Època preestadística
Època preestadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials, per al·ludir al període anterior a l'existència de censos de població moderns, és a dir, amb finalitat estrictament demogràfica i amb una periodicitat establida per l'Estat. A Espanya, el primer cens de la sèrie estadística es va fer l'any 1857, per la qual cosa, tots els registres anteriors pertanyen a l'època preestadística.
Fonts per a la història de la població modifica
L'anàlisi del volum d'habitants i de la seua evolució és possible gràcies a registres amb valor o aprofitament demogràfic, elaborats per institucions eclesiàstiques o civils. Aquests registres sorgiren en la seua major part a l'edat mitjana i sovintegen, segons les àrees geogràfiques, a l'edat moderna.
A Espanya, el segle xviii va ser l'última fase de l'època preestadística, amb tres censos generals: el Cens de Campoflorido, el d'Aranda i el de Floridablanca. Fins i tot, alguns especialistes consideren aquests dos darrers com a part de l'època estadística, però ambdós manquen d'una regularitat preestablida.
Característiques modifica
Generalment els recomptes de l'època preestadística es feien per “focs”, “veïns” o “cases”, que constituïen unitats impositives. Per això, cal establir un quocient de conversió per avaluar els habitants, sovint 4 o 4,5 individus per casa.
Un dels problemes més freqüents és la fiabilitat, perquè els objectius fiscals o militars dels recomptes topetaven amb diferents graus d'ocultació o subregistre, tal com han posat en relleu algunes anàlisis internes dels censos o el contrast amb les sèries parroquials. En aquest darrer cas, els territoris del món catòlic presenten des del Concili de Trento arxius parroquials amb registres de batejos, matrimonis i defuncions, molt útils per a reconstruir les característiques demogràfiques.
Àrea dels països catalans modifica
A Catalunya, entre els recomptes preestadístics més importants tenim el fogatge de 1553, estudiat, transcrit i revisat per Josep Iglésies i Fort, el qual dona un total de 59.750 focs, és a dir, unes 240.000 persones, i a més a més, posa de relleu la ruralitat del Principat, on només Barcelona, Girona, Tortosa, Tarragona i Reus superaven els 500 focs.
Al regne de València els censos preestadístics més estudiats són els de 1510, el de Jeroni Munyós (1565-1572) i el de Caracena.
A les Balears hi han treballs de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1778 - 1820) i els arxius diocesans de Palma i de Ciutadella, on hi ha informació amb possible aprofitament demogràfic entre els volts de l'any 1560 i finals del segle xix.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Bernat, Joan Serafí i altres (1988). La población del País Valenciano en los siglos XVI al XIX, pàgines 354-379, en Pérez Moreda, V.; Reher, D.S. (coordinadors) Demografía histórica en España. Madrid: Fundación José Ortega y Gasset - Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7.
- Grup de Didàctica del Seminari d'estudis sobre la població del País Valencià (2002). La població valenciana actual. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara. ISBN 84-95213-33-8
- Muñoz Prada, Francesc; Soler Serratosa, Joan (1989). La demografía histórica catalana de los siglos XVI a XVIII: un balance bibliográfico del decenio 1974-1984, pàgines 269-284, dins Pérez Moreda, V.; Reher, D.S. (coordinadors) Demografía histórica en España. Madrid: Fundación José Ortega y Gasset - Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7.
- Moll Blanes, I. (1989). La demografía balear, pàgines 206-219, dins Pérez Moreda, V.; Reher, D.S. (coordinadors) Demografía histórica en España. Madrid: Fundación José Ortega y Gasset - Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7.
- Vidal Bendito, Tomàs (1989). La demografía baleárica contemporánea (etapa estadística: 1857-1981), pàgines 220-227, dins Pérez Moreda, V.; Reher, D.S. (coordinadors) Demografía histórica en España. Madrid: Fundación José Ortega y Gasset - Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7.