Étienne Bonnot de Condillac

Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780)[1] va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això. Se'l sol considerar un continuador de l'obra de John Locke. Des del vessant educatiu, cal recordar les experiències que portà a terme com a preceptor de l'infant Ferran de Borbó, hereu del ducat de Parma, recollides en un llibre.[2]

Infotaula de personaÉtienne Bonnot de Condillac
Etienne de Condillac.jpg
Biografia
Naixement30 setembre 1714
Grenoble (França)
Mort3 agost 1780 (65 anys)
Beaugency (França)
  Seat 31 of the Académie française (en) Tradueix 

Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
Camp de treballFilosofia
OcupacióFilòsof, economista, escriptor, psicòleg i enciclopedista
AlumnesPierre Laromiguière, Destutt de Tracy i Maine de Biran
Modifica les dades a Wikidata

PensamentModifica

Condillac es considera el pare del sensualisme, doctrina segons la qual tot coneixement depèn dels sentits, no hi ha idees innates i el que cal fer és desenvolupar al màxim les capacitats de cada sentit, diferents en cada persona. Segons aquestes capacitats i les experiències viscudes, es forma la personalitat. En aquest procés, s'adquireixen els conceptes bàsics, transmesos mitjançant el llenguatge, que modela el pensament i ajuda al progrés[3] social. Aquest llenguatge crea per abstraccions, a partir de les dades sensorials, unitats de comunicació que s'usen per a la convivència.

La convivència ha d'estar regulada per normes, en què es barregen l'economia i la política. Partidari del liberalisme econòmic, afirmà que els preus s'autoregulen perquè en tot intercanvi cada part vol obtenir un benefici i, per tant, busca els mecanismes per a l'acord. Per la preeminència de l'economia i la negació de tota realitat fora de la persona, va ser acusat de materialisme pels seus detractors, etiqueta que ell va refusar repetidament.

ReferènciesModifica

  1. «Étienne Bonnot de Condillac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 22.
  3. Bustos Guadaño, E., Filosofía del lenguaje, (1999) Cuadernos UNED

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bonnot de Condillac