Íñigo Manrique de Lara y Quiñones
Íñigo Manrique de Lara y Quiñones[Nota 1] (?,? - Còrdova, 1 de març de 1496) va ser un religiós castellà, bisbe de Lleó (1484-1485) i de Córdova (1485-1496)[1] i inquisidor general coadjutor (1494-1496). No s'ha de confondre, com afirma Manuel Risco que va passar a nombrosos catàlegs episcopals antics, amb el seu oncle Íñigo Manrique de Lara, que va arribar a ser arquebisbe de Sevilla.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1r març 1496  Còrdova |
| Bisbe de Còrdova | |
| 26 agost 1485 – ← Luis Velasco – Francisco Sánchez de la Fuente → Diòcesi: bisbat de Còrdova | |
 Bisbe de Lleó | |
| 20 febrer 1484 – ← Luis Velasco – Alonso de Valdivieso → Diòcesi: bisbat de Lleó | |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Membre de la Casa de Lara, va ser fill de Pedro Manrique de Lara, primer senyor de Valdescaray, i d'Isabel de Quiñones. Va ser bisbe de Lleó entre 1484 i 1485; els Reis Catòlics el van enviar com a ambaixador a Portugal després de l'empresonament del duc de Viseu, però a la seva arribada a la cort de Joan II de Portugal, el duc havia mort, i el bisbe només va poder consolar en nom dels monarques a la infanta Beatriu, mare del difunt. Manrique de Lara va ser promogut a bisbe de Còrdova per petició expressa dels reis a Innocenci VIII,[3] que va accedir per tal de no disgustar als monarques, que sempre havien actuat amb zel d'estendre la religió catòlica.[4] Va ser forta la presència dels monarques a la ciutat de Còrdova durant aquest temps, i en tot cas el bisbe va fer les funcions que requeria el seu càrrec. A finals de juny de 1487, va passar a formar part de la comissió de reforma de l'observança monàstica al regne, juntament amb els bisbes d'Àvila, Segòvia i Lleó.[5] El 1494, el papa Alexandre VI el va nomenar inquisidor general, juntament amb quatre bisbes més, com a coadjutor de Tomás de Torquemada, aleshores ja d'avançada edat, i va donar la mateixa jurisdicció i poders als nous inquisidors nomenats. Només restaria dos anys en aquest càrrec, perquè va morir l'1 de març de 1496; el seu cos va ser enterrat a la catedral de Còrdova.[6]
Notes modifica
- ↑ És citat habitualment només com Íñigo Manrique de Lara. Per evitar confusions amb altres personatges que siguin coincidents en noms i cognoms, s'ha posat el cognom de la mare.
Referències modifica
- ↑ Díaz Ibáñez i Nieto Soria, 2006, p. 202.
- ↑ Risco, 1795, p. 60.
- ↑ Gómez Bravo, 1788, p. 377.
- ↑ Gómez Bravo, 1788, p. 378.
- ↑ Gómez Bravo, 1788, p. 379.
- ↑ Gómez Bravo, 1788, p. 383-384.
Bibliografia modifica
- Díaz Ibáñez, Jorge; Nieto Soria, José Manuel (Dir.). «Iglesia, nobleza y oligarquías urbanas». A: La monarquía como conflicto en la Corona castellano-leonesa (en castellà). Madrid: Editorial Sílex, 2006.
- Gómez Bravo, Juan. Catálogo de los obispos de Córdoba (en castellà). Còrdova: Oficina de Juan Rodríguez, 1778.
- Risco, Manuel. España Sagrada (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda e hijo de Marín, 1795.