Éclair
Un éclair, de vegades també dit pas, palo, llampec o bastó de Jacob (al País Valencià és habitual dir-ne «palo català»),[1] és un congret fi fet amb pasta de lioneses, a la qual es dona una forma allargada i es forneja fins que és cruixent i buit, i que habitualment es farceix.[2]
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Gastronomia | gastronomia de França |
| Detalls | |
| Tipus | rebosteria |
| Ingredients principals | massa de lioneses, glacejat i ou |
Cal no confondre aquest congret amb el pepito de crema de Valladolid o amb el xuixo de Girona, tots dos són elaborats amb una altra pasta i tècnica.
Origen modifica
L'éclair es va crear durant el segle xix a França, on va ser anomenat «pain à la Duchesse» o «petite duchesse» fins al 1850.[3] El primer testimoniatge escrit en francès va ser en la dècada del 1860.[4][5] Alguns historiadors del menjar especulen que els éclairs van ser fets per la primera vegada pel famós cap de cuina francès Marie-Antoine Carême (1784–1833).
Etimologia modifica
Éclair (en francès) significa ‘llampec’. Es creu que va rebre aquest nom per la forma en la qual brilla quan és cobert amb el glaçatge.
Característiques modifica
Es fan de la mateixa pasta que les lioneses, la diferència amb les quals és que aquestes són rodones. Quan aquestes són farcides de crema de llet i cobertes amb salsa de xocolata són profiteroles. Si les boletes de pasta es fregeixen en comptes de coure's en el forn, s'obtenen bunyols dolços en comptes de lioneses, molt habituals en la cuina catalana i altres cuines. Amb aquesta mateixa pasta i farciment es poden fer uns cercles grans, de talla familiar, que a Catalunya es diuen tortells.
Tradicionalment l'éclair es farcit de crema pastissera de vainilla o xocolata, o bé amb nata, i sol cobrir-se amb xocolata setinada. Altres farciments inclouen crema de llet aromatitzada amb cafè soluble, cacau, rom, fruita o puré de castanyes. A Catalunya no se sol glaçar sinó que s'empolsa de sucre de llustre.
Variants modifica
A Catalunya sol emplenar-se de crema catalana, normalment amb canyella i no vainilla.
A Costa Rica farcits amb diversos ingredients i setinats són coneguts tant com éclaires o duquesses com, tradicionalment i de manera accentuada a Cartago, en la categoria de embustes (és a dir tosteles).[6]
A l'Argentina aquest tipus de pastís, invariablement cobert amb fondant de xocolata, es denomina palo jacob o jacobo.
A Veneçuela es coneixen com a ecler.
A Perú, Equador[7] i Guatemala es coneix com a relámpago i generalment es ven en pastisseries.[2] En general són coberts de xocolata o caramel.[8]
Referències modifica
- ↑ Fàbrega i Colom, Jaume. Cuina i cultura del gust al País Valencià. El patrimoni culinari.
- ↑ 2,0 2,1 Bustíos de Sanguineti, María Luisa. Recetas económicas y prácticas de cocina y repostería (en castellà), circa 1960.
- ↑ Montagné, Prosper. Larousse gastronomique; the encyclopedia of food, wine & cookery.. Crown Publishers, 1961, p. 357. OCLC 1035893283.
- ↑ Oxford English Dictionary, 1861. Petit Larousse, 1863.
- ↑ Gouffé, Jules. «Entremets détachés». A: Le Livre de Pâtisserie (PDF) (en francès). París: Hachette, 1873, p. 288.
- ↑ Ross, Marjorie. Entre el comal y la olla: fundamentos de gastronomía costarricense. San José, Costa Rica: Universidad Estatal a Distancia, 2001. ISBN 9789968311281.
- ↑ «Relámpagos clásicos» (en castellà). www.larevista.ec, 19-06-2016. [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ «Navidad: deliciosos relámpagos para preparar en fiestas» (en castellà). El Comercio, 23-12-2018. [Consulta: 29 gener 2019].