Édouard Dolléans

Édouard Dolléans (nascut el 1877 a Saint-Fargeau-Ponthierry, mort el 1954 a Villeblevin) va ser un historiador francès especialitzat en la classe obrera, així com polític d'esquerres dins del Front Popular abans de la Segona Guerra Mundial. Va ser un dels col·laboradors més destacats de la Revue d'économie politique, així com l'autor d'una història del moviment obrer en tres volums (1948-1963), dividida en tres volums i que abasten els anys que van de 1830 a 1953.

Infotaula de personaÉdouard Dolléans
Biografia
Naixement9 abril 1877 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Fargeau-Ponthierry (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Villeblevin (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 16 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador del moviment obrer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i obraModifica

Llicenciat en dret, va ser també treballador en fàbriques i foneries de zinc a la Vieille Montagne, a Kelmis (Bèlgica). Va ser membre de la redacció de La Révolution prolétarienne, que s'oposava en la participació a la Primera Guerra Mundial i no estava d'acord amb allò que anomenaven la "bolxevització" del Partit Comunista Francès i de l'Internacional Comunista. La seva influència principal al llarg de tota la seva vida va ser Proudhon, i el sindicalisme revoluciuonari d'abans de 1914. De jove va ser amic de Charles Péguy i Henri Bergson.

Especialitzat en qüestions econòmiques, a més de la seva tasca com a historiador fou membre de la secretaria d'estat d'esports i espectacles dirigida per Léo Lagrange durant el govern del Front Popular el 1936, així com cap de gabinet del sots-secretari d'estat de treball, Philippe Serre, el 1937, quan el govern ja feia fallida. Una de les seves primeres obres, Le Comptabilisme, ha estat considerada per l'economista Charles Rist com un precedent de les teories keynesianes. També va ser fundador de la col·lecció Masses et militants d'Éditions Ouvrières.[1]

Sent a l'època professor a la facultat de dret de la Universitat de París, coonjuntament amb Georges Bourgin i Jean Maitron, el 1948, va ser un dels artífexs de l'Institut français d'histoire sociale, ens del qual va ser vicepresident.[2] Mort el 2 de setembre de l'any 1954 a causa d'una crisi cardíaca, fou enterrat al cementiri del Père-Lachaise, a la 16a divisió, i va donar la seva biblioteca i els seus arxius a l'Institut que ell havia contribuït a crear[3]

BibliografiaModifica

  • « Le Caractère religieux du socialisme », Revue d'économie politique, 1906, p. 425 i següents.
  • Le Chartisme, 1830-1848, Paris, H. Floury, 1912-1913.
  • Alphonse Merrheim, CCEO-CGT, 1939.
  • Histoire du travail, J. Loviton, 1943.
  • Drames intérieurs, Denoël, 1944.
  • Proudhon. Col. "Leurs figures", Gallimard, 1948.
  • Histoire du mouvement ouvrier. tome I: 1830 à 1871, Librairie Armand Colin, 1948 ; reeditat el 1967 Volum 1
  • Histoire du mouvement ouvrier. Tome II: 1871 à 1920, Coll. "Économie, Sociétés, Civilisations", Librairie Armand Colin, 1948 ; réédition 1967 Volum 2
  • Histoire du mouvement ouvrier. Tome III: 1921 à nos jours, Coll. "Économie, Sociétés, Civilisations", Librairie Armand Colin, 1953 ; réédition 1967 Volum 3
  • Féminisme et mouvement ouvrier : George Sand, Les Éditions ouvrières, 1951.
  • Histoire du travail en France, mouvement ouvrier et législation sociale. Tome 1: Des origines à 1919 Domat-Montchrestien, 1955.
  • Histoire du travail en France, mouvement ouvrier et législation sociale. Tome 2: De 1919 à nos jours Domat-Montchrestien, 1955.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica