Édouard Philippe

polític francès

Édouard Philippe (Ruan, 28 de novembre de 1970) és un advocat i polític francès, alt funcionari i escriptor. Membre del partit Unió per a un Moviment Popular, denominat actualment Els Republicans, entre 2010 i 2017 va ser alcalde de Le Havre. El 2012 va ser triat diputat pel setè districte del Sena Marítim. Des del 15 de maig de 2017 és el primer ministre de França, nomenat pel president Emmanuel Macron.

Infotaula de personaÉdouard Philippe
Édouard Philippe (cropped).jpg
 Primer Ministre de França 

15 maig 2017 -
Bernard Cazeneuve
 Diputat al Parlament Francès 

20 juny 2012 - 15 juny 2017 - Jean-Louis Rousselin

 Diputat al Parlament Francès 

23 març 2012 - 19 juny 2012
Jean-Yves Besselat

 Maire Le Havre

24 octubre 2010 - 20 maig 2017
Antoine Rufenacht - Luc Lemonnier
 President Agglomeration community of Le Havre

2010 - 25 juny 2017
Antoine Rufenacht - Luc Lemonnier
 Conseller general Consell General del Sena Marítim

17 març 2008 - 22 abril 2012
Jean-Yves Besselat
Circumscripció: Cantó de Le Havre-5

 Conseller regional a França Alta Normandia

29 març 2004 - 18 març 2008
Dades biogràfiques
Naixement 28 de novembre de 1970 (46 anys)
Rouen
Alma mater Escola Nacional d'Administració (1995–1997)
Institut d'Estudis Polítics de París (–1992)
École de Gaulle-Adenauer (–1988)
Alçada 194 cm
Activitat professional
Ocupació polític
Ocupador Areva (2007–2010)
Altres dades personals
Partit polític Els Republicans (2015–)
Unió per a un Moviment Popular (2002–2015)
Partit Socialista (1990–1992)

Facebook: edouard.philippe.77 Twitter: EPhilippePM
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer a Ruan, el seu pare és de Le Havre i la seva mare de Lille. Va estudiar primer a Ruan i el batxillerat a Bonn (Alemanya) on el seu pare era director del liceu francès. Es va graduar a l'Institut d'Estudis Polítics i posteriorment va estudiar en l'ENA, Escola Nacional d'Administració. (1995-1997).[1]

Trajectòria políticaModifica

Philippe va començar en la política formant part durant dos anys de l'ala socialdemòcrata del Partit Socialista recolzant a Michel Rocard abans d'acostar-se a la dreta.

El 2001, es va unir a l'equip municipal d'Antoine Rufenacht, llavors alcalde de Le Havre, on es va convertir en l'assistent encarregat dels assumptes legals.

El 2002 va ser candidat a les eleccions parlamentàries pel districte 8 de Seine-Maritime. Aquest mateix any, Alain Juppé li va plantejar participar en la fundació del partit Unió per un Moviment Popular, antecessor dels Republicans, amb l'objectiu de reunir a tots els partits polítics de la dreta i poder concentrar un gran moviment popular. Va ocupar el càrrec de Director General de serveis fins a la renúncia d'Alain Juppé el 2004.

Posteriorment va treballar com a advocat de la signatura Debevoise & Plimpton LLP i va ser triat conseller regional de l'Alta Normandia (2004-2008).

Membre del gabinet d'Alain Juppé en el Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Planificació, es va unir al grup Areva com a director d'Assumptes Públics (2007-2010).

El 2008, Édouard Philippe va ser triat conseller general de Seine-Maritime en el municipi de Le Havre-5. També va ser nomenat vicealcalde a càrrec del desenvolupament econòmic i del port, de l'ocupació, de la formació, de l'educació superior i de les relacions internacionals. El 2009 es va convertir en alcalde adjunt responsable de la planificació urbana, habitatge, Gran París i el desenvolupament portuari.

El 24 d'octubre de 2010, el consell li va triar alcalde de Le Havre després de la renúncia d'Antoine Rufenacht. Es va convertir en president de la comunitat urbana de Le Havre el 18 de desembre següent.

Va ser suplent de Jean-Yves Besselat, diputat de Sena Marítim (districte 7, Le Havre oest), des de 2007 fins al 23 de març de 2012 quan es va convertir en diputat després de la seva mort, però no va ocupar l'escó en l'Assemblea atès que les sessions de treball estaven ajornades a causa de la campanya presidencial. Va ser triat en les següents eleccions.

El 23 de de març de 2014, va encapçalar la llista per a les eleccions municipals i va ser triat en primera volta amb el 52,04% dels vots. Va ser també reelegit membre de la comunitat de Le Havre.

Eleccions Presidencials de 2017Modifica

Va formar part de l'equip de campanya d'Alain Juppé, candidat dels Republicans a les primàries presidencials del 2016. És el seu co-portaveu al costat de Benoist Apparu.[2] Al juny de 2016, va participar en la reunió del grup Bilderberg.[3] El 2 de març de 2017, en relació amb el cas Fillon, va deixar l'equip de campanya de François Fillon en les eleccions presidencials.[4] Per respectar la llei sobre l'acumulació de mandats va renunciar a presentar-se a les eleccions legislatives de 2015-2017.[5]

Primer ministre de FrançaModifica

El 15 de maig de 2017 va ser nomenat primer ministre de França, pel president Emmanuel Macron. En la cerimònia de traspàs de poders amb el seu predecessor Bernard Cazeneuve va assenyalar: «Sóc un home de dretes».[6]

Vida personalModifica

Està casat amb Édith Chabre, directora executiva de l'Institut d'Estudis Polítics de París i tenen 3 fills.

PublicacionsModifica

  • Amb Gilles Boyer, Edicions Flammarion,  «Fiction politique », març 2007, ISBN 2081237725 i 9782081237728
  • Amb Gilles Boyer, Edicions Jean-Claude Lattès, « Romans contemporains », 2011, ISBN 2709637553 i 9782709637558

DocumentalModifica

  • 2015 : Édouard, mon pote de droite, realitzat pel cineasta Laurent Cibien -company d'estudis de Philippe- durant la campanya de les eleccions municipals a Le Havre. El documental mostra les seves facetes com a professional i polític. Amb el comentari del cineasta sobre la seva obra.[7]

ReferènciesModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Philippe  
  1. «14th World Conference Cities and Ports» (en en). [Consulta: 15 maig 2017].
  2. «Chaque mercredi, à 8h30,
 la task force Juppé se réunit...» (en fr). , 02-03-2015 [Consulta: 15 maig 2017].
  3. Error en el títol o la url.«».
  4. «François Fillon : "Jugez-moi sur mon parcours"» (en fr-fr). , 02-03-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
  5. «Ces barons locaux qui renoncent au Palais-Bourbon» (en fr). , 28-04-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
  6. Bassets, Marc «Macron nombra primer ministro al conservador moderado Édouard Philippe» (en es). , 15-05-2017 [Consulta: 15 maig 2017].
  7. « "A través de l'Édouard vull comprendre la fàbrica del poder en la França actual" »