Obre el menú principal

L'ídol d'Amorgós és, amb un metre i mig d'alçada, la major escultura grega de l'art ciclàdic que s'ha trobat.[1] Està feta vers 2800 aC-2300aC, amb marbre blanc. Actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Infotaula d'obra artísticaÍdol d'Amorgós
Cycladic idol large retouched.jpg
Tipus estàtua
Creació segle XXVIII aC
Col·lecció Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta figura i altres de l'estil ciclàdic han servit d'inspiració a escultors moderns i contemporanis, com per exemple Henry Moore.[2]

DescripcióModifica

Mostra una dona nua que alguns interpreten com una dea de la fertilitat o la dea mare. Algunes persones se sorprenen de les característiques abstractes que pot mostrar una figura tan primitiva. El cap és allargat, lleugerament inclinat endarrere. La cara és gairebé plana, només hi destaca el nas, però és que en l'època de l'antic Egipte es creia que el nas era l'ànima d'una estàtua i que no se li podia tallar. El coll és llarg i ample. El volum és cònic, amb la mateixa amplada a les cames, els malucs, la cintura i el bust; pot recordar el d'un tòtem. Els braços estan recollits per sota dels pits, que sobresurten cap endavant. Els peus, el pubis i el coll estan marcats amb incisions amb obsidiana. Les cames estan una mica doblegades.

EstilModifica

L'estil de la figura és l'anomenat ciclàdic, propi de les Illes Cíclades entre els anys 3000 aC i 2000 aC. Aquest estil es caracteritza, en escultura, per les figures humanes, sovint dones, molt esquemàtiques i amb elements abstractes, tallades en marbre blanc. L'origen d'aquest estil se suposa que no és grec, ja que no té res a veure amb l'art anterior grec i, en canvi, se sap que els habitants de l'arxipèlag procedien de la península d'Anatòlia.[3] Aquestes estàtues, que podien tenir només uns centímetres d'alçada, van començar sent molt abstractes i van acabar sent més detallades amb el temps. Allò típic, i en això aquesta estàtua és diferent, era que la silueta del bust, la cintura i els malucs fossin molt marcats. De fet, al començament, recorden més aviat la forma d'un violí[4] i només al cap d'uns segles van començar a tenir altres formes diferenciades, primer el cap, més tard els braços encreuats sempre endavant, a la cintura, i posteriorment van començar a tenir pits en volum, petits i rodons, i nas. Els contorns dels peus, cames i pubis, estan marcats amb línies senzilles amb obsidiana.[4] En aquest cas, notem que la tècnica ha arribat a aconseguir separar una mica les cames, que, com ocorre de vegades en aquest estil, estan lleugerament flexionades a l'alçada dels genolls. El cap és ovalat i allargat, de vegades, com és aquest cas, està lleugerament inclinat endarrere. Més endavant, apareixeran figures amb altres postures, sovint masculines, conegudes com a "músics".

TècnicaModifica

La tècnica utilitzada és neolítica i aprofita materials fàcils d'aconseguir a les Illes Cíclades, d'on és originària la figura. El marbre blanc és tallat amb fils d'obsidiana i polit amb esmeril.[3]

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ídol d'Amorgós
  • Historia General Del Arte. Tomo i, pàgs. 75-76, Editor EUNED. ISBN 9968313130 (castellà).
  • National Museum of Archaeology, Athens, pàg. 30. Spyros Meletzēs i Helenē A. Papadakē, 1971. ISBN 3795405432 (anglès).

ReferènciesModifica

  1. Greek Islands, 9th, pàg. 10. Dana Facaros i Michael Pauls. New Holland Publishers, 2007. ISBN 1860113257 (anglès)
  2. Early cycladic sculpture: its aesthetics and its influences on Henry Moore and Constantin Brancusi DEB Lercher, 1979, State University of New York at Binghamton (anglès)
  3. 3,0 3,1 Historia General Del Arte. Tomo i, pàgs. 75-76
  4. 4,0 4,1 Descubre Islas Griegas, pàg. 217. Ed. Michelin. ISBN 2067130862