Èsac

heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia

Segons la mitologia grega, Èsac (en grec: Αίσακος), fou un heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia.

Infotaula personatgeÈsac

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAsterope (en) Tradueix i Hesperia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareAlexírroe i Arisbe Modifica el valor a Wikidata
ParePríam Modifica el valor a Wikidata

Èsac, segons Ovidi

modifica
 
Èsac i Hespèria, gravat de Virgil Solis per al llibre XI de Les Metamorfosis d'Ovidi, any 1563.

Segons Les Metamorfosis d'Ovidi, Èsac era un fill il·legítim del rei de Troia Príam, nascut de la seva relació secreta amb la nimfa Alexírroe. Els seus avis paterns eren a Laomedó de Troia i la nimfa Estrimo mentre que el seu avi matern era el déu fluvial Granic. Èsac vivia al camp prop de Troia i un dia va topar-se amb la nimfa Hespèria, filla de Cebrèn, de qui es va enamorar, però aquesta morí per la picada d'una serp i Èsac, desesperat, es llançà de cap al mar. En la seva caiguda, però, va aparèixer la seva besàvia Tetis i el va convertir en un cabussó.

Èsac, segons Apol·lodor

modifica

Segons la Biblioteca d'Apol·lodor, Èsac era fill del rei Príam i una de les seves esposes, Arisbe. Els seus avis paterns eren Laomedó de Troia i la nimfa Estrimo mentre que el seu avi matern era Merops, rei de la ciutat mísia de Percote i de qui va heretar el do d'interpretar els somnis. En una ocasió, l'esposa del seu pare Hècuba va contar-li un somni que havia tingut i Èsac li va revelar que tindria un fill (en referència a Paris) que causaria la ruïna de Troia. Posteriorment es va casar amb la nimfa Asterope, filla del déu fluvial Cebrèn, però aquesta morí per la picada d'una serp i Èsac, desesperat, es llançà de cap al mar.

Referències

modifica
  • Pseudo-Apol·lodor: Bibliotheca 3.12.5.
  • Ovidi: Les Metamorfosis, Llibre XI, 749-759.
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 92 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
  • Grimal, Pierre: Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Paris: P.U.F., 1999. (Col·lecció Grands dictionnaires). ISBN 2130503594.