Édouard J. Maunick

escriptor mauricià

Édouard Joseph Marc Maunick (districte de Flacq, 23 de setembre de 193110 d'abril de 2021) fou un poeta, periodista i diplomàtic mauricià. En 1989 va guanyar el primer Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana.[1]

Infotaula de personaÉdouard J. Maunick
Biografia
Naixement(fr) Joseph Marc Maunick Modifica el valor a Wikidata
23 setembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Centre de Flacq (Maurici) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Ambassador of Mauritius to South Africa (en) Tradueix
1994 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i escriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPrésence Africaine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

Maunick era un mestís o mulat, i com a tal va ser objecte de discriminació per part de negres i blancs. Va treballar breument com bibliotecari a Port-Louis abans d'anar a París el 1960, on va escriure, va donar conferències i va dirigir per a la Coopération Radiophonique. També va ser un col·laborador freqüent de "Présence Africaine" i altres revistes pròximes al panafricanisme. En 1982 va entrar a la UNESCO el 1982, on esdevingué director d'intercanvis culturals i de la Col·lecció UNESCO d'Obres Representatives fundada per Roger Caillois. De 1985 a 2001 fou membre de l'Alt Consell de la Francofonia. De 1994 a 1995 fou ambaixador de Maurici a Sud-àfrica.

El treball de Maunick no es basava en la recerca més tradicional de les arrels per establir una identitat individual. En comptes d'això, lamentava el seu propi aïllament i la persecució del seu poble en col·leccions de poesia com Les Oiseaux du sang (1954), Les Manèges de la mer (1964), i Mascaret o el livre de la mer et de la mort (1966). El seu Fusillez-moi (1970) va ser escrit com a protesta contra els negres que mataven negres a la Guerra de Biafra. Entre els treballs posteriors hi ha Africaines du temps jadis (1976) i En mémoire de mémorable suivi de Jusqu'en terre Yoruba (1979).

Guardons modifica

En 1989 va obtenir el Premi Tchicaya U Tam'si de Poesia Africana.[2] El 16 d'octubre de 2003 va rebre el Grand prix de la francophonie, concedit per l'Acadèmia Francesa. En 1977 el Premi Guillaume Apollinaire per Ensoleillé vif. També va ser guardonat com a Gran Oficial de l'Orde del Lleó de Senegal, comanador de l'Orde de les Arts i de les Lletres i oficial de la Legió d'Honor.

Obres modifica

  • 1954: Ces oiseaux du sang;
  • 1954: Les manèges de la mer;
  • 1966: Mascaret ou le livre de la mer et de la mort;
  • 1970: Fusillez-moi;
  • 1977: Ensoleillé vif;
  • 1965: Jusqu'en terre Yoruba;
  • 1979: En mémoire du mémorable suivi de Jusqu'en terre Yoruba;
  • 1982: Désert archipel suivi de Cantate païenne pour Jésus Fleuve;
  • 1983: Nja Mahdaoui Préface et poèmes;
  • 1985: Saut dans l'arc en ciel;
  • 1987: Le cap de désespérance, Soweto;
  • 1987: Un arbre en est la cause;
  • 1987: Mandela mort et vif;
  • 1988: Paroles pour solder la mer;
  • 1988: Anthologie personnelle;
  • 1989: Pays de permission;
  • 1990: Toi laminaire (Italiques pour Aimé Césaire);
  • 1996: De sable et de cendre;
  • 2000: Seul le poème;
  • 2001: Mandela mort et vif/Mandela dead and alive;
  • 2001: Elle et île de la même passion;
  • 2004: Brûler à vivre/Brûler à survivre;
  • 2005: 50 quatrains pour narguer la mort (Bartoldi, Maurice);
  • 2006: 50 quatrains pour narguer la mort suivi de Contre silence (Seghers).

Referències modifica

  1. David Coward A History of French Literature: From Chanson de geste to Cinema 2008 - 640 "..in essays and a novel by Marcel Cabon (1912–72), defender of enracinement, while Édouard Maunick (b. 1931) maintained faith with the ideals of Negritude, and Malcolm de Chazal (1902–81) pursued a more visionary course."
  2. University, Bloomington. «African Book Awards Database». .indiana.edu, 2008.

Bibliografia modifica

  • Jean-Louis Joubert, Édouard J. Maunick : poète métis insulaire, Paris, Présence africaine, 2009, 94 p. ISBN 978-2-7087-0801-3
  • Lilyan Kesteloot, « Édouard Maunick », in Anthologie négro-africaine. Histoire et textes de 1918 à nos jours, Vanves, EDICEF, 2001 (nouvelle éd.), p. 324-326
  • Martine Mathieu-Job, « Édouard J. Maunick », dans Christiane Chaulet Achour, avec la collaboration de Corinne Blanchaud, (dir.), Dictionnaire des écrivains francophones classiques : Afrique subsaharienne, Caraïbe, Maghreb, Machrek, Océan Indien, éd. Honoré Champion, Paris, 2010, p. 299-303 ISBN 978-2-7453-2126-8
  • Jasmina Šopova et Jean-Louis Joubert (dir.), Edouard J. Maunick : hommage (anthologie), Paris, L'Harmattan, 1992, 207 p. ISBN 2-7384-1476-1

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Bernard Noël
Treize case du Je
Premi Guillaume Apollinaire
1977
Succeït per:
Jean-Claude Renard
Obra general
Precedit per:
Bronislaw Geremek
Grand prix de la francophonie
2003
Succeït per:
Albert Memmi