Èritres de Jònia

Èritres (grec antic: Ἐρυθραί, en llatí: Erythrae)[1] era una de les dotze ciutats de Jònia. Hi havia a la ciutat un temple d'Hèracles (que era adorat a la ciutat amb el nom d'Idea Dàctila; s'adorava també a Hèracles Ipocton a la regió de Melios (probablement vora les muntanyes de Mimas). Un altre temple era dedicat a Atena Pòlia, amb una imatge que era un xóanon o estàtua de fusta i tenia posició asseguda.

Infotaula de geografia físicaÈritres de Jònia
Erythrai amphitheatre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaÇeşme (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 38° 22′ 58″ N, 26° 28′ 51″ E / 38.382709°N,26.480827°E / 38.382709; 26.480827Coord.: 38° 22′ 58″ N, 26° 28′ 51″ E / 38.382709°N,26.480827°E / 38.382709; 26.480827

Territori d'ÈritresModifica

En el seu territori es mencionen algunes ciutats: Tucídides anomena Pteleon i Sidussa, i Plini el Vell Pteleon, Helos, i Dorium. També se sap d'una ciutat que es deia Embaton i una que es deia Cibèllia. Mela anomena Coryna, a la península però no se sap si li corresponia. El territori d'Èritres produïa abundant vi. La ciutat de Pàrion, a la Propòntida, fou una colònia sovint atribuïda a Èritres però que Estrabó assigna conjuntament a Èritres, Milet i Paros.

El nomModifica

El seu nom, segons Pausànies, derivaria d'Eritos, un fill de Radamantis de Creta, que la va establir, i va ser poblada per cretencs, licis, caris i pàmfils. Més endavant, Cleops fill de Codros, va reunir gent de totes les ciutats jòniques i les va enviar a viure a Èritres. Estrabó diu que Cnopos va ser el fundador de la ciutat amb el nom de Knopòpolis. Poliè el Macedoni explica que Cnopos es va fer amo de la ciutat després de matar als seus habitants. Hípies d'Eritrea explica que Cnopos va morir a mans d'Ortiges que va usurpar el poder, va exercir una extravagant tirania i finalment va ser assassinat. La història primitiva és de fet desconeguda.

Descripció del llocModifica

Estrabó diu que va rebre el seu nom quan la van poblar gent provinent d'Èritres de Beòcia i que era a una península anomenada dels teonis i dels eritreus; els teonis els situa al sud de l'istme i al nord situa a Clazòmenes, i entre ambdós als eritreus; el riu Hipocremnos era la frontera entre Èritres i Clazòmenes. Al sud la ciutat de Geres o Eres (Erae o Gerae) pertanyia a Teos. La península a l'oest de la línia entre Geres i el riu Hipocremnos era territori d'Èritres. Al nord-oest de Geres hi havia Còricos (Corycos) i un port anomenat Eritras i altres. Després de Còricos venia la petita illa d'Halonnesos, Argènion i el cap d'Èritres, i la punta de l'illa de Quios. A l'oest hi havia Argenion en una badia, i a la part oposada hi havia Èritres enfront de l'illa de Quios. Davant de la ciutat hi havia 4 illetes anomenades Hippi. La zona entre Èritres i l'Hipocremnos era anomenada Mimas i era muntanyosa i boscosa, i allí hi havia la ciutat de Cibèllia; a la punta nord-oest, anomenada Melena, hi havia una pedrera. A la vora de la ciutat hi havia un riu anomenat a les monedes Axos (Axus) però que podria ser el mateix que Plini esmenta amb el nom d'Aleos.

HistòriaModifica

Heròdot diu que els jonis parlaven quatre dialectes i que el que es parlava a Èritres i el de Quios era el mateix. Tot i així se sap d'una guerra entre la ciutat i l'illa en un període antic una mica al principi dels relats històrics, probablement la mateixa guerra que Anticledes esmenta a la seva obra "Nosti", que cita Ateneu de Nàucratis.

Durant la revolta jònica el 499 aC, els eritreus van aportar vuit vaixells a la flota rebel que va ser derrotada a Milet. Era una aportació molt reduïda, ja que Quios en va aportar 100. Durant la guerra del Peloponès era una ciutat tributària d'Atenes, i es va revoltar el 412 aC, segons Tucídides. En acabar la guerra va passar a Pèrsia i va romandre a les seves mans fins a l'arribada d'Alexandre el Gran a Jònia. Després va pertànyer a Antígon i a Seleuc I Nicàtor. Al final de la Guerra Romano-Síria entre Roma i el selèucida Antíoc III el gran, els romans van cedir territoris a Quios, Esmirna i Èritres que havien estat en el bàndol romà.

Sibil·les i personatgesModifica

Èritres va ser famosa per les seves sibil·les. Estrabó anomena simplement Sibil·la a una profetessa de temps molt antics, i parla d'una altra en temps d'Alexandre el Gran, anomenada Atenais, que va profetitzar per al conqueridor. La Sibil·la d'Èritres tenia un gran prestigi, ja que quan es van cremar els Llibres sibil·lins, la nova col·lecció es va recopilar fonamentalment en aquesta ciutat l'any 76 aC. A les monedes s'anomena Théa a aquesta sibil·la, i se la considera nascuda a Eritrea o potser a Marpessa. Una sibil·la posterior que profetitzava a aquesta mateixa ciutat es deia Atenàide.

Personatge famós de la ciutat va ser Heràclides d'Eritrea, un metge de l'escola d'Apol·loni Herofileu i contemporani d'Estrabó.

El final de la ciutatModifica

La ciutat va existir durant tot el període romà i encara s'esmenta avançat l'Imperi.

Correspon a l'actual ciutat de Ritri. Es conserven les muralles, el teatre (bastant gran, al nord de la ciutat i excavat a la roca), alguns carrers, tombes, aqüeductes, terrasses, temples. L'acròpoli és a uns 180 metres de la costa. Queden restes del port que era a la boca del riu Aleos.[2]

ReferènciesModifica

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 784. ISBN 9788441224223. 
  2. Smith, William (ed.). «Erythrae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èritres de Jònia