Jean-Étienne Guettard va ser un geòleg, mineralòleg, botànic i naturalista francès nascut el 22 de setembre de 1715 a Étampes i mort el 6 de gener de 1786 a París.

Infotaula de personaÉtienne Guettard
Jean-Étienne Guettard.jpg
modifica
Nom original(fr) Jean-Étienne Guettard modifica
Biografia
Naixement22 setembre 1715 modifica
Étampes (França) modifica
Mort7 gener 1786 modifica (70 anys)
París modifica
Activitat
Camp de treballGeologia modifica
OcupacióConservador, botànic, geòleg, paleontòleg i naturalista modifica
ProfessorsRené Antoine Ferchault de Réaumur i Antoine de Jussieu modifica
AlumnesAntoine Lavoisier modifica
Influències
Obra
Abreviació d'autor en botànicaGuett. modifica

La seva signatura com a botànic és Guett.

Va ser el primer a plantejar la hipòtesi, el 10 de maig de 1752, que el Puis de les muntanyes d'Auvèrnia (Monts du Cantal) podien ser volcans extints.

BiografiaModifica

Estudià medicina i va ser el conservador de les col·leccions d'història natural del duc d’Orléans. Va ser professor de botànica de l'Académie des sciences.[1] Va ser alumne de René-Antoine Ferchault de Réaumur (1683-1757) i d'Antoine de Jussieu (1686-1758).

Carl von Linné (1707-1778) li dedicà el gènere Guettarda dins la família Rubiaceae.

ObresModifica

  • Observations sur les plantes (Durand, Paris, deux volumes, 1747), on cita les seves observacions i les del seu avi, Descurain, pharmacien à Étampes.
  • Carte minéralogique, où l'on voit la Nature des terreins du Canada et de la Louisiane. Dressée par Philippe Buache de l'Ac. des Sciences sur les recherches et pour un Mémoire de Mr Guettard de la même Acadadémie. 1752. (C'est la première carte minéralogique de l'Amérique du Nord.[2])
  • Mémoires sur différentes parties des sciences et arts (L. Prault, Paris, 3 volumes, 1768-1770).
  • Traduí l’Histoire naturelle... de Plini el Vell (Paris, douze volumes, 1771-1782).
  • Mémoires sur la minéralogie du Dauphiné (imprimerie de Clousier, Paris, 2 volumes, 1779).
  • Atlas et description minéralogiques de la France, entrepris par ordre du Roi (Didot l'aîné, Paris, 1780).

Notes i referènciesModifica

FontModifica

  • Adrien Davy de Virville (dir.) (1955). Histoire de la botanique en France. SEDES (Paris) : 394 p.

Enllaços externsModifica