundades pels muls del país que eren considerats els millors de Grècia.[cal citació]

GeografiaModifica

Caps principals
  • Araxus
  • Kelonatas
  • Ikthys (avui Katákolo)
Golfs
  • Cyllene (al nord)
  • Kelonaticos
  • Cyparission
Rius
  • Alfeios o Alpheios
  • Peneios que neix al mont Erymantis
  • Ladon, afluent de l'anterior (avui Gastúni)

CiutatsModifica

La relació de ciutats es pot consultar a cadascun dels tres districtes: Èlide buida, Pisatis, i Trifília.

HistòriaModifica

Els antics habitants foren anomenats caucons. Es troben alguns rastres d'influència fenícia a la ciutat d'Elis (culte a Afrodita Urània). Els següents habitants foren els epeis (epeioi), que estaven emparentats amb els etolis. Els primers pobladors grecs foren dos fills d'Endimion (fill de Atlios), els germans Epeios i Etolos, els ancestres dels elians i dels etolis. El nom d'Elis va derivar d'Eleios, fill de Posidó i Euricida, germana d'Endimion i es va aplicar als habitants de l'Èlide buida.

Eleios va tenir com a successor el seu fill Augias -pare de Fileu-, que va fer la guerra a Hèrcules. Després, el regne es va dividir en quatre estats. El epeis van anar a la guerra de Troia amb 40 vaixells dels quatre estats, dels quals un era governat per Polixenos el nét d'Augeias. Homer esmenta els epeis i els pylians com a pobles de la costa de l'oest del Peloponès que anaren a la guerra de Troia. Polixenos fou l'únic dels quatre reis que va retornar de la guerra. En temps del seu nét, es va produir la invasió dels doris i l'Èlide fou donada al cap Oxilos i els seus etolis per pagar la seva participació en la conquesta.

Però etolis i epeis es van fusionar ràpidament i es va originar el poble dels elians. Un altre estat (Pisatis), poblat pels epeis, tenia per capital Pisa, antiga residència d'Oenomaos i Pèlops (que va donar nom al Peloponès), i era una confederació formada per vuit estats, però aquesta ciutat va desaparèixer més tard, probablement amb la conquesta dels elians. Pel mateix temps, els minies, expulsats de Lacònia, es van apoderar de Trifília i van expulsar els habitants originals, els caucons i parorets i s'hi van establir i van fundar sis ciutats estat. Hi vivien, a més dels minies, els epeis i els elians (que ja havien dominat abans els parorets i caucons sense expulsar-los). Vers el segle VIII aC, els elians d'Èlide buida van conquerir els estats de Pisatis i els de Trifília, que esdevingueren estats sotmesos, i amb el temps van assimilar els seus pobles.

El festival de Zeus a Olímpia, el feien els habitants de Pisatis, a la vora de la ciutat d'Olímpia. La conquesta de Pisa pels elians va suposar que el control del festival quedés encarregat als elians i els habitants de l'Èlide eren els agonotetes dels jocs olímpics. Els pisatans van voler recuperar la direcció del festival i en la VIII olimpíada, el 747 aC, van obtenir-ne la presidència amb l'ajut de Pheidon, tirà d'Argos, que participava en el festival. Però derrotat Pheidon pels espartans, els elians van recuperar la presidència del festival.

Durant la segona guerra messènica, els pisatans i els trifils es van revoltar i van ajudar els messènics mentre els elians ajudaven Esparta. Els pisatans eren manats pel seu rei Pantaleó, que va ocupar Olímpia durant la XXXIV olimpíada el 644 aC i van celebrar els jocs amb exclusió dels elians. Però la derrota dels messènics va suposar també la dels pisatans.

El 588 aC, en la XLVIII olimpíada, els elians sospitaren de la fidelitat del rei dels pisatans, Damophon, fill de Pantaleó, i van envair el seu país però es van retirar. El 572 aC, en la LII olimpíada, el rei de Pisatis, Pirros, germà i successor de Damophon, va envair Èlide ajudat per les ciutats de Dyspontos (Pisatis), Macistos i Skiluntos (a Trifília, ambdues) i fou derrotat, i les ciutats revoltades destruïdes. Després d'això, la pau va ser la norma en tota la regió d'Èlide.

En la Guerra del Peloponès, foren aliats d'Esparta fins a la pau de Nícies, el 421 aC. A partir de llavors, Esparta va començar a donar suport als petits estats per evitar que cap en pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de Lepreion a Trifília, que va demanar ajut als espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar-hi un exèrcit. Llavors, Elis va renunciar a la seva aliança i va entrar a la lliga entre Argos, Corint i Mantinea. El 420 aC, es va celebrar el festival olímpic, i els espartans en foren exclosos. Van lluitar en la Batalla de Mantinea contra Esparta (418 aC) i encara que, amb la victòria d'Esparta, aquesta va imposar la seva hegemonia, no es van restablir les antigues bones relacions.

