Émile Étienne Guimet
Émile Étienne Guimet (Lió, 2 de juny de 1836 - Fleurieu-sur-Saône, 12 d'octubre de 1918) fou un arqueòleg, músic i historiador francès.
  | |
| Nom original | (fr) Émile Guimet |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 juny 1836 Lió (França) |
| Mort | 12 octubre 1918 (82 anys) Fleurieu-sur-Saône (França) |
| Sepultura | Cimetière de Loyasse |
| Director de museu Museu Guimet | |
| 1889 – 12 octubre 1918 – Alexandre Moret → | |
| Director de museu Musée d'histoire naturelle - Guimet | |
| 1879 – 1889 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | col·leccionista d'art, compositor, industrial, arqueòleg, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Jean Guimet |
| Pares | Jean Baptiste Guimet i Zélie Bidauld |
Premis
| |
  | |
Era fill d'un químic distingit, Jean Baptiste Guimet, i sense deixar de dirigir la fàbrica que li llegà el seu pare, es donà a conèixer com a literat, músic i arqueòleg. Viatjà per quasi tota Europa, Egipte, Xina, Japó i la India, i amb els objectes que recollí en les seves expedicions fundà a Lió (1878) el Museu d'Història de les Religions, que després fou traslladat a París, i se li donà el nom del seu fundador.
Publicà les obres següents:
- A travers de l'Espagne; (Lió, 1865)
- Cinq jours à Dresde; (Lió, 1865)
- Croquis égyptiens; (París, 1867)
- L'Orient d'Europe au fusain; (París, 1868)
- La musique populaire; (Lió, 1870)
- L'Ascia des égiptiens; Etude sur la dédicace des tombeaux gallo-romains; (Lió, 1872)
- Arabes et Kabyles, pasteurs et agriculteurs; (Lió, 1873)
- Esquisses scandinaves, relation d'anthropologie et d'archéologie préhistorique; (París, 1875)
- De l'origine des anciens peuples du Méxique; (Lió, 1875)
- Travaux de M. de Chabas sur les temps de l'Exode; (Lió, 1875)
- Aquarelles africaines, études et correspondances; (París, 1877)
- Mémoires sur les outremers; (Lió, 1877)
- Exposition universelle; (París, 1878)
- Promenades japonaises; (París, 1878; 2a sèrie, París, 1880)
- Chants populaires du Lyonnais; (Lió, 1882)
- Okoma; novel·la japonesa (París, 1883)
- Le théâtre au Japon; (París, 1886)
- Huit jours aux Indes; (París, 1889)
- Le dieu d'Apulée; (París, 1895)
- L'Isis romaine; (París, 1896)
- Les fouilles d'Antinoe, Egypte; (París, 1897)
- La Chine ancienne et moderne; (Ruan, 1898)
- Plutarque et l'Egypte; (París, 1898)
- Les Isiaques de la Gaule; (París, 1900)
- Symboles asiatiques trouvés à Antinoe; (París, 1903)
- Le dieu aux bougeons; (Mâcon, 1905)
- Les musées de la Grèce; (París, 1905)
- Les chrétiens à l'Empire romain; (París, 1909)
- Lucien de Samosate, philosophe; (París, 1910)
- Notes politiques et sociales; (París, 1910)
- La peinture chinoise au Musée Guimet; (París, 1910)
- Les âmes égyptiennes; (París, 1913)
- Après la guerre; ([Fleurieu-sur-Saône, 1916)
Moltes d'aquestes obres estan il·lustrades pel mateix autor, què, a més, va compondre l'òpera Taï-Tsang, l'oratori Le feu du ciel, el ball d'espectace L'oeuf blanc et l'oeuf rouge; Les Djins; un Panis angelicus i nombroses melodies, duets, quartets, misses, etc.
Petita galeria d'objectes del Museu Guimet modifica
-
Terracuita de Mojopahit -
Divinitat femenina de Cambodja -
Grup de figures del Vietnam -
Porcellana xinesa del període Canton -
Escena d'un combat del segle I després de Crist, tresor de Beagram, regió de Kapiça, Afganistan -
La deessa Shiva ballant, figura de la India -
Paravent d'Okusai (Japó) -
Medalló tibetà -
Terra pura del Buda (fragment). Pintura mural, procedent de Kucha (Xinjiang), dinastia Tang meitat del segle VIII -
Cap de Jina, fusta amb rastres de policromia, segle xviii, Nepal
.jpg)
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Étienne Guimet |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 277 (ISBN 84-239-4527-8)