Étienne Bonnot de Condillac
Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780)[1] va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això. Se'l sol considerar un continuador de l'obra de John Locke. Des del vessant educatiu, cal recordar les experiències que portà a terme com a preceptor de l'infant Ferran de Borbó, hereu del ducat de Parma, recollides en un llibre.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1714 Grenoble (França) |
| Mort | 3 agost 1780 (65 anys) Beaugency (França) |
| Seient 31 de l'Acadèmia Francesa | |
| 1768 – 1780 ← Pierre-Joseph Thoulier d'Olivet – Louis-Élisabeth de La Vergne de Tressan → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Lloc de treball | Ginebra Parma |
| Ocupació | filòsof, enciclopedista, sacerdot catòlic, psicòleg, economista, escriptor |
| Membre de | |
| Alumnes | Pierre Laromiguière, Destutt de Tracy i Maine de Biran |
PensamentModifica
Condillac es considera el pare del sensualisme, doctrina segons la qual tot coneixement depèn dels sentits, no hi ha idees innates i el que cal fer és desenvolupar al màxim les capacitats de cada sentit, diferents en cada persona. Segons aquestes capacitats i les experiències viscudes, es forma la personalitat. En aquest procés, s'adquireixen els conceptes bàsics, transmesos mitjançant el llenguatge, que modela el pensament i ajuda al progrés[3] social. Aquest llenguatge crea per abstraccions, a partir de les dades sensorials, unitats de comunicació que s'usen per a la convivència.
La convivència ha d'estar regulada per normes, en què es barregen l'economia i la política. Partidari del liberalisme econòmic, afirmà que els preus s'autoregulen perquè en tot intercanvi cada part vol obtenir un benefici i, per tant, busca els mecanismes per a l'acord. Per la preeminència de l'economia i la negació de tota realitat fora de la persona, va ser acusat de materialisme pels seus detractors, etiqueta que ell va refusar repetidament.
ReferènciesModifica
- ↑ «Étienne Bonnot de Condillac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 22.
- ↑ Bustos Guadaño, E., Filosofía del lenguaje, (1999) Cuadernos UNED
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bonnot de Condillac |
- Biografia d'Étienne Bonnot de Condillac. Arxivat 2012-05-28 a Wayback Machine. (francès)
- Comentari de l'obra d'Étienne Bonnot de Condillac. (francès)