Quan Esparta va imposar l'hegemonia sobre Atenes, Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributàries degudes a Esparta. Com que no ho van atendre, el rei Agis va envair el país el 402 aC i la guerra va durar tres anys, a finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutats de Trifília i Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanyós d'Acrorèia. El port de Cyllene fou lliurat a Esparta. El festival olímpic fou reclamat pels pisatans però, com que ara només eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petició fou rebutjada i Elis va conservar-ne la presidència (400 aC).

Després de la Batalla de Leuctres i la destrucció del poder espartà (371 aC), Elis va voler recuperar el domini de l'antiga Èlide, incloent-hi Trifília, però aquesta regió fou admesa en la confederació arcàdia (368 aC) que havia creat Epaminondes i estava tutelada per Tebes. També hi foren admeses les ciutats de l'Acrorèia. Èlide es va aliar llavors a Esparta contra Arcàdia i, el 366 aC, va començar la guerra contra Arcàdia. Els elians van ocupar Làsion i les altres ciutats d'Acrorèia, però els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnició al turó de Croníon, a Olímpia, i marxaren tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democràtic es va revoltar i va enderrocar l'oligarquia, però foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gràcies als quals van ocupar Pilos, una ciutat a la riba del Peneios a uns 15 km d'Elis. Els arcadis es van retirar i van deixar el combat en mans dels demòcrates; van tornar a l'any següent (365 aC) i van derrotar els elians en un lloc entre Elis i Cyllene. Elis va demanar ajut a Esparta, que va envair el sud-oest d'Arcàdia per distreure l'exèrcit de la lliga de la seva guerra a Èlide. Així, els elians van recuperar Pilos i van exterminar els demòcrates.

El 364 aC, es va celebrar la CIV Olimpíada. Els arcadis, mentrestant, havien rebutjat els espartans i conservaven guarnició prop d'Olímpia, van decidir retornar la presidència als pisatans en unió dels quals van celebrar els jocs. Els elians es van indignar i van atacar els arcadis prop d'Olímpia i els van vèncer. Els elians, després, van treure aquesta olimpíada (així com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadis es van emportar els tresors del temple d'Olímpia, però això fou vist malament pels mateixos ciutadans arcadis, que ho consideraren un sacrilegi, i especialment hi fou contrària la ciutat de Mantinea. L'assemblea de la lliga arcàdia va decidir compensar Èlide signant la pau i els hi van retornar Olímpia i la presidència dels jocs (362 aC).

Uns anys després, Èlide es va sotmetre voluntàriament a l'aliança macedònia, però amb la condició de no lluitar contra Atenes i Tebes. No foren presents a Queronea. Van restar en l'aliança fins a la mort d'Alexandre el Gran, el 323 aC.

Després, van lluitar contra el regent Antípater en la guerra lamiàca. El 312 aC, la ciutat d'Elis fou ocupada per Telesfor, general d'Antígon, que va fortificar la ciutadella amb la finalitat d'establir un principat independent al Peloponès, però un altre general, Ptolemeu, va expulsar Telesfor i va construir-hi noves fortificacions.

Després d'això, els elians es van aliar amb Macedònia i van ingressar en la Lliga Etòlia. Com que no van voler unir-se a la Lliga Aquea i van romandre dins la lliga Etòlia, foren atacats pels aqueus. Trifília, en canvi, es va unir a la Lliga Aquea.

Després de l'ocupació romana de Corint, el país fou posat sota domini romà. Es va permetre seguir celebrant els jocs olímpics.

En temps de l'emperador Julià l'Apòstata, Elis fou exonerada de tributs per acollir els jocs olímpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival fou abolit el 394 per Teodosi. El 396, el país fou devastat pel visigot Alaric I.

Va romandre en poder de l'Imperi Bizantí fins al 1205.

Vers el 1208, els cavallers francs de Patres van sortir vers la vall del Peneios. Guillem de Champlitte va establir la seva residència a Andrabida, un districte fèrtil a la riba dreta del Peneios. Jofre de Villehardouin va construir Glarentza, que va esdevenir el principal port de la costa oest de Grècia. Més tard, fou construït Castro Tornese a Glarentza, Castúni i Santameri.

Va passar, com la resta del Peloponès, als venecians i formà el districte de Belvedere (Morea occidental), nom que corresponia a la ciutadella d'Elis.

Amb els otomans el país es va despoblar.

ReiModifica